Diccionari de supervivència moderna: cleptodigital (adj./subst.)
Es diu d’aquella persona que fa clic, s’emporta la foto d’un altre o copia un text i el publica a les seves xarxes com si hagués tingut una aparició mariana creativa.
El seu lema: “Si és a Google, és del poble”.
Símptomes: al·lèrgia crònica a citar autors, intolerància severa al botó de compartir i necessitat urgent de likes de fabricació aliena.
Modus operandi: Ctrl+C, Ctrl+V, filtre vintage per despistar i esperar aplaudiments per una genialitat que no li ha costat ni mitja neurona.
La pirateria digital ja no consisteix a descarregar pel·lícules rares. Ara consisteix a robar petites autories quotidianes amb absoluta tranquil·litat espiritual.
Tots ho hem fet alguna vegada. Acceptar-ho ens humanitza. Persistir-hi converteix internet en un mercat de garses digitals brillant amb coses robades.
Perquè citar l’autor no et treu estil. Te’n dona.
Dedicat al gremi del clic dret, anomena i desa i això ho vaig trobar per allà.
Nota mental: aplicar-me també la reflexió quan m’enduc posts que m’inspiren o em fan riure.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
