Després de l’experiència de la Capital de la Cultura Catalana 2025 (i la befa col·lectiva que va originar), l’Ajuntament de Salou torna a embarcar-se en una nova operació de projecció institucional. Aquesta vegada, el consistori aspira a convertir la ciutat en Capital Espanyola dels Drets Humans 2027.
La candidatura arriba de la mà de l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya, una entitat privada amb una projecció pública limitada però amb vincles creixents amb el govern municipal. La visita dels seus representants a Salou ha estat presentada oficialment com una avaluació de la candidatura, tot i que sectors crítics qüestionen fins a quin punt el resultat està ja encarrilat.
Projecció personal
Els detractors de la iniciativa consideren que la nova candidatura respon més a una estratègia de màrqueting institucional que no pas a una necessitat real del municipi. Recorden que Salou acumula distincions, segells i reconeixements de tota mena mentre continuen sense resoldre’s problemes quotidians que afecten directament la ciutadania, com les dificultats d’accés a l’habitatge, la manca de transport públic urbà o la dependència econòmica del model turístic.
El promotor d’aquestes iniciatives propagandístiques és l’alcalde, Pere Granados, que busca nous títols honorífics amb els quals reforçar la seva imatge pública i perpetuar-se al capdavant de l’Ajuntament.
Molts veïns es pregunten si aquests reconeixements aporten beneficis tangibles al conjunt de la població o si acaben convertint-se, simplement, en noves fotografies per a l’àlbum institucional d’un alcalde cada vegada més obsessionat amb la seva imatge personal.
