En l’entrevista que li han fet al digital La Ciutat, l’alcalde de Salou, Pere Granados, afirma que el seu projecte d’Eix Cívic té legitimitat democràtica perquè la seva coalició Sumem per Salou-PSC el va incloure en el seu programa i va guanyar les eleccions municipals. Segons explica, aquells comicis es van convertir “en una mena de referèndum” sobre aquesta transformació urbanística. Però aquesta interpretació és molt discutible.
Les eleccions municipals no són ni poden ser un referèndum sobre una sola proposta. La ciutadania vota per moltes raons diferents: per la gestió general, pels lideratges, per la situació econòmica, pels serveis municipals o, simplement, per fidelitat política. Pretendre que cada vot rebut equivalia automàticament a un aval explícit a l’Eix Cívic és una simplificació interessada.
A més, hi ha un element especialment revelador: el mateix alcalde recorda que l’avantprojecte es va presentar el divendres abans de la jornada de reflexió. És a dir, pràcticament a última hora. Costa molt defensar que allò fos un “referèndum” quan la ciutadania no va tenir temps real per analitzar-ne els detalls, debatre’l amb profunditat ni conèixer-ne totes les conseqüències urbanístiques, econòmiques i socials.
Un referèndum implica informació clara, debat públic i una pregunta concreta sotmesa directament a votació. Res d’això no va existir. El que hi va haver va ser la incorporació d’un projecte creat al seu gust dins d’un programa electoral amplíssim, barrejat amb desenes d’altres promeses i missatges polítics.
De fet, l’Eix Cívic no es va presentar originalment com una consulta ciutadana vinculant, sinó que posteriorment Granados l’ha convertit en una bandera política i electoral. És una diferència important. No és el mateix explicar un projecte que atribuir-li després una legitimitat absoluta basada en una victòria electoral general.
També sorprèn l’afirmació segons la qual només “un 1% o un 2%” de la població podria estar-hi en contra. D’on surt aquesta dada? No consta cap consulta específica ni cap procés participatiu que permeti sostenir aquest percentatge. Més aviat sembla una manera de minimitzar qualsevol discrepància i presentar el debat com si ja estigués definitivament tancat.
I és precisament aquí on apareix una confusió preocupant sobre el concepte de democràcia. Guanyar unes eleccions no significa obtenir un xec en blanc per executar qualsevol transformació sense debat posterior. La democràcia no s’acaba el dia de les urnes. Al contrari: continua amb la transparència, la participació ciutadana i el contrast públic de les decisions importants.
Els grans projectes urbanístics que afecten barris sencers, mobilitat, espais públics i diners públics haurien d’estar sotmesos a processos molt més amplis de deliberació ciutadana. Sobretot quan es presenten a correcuita en plena campanya electoral.
Per això, afirmar que “l’Eix Cívic ja es va votar” és, en realitat, una reinterpretació política posterior dels resultats electorals. I una victòria municipal, per àmplia que sigui, no converteix automàticament un avantprojecte en un mandat popular explícit i incontestable.
