.jpg)
Celebrar la molèstia aliena no és tradició. És endarreriment.
A 21 de juny, fa dies que sentim petards.
Això no és Sant Joan.
Ni tan sols celebrar el solstici.
És simplement tenir ganes de fer una mica més de soroll.
Les tradicions evolucionen. La convivència també hauria de fer-ho. Si podem celebrar amb més llum i menys soroll, reduint l’impacte sobre persones especialment sensibles al soroll, gent gran, nadons i animals, potser val la pena plantejar-s’ho.
Perquè no es tracta només del soroll. Tampoc ajuda contemplar l’endemà platges, carrers i espais públics coberts de restes d’una nit de celebració. Costa anomenar festa deixar brossa allà on abans hi havia paisatge.
La llibertat de celebrar no hauria de construir-se sobre el malestar evitable dels altres ni sobre el deteriorament dels espais que compartim.
Confesso que, quan el soroll ataca per totes bandes, la meva part més visceral fantaseja amb posar-me al comandament d’un helicòpter i respondre amb la Cavalcada de les Valquíries a un volum clarament desaconsellat per qualsevol manual de convivència.
Sóc humana. També tinc males idees.
D’aquelles que neixen quan tot es converteix en un “i tu més”. Si tu fas soroll, jo en faré més. Si tu retrunyes, jo retrunyiré millor.
La comandant Carol, al capdavant de la Primera Divisió Aerotransportada de les Valquíries, sobrevola Stonehenge mentre reflexiona sobre els límits de la convivència humana.
L’avantatge d’aquesta ment és que el diable habita en el detall i és el meu principal soci quan es tracta de magnificar les idees.
Però no em doneu raons.
Perdona’m, mare. I tu que et pensaves que jo era una bona noia.
Per sort, el problema mai no se soluciona veient qui gestiona millor el caos.
De vegades fa la impressió que hem confós l’estrèpit amb l’alegria.
I, sincerament, ni els qui van aixecar Stonehenge per celebrar els cicles del sol semblaven necessitar diversos dies d’explosions per celebrar el solstici.
Més llum. Menys soroll.
P. D.: Abans que algú em digui carca: carca tu.
Pum!
Xin!
Pum!
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
