Durant anys, el gran relat urbanístic de Pere Granados ha girat al voltant del turisme. Salou havia de ser cada vegada més atractiu per als forans, més gran, amb més turistes, amb més capacitat d’absorbir els visitants. Fins al punt que el parc d'habitatges turístics no ha deixat de créixer (és el segon més important de Catalunya, després de Barcelona) fins que la Generalitat (aquí i a altres destinacions) va decidir limitar-ne l’expansió davant les dificultats dels residents per accedir a un habitatge que no sigui a un preu prohibitiu.
Ara, però, de cop i volta, a menys d’un any de les eleccions municipals, el discurs de l’alcalde, ha canviat. Radicalment.
Ara, Granados afirma que “l’habitatge és una de les grans prioritats socials de Salou, perquè afecta directament els joves, les famílies, els treballadors i totes aquelles persones que volen viure i arrelar-se al municipi”. Després d’anys sense pensar en aquest sector de la població, ara els més desemparats, els més precaris passen a ser la gran prioritat municipal.
I, per demostrar-ho, anuncia la construcció de 1.636 habitatges de protecció pública a Emprius i al futur Eix Cívic.
El problema de l’habitatge a Salou no va aparèixer ahir. Fa anys que famílies senceres han de marxar perquè no poden pagar els lloguers. Fa anys que moltes famílies tenen enormes dificultats per trobar un pis assequible i fa anys que els treballadors del sector serveis han de buscar habitatge fora del municipi.
Durant aquest temps, quin ha estat el principal cavall de batalla del govern municipal? Donar màniga ampla a l’expansió dels pisos turístics.
L’Ajuntament ha defensat reiteradament aquest model com un element essencial de l’economia local. A Salou, els apartaments d’ús turístic s’han multiplicat com a bolets fins a reduir notablement l’oferta residencial i encarir els preus del mercat. Això ha contribuït decisivament a expulsar molts veïns de Salou.
Ara resulta que la solució consisteix a construir més. Molt més del que preveia el Pla Local de l’Habitatge. I la resposta al problema de l’habitatge torna a passar per continuar construint.
El risc és que Salou, on cada vegada hi ha més ciment, acabi entrant en una espiral constructora per donar cabuda als que vinguin després. I aleshores apareix una pregunta inevitable: quin model de ciutat s’està promovent?
Si aquesta dèria edificadora continua al mateix ritme, potser d’aquí a uns anys el debat ja no serà quants habitatges protegits es fan, sinó si encara quedarà espai entre tants edificis. Si no haurem de recórrer als gratacels per donar cabuda a tanta gent.
No oblidem que, el febrer passat, el Ministeri de Costes de l’Estat va emetre un informe vinculant que instava a reduir l'altura del bloc de pisos previst a la futura plaça de la Torre Vella de l’Eix Cívic per no perjudicar l’skyline costaner.
El projecte preveia una gran torre residencial de tretze plantes amb un mirador superior, però l’Ajuntament ha hagut de rebaixar l’altura de l’edifici a un màxim de set plantes.
Ara l’alcalde torna a mirar cap amunt. Però amb l’excusa dels pisos socials. És clar, ho fa per solidaritat; ell sempre està al costat dels més necessitats.
