Hi ha anècdotes que expliquen millor una època que molts assajos.
Fa anys, el meu amic Javier de Campos em va explicar que, treballant en un famós programa de televisió, havia sentit la major ovació que recordava.
No era per a un artista.
No era per a un presentador.
Era per a una rentadora.
Aquella imatge no m’ha abandonat mai. Perquè, més enllà de l’anècdota, amagava una veritat incòmoda: massa sovint confonem la notorietat amb el valor.
Una altra història té com a protagonista Alberto Sordi.
Un dia va rebre una trucada.
—Aquí la televisió.
I ell va respondre:
—Un moment, que es posa la rentadora.
Possiblement, en aquells temps era la RAI. Li oferien un contracte. Però Alberto Sordi dissolia tota solemnitat. Els representants executius de la televisió passaven, durant un instant, a compartir categoria amb un electrodomèstic.
La importància no resideix en el mitjà, sinó en allò que el mitjà és capaç de contenir.
Potser avui la conversa seria una altra.
—Un moment. Truquen de TikTok i de YouTube. Em volen donar un premi.
I la resposta podria continuar sent exactament la mateixa.
—Un moment, que es connecta la rentadora. És clar, amb wifi... i amb aquella musiqueta de final de programa.
Que ningú menystingui una rentadora. Té molta més importància del que sembla.
Si algú ho dubta és perquè mai no s’ha trobat, com em va passar a mi, en un assaig general amb una quarantena de persones esperant. Faltaven dos ballarins a escena. Els vam anar a buscar i els vam trobar al backstage. No estaven repassant una coreografia. S’estaven escridassant perquè tots dos asseguraven que els tocava el torn, religiosament anotat en un full d’Excel, de fer la bugada.
Pareu atenció.
La rentadora és important.
El que no és cap virtut és convertir la seva omnipresència en una escala de valors.
Una pantalla no garanteix talent. Un micròfon no converteix una opinió en una idea. Un escenari no assegura excel·lència. I un milió de followers tampoc no transforma la notorietat en mèrit.
Els temps canvien. Les plataformes també. Però continuem confonent el ressò amb el valor, la visibilitat amb el prestigi i la popularitat amb la qualitat.
L’aplaudiment no és una unitat de mesura del talent.
Els followers, tampoc.
Potser les rentadores no donen premis.
Però, almenys, renten.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
