L’alcalde de Salou, Pere Granados, defensa des de fa anys que el municipi ha deixat enrere el model basat exclusivament en el sol i platja per convertir-se en una destinació de turisme de qualitat, familiar, esportiu i jove, amb una aposta per la desestacionalització i la sostenibilitat. El discurs és conegut i es repeteix en entrevistes, congressos i campanyes de promoció.
N’hi ha prou, però, amb fer una simple passejada per la ciutat per constatar que algú viu en una realitat paral·lela.
La fotografia de dalt n’és un clar exemple. En un dels molts establiments del centre turístic s’hi poden veure souvenirs de baixa estofa. El de la foto superior no és un cas excepcional, sinó un tipus de comerç que es repeteix en nombrosos locals de Salou.
Aquesta imatge planteja una contradicció evident. Si l’objectiu és consolidar una destinació diferenciada, sostenible i de més valor afegit, costa entendre que bona part de l’oferta comercial continuï responent als patrons més tradicionals del turisme massiu: productes estandarditzats, records impersonals i botigues pràcticament idèntiques entre si, sense arrels.
L’alcalde oblida que una destinació que aspira a posicionar-se per la seva qualitat acostuma a potenciar el comerç local, l’artesania, els productes de proximitat, el disseny, la cultura pròpia i el bon gust. En canvi, quan el visitant troba una successió de botigues amb una oferta gairebé clònica, pobra i sense ànima, el missatge que rep és que s’ha equivocat de lloc.
