Dissabte passat, l’Ajuntament de Salou va emetre una alerta vermella del pla Inuncat que va obligar a suspendre la processó de la Mare de Déu del 15 d’agost, patrona del municipi, i els focs artificials que havien de posar punt final a les Nits Daurades.
No va caure ni una gota.
Ahir a la nit, el consistori va tornar a enviar una alerta, aquesta vegada groga, per la previsió de fortes pluges.
Tampoc va caure ni una gota.
A aquest ritme, l’alcalde, Pere Granados, acabarà aconseguint una fita: que a Salou deixem de fer cas de les alertes meteorològiques (de Granados ja fa temps que n’hem deixat de creure).
El problema no és que plogui o no plogui. El problema és que, quan s’activa una alerta, la ciutadania espera que serveixi per prevenir riscos i prendre decisions amb criteri. Si després no passa res, perfecte. Precisament aquesta és la gràcia d’una alerta: prevenir abans que passi alguna cosa.
Però quan les alarmes es multipliquen i el cel continua sense assabentar-se’n, la prevenció corre el risc de convertir-se en rutina. I la rutina, en incredulitat. I quan la ciutadania deixa de creure les alertes, potser el problema ja no és el temps.
Per cert, entre alerta i alerta, se sap ja per què l’alcalde no va anar a la missa major de dissabte passat? O és que amb ell, plou sobre mullat.
