La Festa al Cel de Salou ha anat molt més enllà d’una simple exhibició aeronàutica. En aquesta segona edició, el festival manté una forta presència militar i una posada en escena que, més que limitar-se a mostrar avions, helicòpters i acrobàcies, projecta una determinada simbologia nacional espanyola.
No és només una qüestió de percepció. El programa oficial reserva un protagonisme considerable a les Forces Armades espanyoles. L’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai hi participa amb Eurofighter, A400M i la patrulla PAPEA; l’Exèrcit de Terra, amb helicòpters Tigre i Chinook; i la Guàrdia Civil també forma part del programa.
Però l’aparador militar no acaba al cel. La Festa al Cel ja va començar divendres amb un concert de la Unitat de Música de la Inspecció General de l’Exèrcit, organitzat com a acte inaugural del festival. L’Ajuntament mateix va presentar aquesta actuació com una mostra de la proximitat de les Forces Armades a la societat.
I després arriben les banderes. En diversos espais associats a l’esdeveniment, la presència de la bandera espanyola contribueix a donar al festival una estètica que depassa la simple divulgació aeronàutica. L’avió deixa de ser únicament una màquina que vola i passa a formar part d’un relat en què uniformes, militars, himnes, simbologia i banderes configuren un paisatge inequívocament espanyol.
Naturalment, una exhibició aèria pot incloure avions militars sense convertir-se necessàriament en un acte patriòtic. L’aviació militar forma part de la història de l’aeronàutica i és perfectament legítim mostrar-la, igual que es poden exhibir avions històrics o explicar-ne les característiques tècniques.
La qüestió és el conjunt i el tarannà de l’alcalde, Pere Granados, que ha expressat el seu espanyolista en repetides ocasions: amb la jura de bandera civil, amb les finals de futbol en què participa la rojigualda, surant la celebració de les anomenades festes nacionals...
Quan el festival combina avions de combat, helicòpters militars, paracaigudistes, una banda de música de l’Exèrcit, presència institucional dels cossos armats i una profusió de banderes espanyoles, és difícil no advertir que l’esdeveniment adquireix una dimensió simbòlica que va més enllà de l’espectacle aeri.
I encara més quan la mateixa promoció institucional presenta la Festa al Cel com el “festival aeri més gran d’Espanya” i destaca especialment la participació de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai.
Sí, Salou mira al cel... però Granados cap a on mira és a Madrid.
