Francament, el setembre i l’arribada de la tardor comporten unes rutines que m’interessen ben poc. No soc l’usuari tipus. I algun de vosaltres es pot sumar al moviment antipastoreig, que consisteix a dir:
No em matricularé a res.
Aquest és el meu mes preferit per descansar.
No tinc fills, ni nets, ni nebots per cuidar.
No m’interessen els moviments d’aquest nínxol d’usuaris.
No tenir res a fer al setembre és un privilegi al qual no penso renunciar, de la mateixa manera que en el seu dia vaig renunciar a hipotecar el meu estiu amb els casals infantils, quan tenia una escola de dansa i, amb el curs tancat, el lloguer continuava comptant. L’estiu és tediós i el descans passa per unes vacances sense nens, per molt que me’ls estimi. Aleshores ja viatjava pels pobles en festa major, que avui ja no compten amb artistes de varietats, o descansava de fer tres produccions alhora a la televisió o als ressorts.
No tinc pressa.
No he de renovar l’armari.
No necessito fer plans cada any. Mantinc els del 1981.
No soc un usuari fàcil de satisfer amb ofertes simples.
La sola idea que una empresa o un comerç cregui que ens ha de pasturar em subleva més que la bilirubina alta que cantava Guerra. Cosa que, per cert, no és gens bona si et passa.
Si us plau, hi ha éssers humans que no necessitem Corty-Coles. Ni córrer per ocupar les últimes deu places que, en realitat, no han existit mai.
No sé, dic pastoreig perquè em sembla molt lleuger creure que la rutina és un exercici col·lectiu. És només una forma de vida cautiva.
De vegades, el millor que et pot passar és no haver de començar el curs. Jo només espero l’aprovat final, tot i que, sincerament, crec que em mereixo matrícula d’honor. Això o tenir un sou de presentador de capçalera a la televisió. I ja està. A viure.
Benvinguda, tardor antipastoreig.
I saben aquell que diu que hi ha un català que et trobes a Nova York o a Dubai? Doncs hem pujat de nivell: ara hi ha un cambrilenc fins i tot a Bot. En un paratge estupend anomenat càmping Terra Alta. Una gran escapada de principi de curs.
No cal anar més lluny per gaudir de les meravelles de la natura.
En el pròxim lliurament: la Terra Alta, els molins eòlics i la mare que els va parir amb tot el territori solleviat, les olles d’Horta de Sant Joan i una tardor exquisida.
Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.
