dissabte, 21 de novembre del 2026

El PP xifra en 460.000 euros anuals el cost dels càrrecs de confiança

 


El portaveu municipal del PP, Mario García, va tornar a posar el focus en el cost de l’estructura política i administrativa de l’Ajuntament de Salou durant el debat del pressupost del 2027. Entre les seves crítiques, va qüestionar els recursos destinats al personal eventual o càrrecs de confiança i l’increment del capítol de personal, que s’acostava als 28 milions d’euros.

Segons les xifres exposades per García al ple, el pressupost preveia 354.000 euros per als càrrecs de confiança. A aquesta quantitat calia afegir-hi les cotitzacions socials a càrrec de l’Ajuntament, cosa que situa el cost total en aproximadament 460.000 euros anuals.

El portaveu popular va puntualitzar que el seu grup no qüestionava que un govern municipal pogués disposar de personal eventual per desenvolupar el seu projecte polític, ja que considerava que es tractava d’una figura legítima. Però va plantejar si era necessari destinar una quantitat tan elevada a aquest concepte i va reclamar revisar quants càrrecs calien i quin n’havia de ser el cost.

La crítica es va estendre al conjunt del capítol de personal, que arriba pràcticament als 28 milions d’euros. Això suposa un increment d’uns tres milions respecte a l’exercici actual, és a dir, un augment de l’11,74%.

García també va destacar que, si s’excloïen les inversions, les despeses de personal representaven aproximadament el 40% del pressupost restant. És a dir, quatre de cada deu euros disponibles un cop descomptades les inversions es destinaven a aquest capítol.

El portaveu va aclarir que les seves crítiques no eren contra el personal de l’Ajuntament. “No qüestionem els treballadors municipals. El que qüestionem és el creixement de l’estructura i el marge que deixa per atendre altres prioritats municipals”, va afirmar.

Per al PP, la qüestió central era si l’augment de la despesa en personal es corresponia amb una millora proporcional dels serveis que rebia la ciutadania. García va defensar que una administració no s’havia de valorar pel que costava, sinó pels serveis que prestava i pels problemes que resolia.

Aquesta crítica s’emmarcava en el rebuig general del grup popular a un pressupost que superava els 82 milions d’euros i les prioritats del qual considerava allunyades de les necessitats quotidianes del municipi.