Fins sempre, Ferran

El passat diumenge, Esteve Ferran es va acomiadar de la política. De la política activa, és clar, perquè un home com ell mai no deixarà de sentir-se atret per tot allò que es cou al nostre poble. Ferran ens va dir adéu des de les pàgines del Diari de Tarragona. Ho va fer amb una carta titulada Al poble de Salou (que podeu llegir prement sobre la imatge o clicant aquí), amb la qual no només dóna les gràcies als que el van votar a les darreres municipals sinó a tots els ciutadans dels quals ha estat alcalde durant 17 convulsos anys. La de Ferran ha estat, certament, una carrera política llarga, que va començar com a regidor de Convergència Democràtica de Catalunya el 1979 a l’aleshores ajuntament de Vila-seca i Salou i de la qual es va veure temporalment arraconat el 1987 pel llavors alcalde, el també convergent Joan Maria Pujals, i per un moviment segregacionista dividit i prostrat davant d’Alianza Popular. Fins que el gener de 1990 el conseller de Governació, Josep Gomis, el va repescar per situar-lo com a home fort de CDC al capdavant de la junta gestora del nounat municipi de Salou. Després van venir la ruptura amb Pujol i la creació de Ferran Units per Salou (FUpS), el partit que li acabaria prenent Granados i amb el qual va arrasar en totes les municipals menys en la del 2007. És cert que les eleccions d’aquell any també les va guanyar però sense la majoria suficient com per evitar ser defenestrat pel PSC, CiU i RDS, farts d’uns escàndols urbanístics que encara cuegen als jutjats. S’esperava aleshores el seu comiat de la política (de fet, va renunciar a la seva acta de regidor perquè el succeís Granados) però la traïció d’aquest (va vendre FUpS a CDC per ser alcalde) va acabar donant alè a un Ferran que si s’hi va abocar de nou, a la política, va ser per parar-li els peus a l’hereu que s’havia girat contra ell. A la carta, Ferran diu que tot té un principi i un final. És cert. Com també és cert que si Ferran hagués plegat abans la seva sortida hauria estat gloriosa. En qualsevol cas, el seu nom sempre serà inesborrable de la història de Salou. Quelcom que no podran dir molts dels que van entrar a l’ajuntament de la seva mà i que només han utilitzat la política per escalar.

Salou tindrà dos alcaldes

Fonts municipals dignes de tot crèdit (tranquil, Ramon, que no penso desvelar la teva identitat) han assenyalat que, davant la proposta del PSC, UMdC, ​​UTpS i RDS de regalar l’alcaldia al popular Mario García perquè Pere Granados no torni a manar, aquest ha reaccionat oferint-li el repartiment del càrrec. És a dir, que tots dos serien alcaldes. D’aquesta manera, Mario García seria alcalde de Salou de la via cap avall, i Pere Granados, de la via cap amunt. Pel que sembla, el candidat de CiU intenta, amb aquesta maniobra, evitar com sigui que l’oposició descobreixi el gegantí forat financer que hi ha a la corporació, tan greu o més que el generat pel tsunami als reactors de la central nuclear de Fukushima.

Quina poca paraula...

Una setmana després de celebrades les municipals encara hi ha cartells empastifant Salou. És cert que alguna cosa s’ha retirat, però queda força per recollir. I mira per on, entre les pancartes que pengen al carrer de Barcelona hi ha les d’Alberto del Hierro, sí, el candidat del CDL que en començar la campanya, en un rampell de fatxenderia, va proclamar que ell no en posaria cap per no “embrutar” els carrers ni contribuir a la “imatge tercermundista” que transmetia la capital de la Costa Daurada per culpa de tanta propaganda electoral (promesa que tot seguit va incomplir, ja que al cap de dos o tres dies va acabar fent el que tant criticava dels altres partits). Bé, doncs això, com per fiar-se’n... si arriba a ser escollit.

Vade retro Pere!

Pobre Pere Granados. No hi ha dret amb el que li fan. Després d’haver guanyat, el diumenge passat, unes eleccions més o menys netes (a diferència de fa dos anys, quan va arribar a l’alcaldia per la porta falsa, és a dir, gràcies al suport de l’únic trànsfuga que va trobar), ara ningú no el vol. I no només això: el tracten com si del dimoni mateix es tractés. L’antipatia envers ell és tan gran (de fet, se l’ha guanyat a pols) que PSC, UMdC, UTpS i RDS estan disposats a donar-li l’alcaldia al PP (la tercera força més votada a les municipals) amb la condició que Granados no torni a manar. Ja ho diuen: qui sembra vents, cull tempestats. Ara tot dependrà per on bufi Mario García, per qui també sospira Granados.

Ferran es retira

Estava cantat: Esteve Ferran no recollirà la seva acta de regidor un cop confirmada la victòria de Pere Granados a les municipals. Segons publicava ahir el Diari de Tarragona, “l’alcaldable, de 81 anys, no s’hi veu, a l’oposició”. És cert. Bàsicament, perquè no vol donar-li aquesta satisfacció a un Granados la carrera política del qual sempre havia transcorregut a l’ombra de qui, confiant amb ell, va ser el seu mentor. Fins que, qui després seria alcalde, el va trair amb la moció de censura. Amb la retirada de Ferran de la política activa, els regidors per Units Tots per Salou (UTpS) seran Manuel Macho-Quevedo i Ramon Maria Pascual. És just reconèixer que, sense l’empenta de Ferran, UTpS difícilment hauria aconseguit un representant municipal.

“Val per 20 euros”

PSC, UTpS, UMdC i PAS-Plataforma per Catalunya han decidit impugnar els resultats de les dues meses electorals del Parc de Salou on se sospita que hi ha hagut compra de vots a favor de CiU, la llista de Pere Granados. A la fotografia de dalt, de Jordi Cabré i publicada a l’edició d’avui del Diari de Tarragona, s’hi pot apreciar una de les paperetes anul·lades. Tot i que aquesta papereta no s’ha comptat perquè s’hi ha escrit “Val per 20 euros”, per als partits esmentats és prou indicativa de les irregularitats comeses. I és també com la confessió de darrera hora d’un votant penedit a qui els remordiments de consciència l’empenyen a reconèixer: “Molt bé, volíeu el meu vot...?, doncs aquí el teniu, que de ben poc us servirà. Ah, i gràcies pels 20 euros!”. (Podeu veure entrades anteriors sobre la denúncia de compra de vots i frau electoral clicant aquí, aquí i aquí.)

CiU i l’autonomia municipal

Dilluns passat, l’endemà de les eleccions municipals, les quals van suposar un gran triomf de CiU arreu de Catalunya, Josep Antoni Duran Lleida va manifestar que els candidats municipals de la federació són lliures per buscar acords de govern en les seves respectives poblacions, descartant només la ultradretana Plataforma per Catalunya com a eventual aliada. Lliures... ha, ha, ha!, sí, tal com es va fer a Salou ara fa dos anys. La veritat, hauríem rigut molt més si aquest reconeixement explícit de l’autonomia municipal l’hagués anunciada el nostre benvolgut i mai no oblidat Felip Puig, ara conseller dels mastegots.

Històries d’un taxista

Continua l’escàndol desencadenat per les acusacions de compra de vots a favor de Pere Granados a les eleccions municipals del passat diumenge. El Diari de Tarragona dóna avui la versió del xofer dominicà que transportava compatriotes seus a votar, presumptament amb indicacions que ho fessin a la llista de CiU i previ pagament de diners, però aquest nega terminantment haver estat protagonista de la tèrbola aventura. Al contrari, José Alberto Rivera destaca que la seva tasca va ser merament altruista, humanitària, podríem dir, amb l’única finalitat d’ajudar companys seus que, sentint-se a Salou com al terrer, volien complir amb aquest deure que distingeix tot bon ciutadà i que no és cap altre que participar activament en el joc democràtic. Segons José Alberto Rivera, el cotxe amb el qual acompanyava els seus compatriotes li havien deixat, i els diners, 30 euros en lloc dels 300 que diuen els Mossos, li van donar a l’associació de dominicans Camino de Luz. Per a gasolina. El fet que disposés una llista de votants ho atribueix a que era una relació de socis de l’entitat esmentada i de la qual afirma que n’és directiu. Per embolicar més la troca, l’associació Camino de Luz denuncia sentir-se perseguida, ja que el passat diumenge se’ls va discriminar com a ciutadans. Aquest matí m’he trobat amb un veí de tota la vida. I parlant parlant sobre aquesta peculiar mordida salouenca m’ha explicat que a l’ajuntament li havien dit que avui el Diari de Tarragona en trauria una “rectificació” (?). Què estrany, com sabien que havien de parlar els dominicans? Davant d’això només es pot deduir que l’amic José Alberto portava molt ben après el guió. Zacarías Henar, que va ser qui va denunciar les irregularitats davant la Junta Electoral de Zona de Tarragona, apunta que les declaracions de Rivera estan “teledirigides”. Segurament deu tenir raó, perquè la història de tan voluntariós i abnegat taxista no s’agafa ni amb pinces. (Premeu sobre les imatges per ampliar-ne les mides, si voleu llegir el que ha publicat el Diari de Tarragona.)

El frau electoral va ser massiu

Toni Brull s'ha reafirmat en les acusacions que ha fet el PSC de compra de vots per part de CiU a les eleccions municipals del passat diumenge. El primer secretari socialista de Salou i candidat a l'alcaldia assegura que interventors del partit van veure moviments estranys a les portes del Parc de Salou, on hi havia dues taules electorals, de manera que van avisar els Mossos d'Esquadra. Brull explica que aquestes irregularitats en el tràfec de paperetes es van detectar també en altres col·legis electorals, amb l'agreujant que durant el recompte de vots els interventors van comprovar que nombroses paperetes de CiU estaven plegades de forma diferent a la resta.

Vots que tenen preu

Malauradament, Salou torna a estar sota l'ombra de la sospita. Com si d'una maledicció es tractés, sempre som a l'ull de d'huracà. Per variar. Segons publica avui el Diari de Tarragona (premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida) una patrulla dels Mossos d'Esquadra, prèvia denúncia del PSC i del PAS, va enxampar un individu al vehicle del qual s'hi van trobar una llista de possibles votants i 300 euros en efectiu. Les sospites van començar quan un interventor del PSC al Parc de Salou, on hi havien dues meses electorals, va alertar la policia d'un cotxe que repartia sobres electorals. Una mica abans, una votant havia trencar la seva papereta perquè no li havien pagat la quantitat estipulada (es parla de 20 euros). Tot seguit, remenant a la paperera, es va comprovar que la papereta era de CiU. Va ser llavors quan es va avisar als mossos d'esquadra, a la qual van facilitar la matrícula del cotxe. Un cop localitzat el conductor i haver constatat la veracitat de les acusacions els agents van acabar imputant-li un presumpte delicte de vulneració de l'article 146 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General, que estableix penes de sis mesos a tres anys de presó o multa de dotze a 24 mesos per la compra de vots. CiU, com era de suposar, nega estar darrere d'aquest frau electoral i tot ho atribueix a un mal perdre socialista. El cas es troba ara en mans de la Junta Electoral, tot esperant que ens reconeguin d'una vegada com a república bananera.

“Mirallet, mirallet...”

D’acord, Pere, de moment no hi ha ningú més maco que tu a Salou.

Impugnació de dues meses

El PSC i altres formacions polítiques, segons El Punt, han impugnat els resultats electorals de dues meses electorals (les dues situades al Parc de Salou, a l’avinguda Carles Buigas) perquè, segons han denunciat, es distribuïen sobres de CiU als votants. Ahir diumenge, va circular a Twitter el rumor de compra de vots ja que en aquests sobres, a més de la llista, hi havia 20 euros, però res d’això s’ha pogut demostrar.

Els nous regidors

El nou ajuntament de Salou estarà format per:

• Pere Granados, Marc Montagut, Jesús Barragán, Julia Gómez, María José Rodríguez, Felip Ortiz i Benet Presas, per CiU; 
• Toni Brull, Rosa Pasquina, Aitor Arruego, Zacarías Henar i Maria Rosa Sanahuja, pel PSC; 
• Mario García, Pedro Lavilla, María de los Reyes Pino i Marc Alarcón, pel PP; 
• Esteve Ferran i Manuel Macho-Quevedo, per UTPS;
• Salvador Pellicé i Martina Fourrier, per UMdC, i 
• Pablo Otal, per RDS. 

El més probable és que Esteve Ferran renunciï a la seva acta de regidor i en cedeixi el testimoni a Ramon Pascual. Aquests resultats electorals indiquen el fracàs dels nous partits, com Salou x Salou, Centro Democrático Liberal (Del Hierro se’n va cap a casa), PAS-PxC i Nueva Sociedad para el Pueblo. Al final, Granados i l’aparell convergent han acabat escombrant els seus adversaris polítics.

Pere Granados seguirà sent alcalde

CiU ha guanyat les eleccions municipals i Pere Granados, per a desgràcia de molts, continuarà com a alcalde de Salou. Amb el 100% dels vots escrutats, els resultats són els del gràfic de dalt (en el qual hi apareixen també els del 2007). De ben segur que CiU pactarà amb el PP, ja que la suma de 7 i 4 els dóna la majoria absoluta, que és precisament d’11 dels 21 regidors. Amb tot, el més significatiu és la patacada d’Antoni Banyeres, amb només 130 vots (el 1,76%), i que podeu veure en el quadre de sota, on hi ha tot l’escrutini (premeu sobre les imatges per ampliar-ne la mida).

Estampes electorals (XXIII)

Tant de bo m’equivoqui, però molt em temo que, contra tot pronòstic (el favorit és Granados), Mario García donarà la campanada i serà el nou alcalde de Salou. Dic que tant de bo m’equivoqui no perquè vulgui que guanyi Granados, de qui amb dos anys ja n’hem tingut prou, sinó perquè Mario García és de l’involucionista PP i acabi sent un retrat més de Rajoy.

Estampes electorals (XXII)

Tal com està el pati, el de dalt és el candidat que surt millor situat per guanyar les eleccions municipals de demà en aquest poblet anomenat Salou. Però... (el meu pronòstic, a partir d’aquesta mitjanit).

Estampes electorals (XXI)

Demà és jornada de reflexió. Per si encara hi ha algú que no ho té clar: bota’l (però de l’ajuntament).

Estampes electorals (XX)

Pere Granados no en té prou amb creure que tornarà a ser alcalde de Salou. Al que aspira el diumenge vinent és a una victòria inapel·lable, a guanyar per golejada. Només així s’entén que en aquests darrers dies de campanya s’hagi llançat a una nova voràgine d’obres i projectes l’única finalitat de la qual és merament electoral, sense que l’inquieti gens ni mica com de malparades puguin quedar les ja endeutades arques municipals. Per això aquests dies, tot just abans de les municipals, s’ha dedicat a reasfaltar carrers, a enderrocar a cuita corrents l’edifici de la pista de bitlles i a anunciar, entre altres grandeses, la creació d’un parc públic al costat de la parròquia de Santa Maria del Mar, a més d’una llar de jubilats al carrer Barcelona i d’un espai d’aventura i lleure al carrer de Barbastre, just darrere del Parc de la Ciutat, perquè s’hi pugui practicar, entre altres activitats, aquest joc tan propi de tanoques que és el paintball, i que consisteix a jugar a la guerra disparant-se boles de pintura amb pistoles d’aire comprimit. Aquest nou malbaratament de Granados no fa sinó refermar la política d’autocràcia i de cesarisme que l’ha caracteritzat durant el seu mandat. I el que és pitjor: Granados aprofita uns diners públics que no caldria ara utilitzar per al seu benefici personal. Que no és cap altre que el d’intentar perpetuar-se en el poder.

Estampes electorals (XIX)

Tinc sobre la taula el fullet de CiU per a les municipals de Salou. Només girar pàgina em trobo amb la següent declaració: “Aquest és el programa de propostes i idees que presenta la candidatura de CiU a les eleccions municipals de 2011, amb l’objectiu de dissenyar i definir un nou futur per Salou”. Un “nou futur” per a Salou? Si el que volen és “construir el futur” i projectar Salou “cap al futur”, idea en la qual insisteixen en el paràgraf següent, llavors què punyeta ha fet Granados en aquests dos anys d’alcalde? Per a què ha servit tota la morterada de pasta gansa que s’hi ha gastat? Que no van dir, ara fa dos anys, que amb ells començava el nou Salou? Renoi, aquest nou Salou no s’acaba mai. I, mentre, nosaltres pagant!

Estampes electorals (XVIII)

Com a conseqüència de la detenció de Xavier Llambrich per conducció temerària, negativa a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia i atemptat contra els agents de l’autoritat, Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha suspès de militància a qui havia de ser el seu alcaldable a Salou, l’ha fotut fora del partit i ha decidit retirar-se de les municipals. El text íntegre de la nota de SI és aquest: 

“Solidaritat Catalana per la Independència comunica que arran dels fets esdevinguts d’haver estat detingut el Sr. Xavier Llambrich, cap de llista de SI de Salou, per conduir sota els efectes de l’alcohol i no haver fet cas dels mossos d’esquadra d’aturar-se, SI suspèn al Sr. Xavier Llambrich de militància i ha decidit retirar la seva candidatura a les properes eleccions municipals de Salou. SI lamenta profundament aquests fets i, sens perjudici de la presumpció d’innocència que tot ciutadà té, reafirmem que aquest cas és absolutament  aïllat i que cal respectar l’honorabilitat, la voluntat de servei i la conducta cívica dels candidats de SI”. 

Bé, ara a Salou només hi concorreran 13 llistes. Quin alleujament...

Estampes electorals (XVII)

Els 7.250 joves britànics que el passat mes d’abril van prendre part en la Saloufest (tot un orgull per al turisme familiar de la Costa Daurada) s’estan plantejant la possibilitat d’empadronar-se a Salou. La seva intenció és formar un partit polític amb el qual concórrer a les municipals del 2015 (els pobres ja no hi són a temps per a les d’aquest diumenge) amb Xavier Llambrich com a cap de files, ja que consideren que és el polític més sensible a les seves inquietuds.

Estampes electorals (XVI)

Cartell electoral de Xavier Llambrich. Home, una mica cara de  calavera sí que sembla que tingui...

Estampes electorals (XV)

Més Tarragona, en l’edició que avui al matí trobareu al carrer, dóna més detalls sobre el que ha passat amb Xavier Llambrich. Aquí teniu el text (o amplieu-ne la imatge): 

“El cap de llista de la candidatura de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) de Salou, Xavier Llambrich, va ser detingut ahir pels Mossos d’Esquadra per diversos motius. Segons va informar ahir la Cadena Ser Tarragona, els Mossos d’Esquadra van aturar el candidat, de 36 anys, a la carretera C-14, a la sortida en direcció Reus. Segons sembla, els agents del cos policial van fer senyals al vehicle perquè s’aturés. Quan Llambrich va estacionar el vehicle i els Mossos van requerir-li que se sotmetés al control d’alcoholèmia, s’hi va negar. Va ser en aquest moment, quan un dels agents ja havia introduït l’alcoholímetre per la finestra del vehicle, que Llambrich va accelerar per intentar fugir del control. Llavors, el braç de l’agent hauria quedat atrapat a la finestra del vehicle, i Llambrich l’hauria arrossegat un centenar de metres per la via de circulació. A causa d’aquest fet, l’agent hauria patit diverses ferides lleus, i els Mossos van procedir, en aquell mateix moment, a detenir el candidat de Solidaritat Catalana per la Independència. Posteriorment, van tornar a requerir-li que se sotmetés de nou a la prova de l’alcoholímetre, i el cap de llista s’hi va negar una altra vegada. Per tot això, Xavier Llambrich va ser detingut per tres delictes: per atemptar contra l’autoritat, per conducció temerària i per negar-se a sotmetre’s al control d’alcoholèmia. Llambrich estava ahir al vespre a l’espera de fer la seva declaració, i encara no havia passat a disposició judicial. D’altra banda, sembla que el candidat a l’alcaldia de Salou, que el proper diumenge concorrerà en les eleccions municipals, podria tenir ja antecedents pel mateix delicte, és a dir, per conduir sota els efectes de l’alcohol. La formació, per la seva banda, va emetre un comunicat en el que lamentaven la situació i asseguraven que valoraran la retirada de Llambrich de la candidatura”.

Bufa! (i mai millor dit!)

Estampes electorals (XIV)

A les vuit d’aquest vespre, la cadena SER ha donat la notícia que Xavier Llambrich, alcaldable de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Salou, ha estat detingut per arrossegar un mosso d’esquadra, conducció temerària i negar-se a passar un control d’alcoholèmia. SI ja ha anunciat que ha suspès de militància Llambrich i que en buscarà el substitut entre la resta de membres de la llista. No hi ha dubte que Llambrich ha aconseguit que es parli més d’ell (i del seu ja expartit) en un dia que en tota la campanya electoral, fins al punt que el diari Més Tarragona ni esmenta SI entre els partits que es presenten a Salou (diu que hi ha 13 candidatures, quan en són, amb SI, 14; premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida).

Estampes electorals (XIII)

El comentari d’avui l’agafo prestat del Som de Salou (i gràcies, Angelina):

Estampes electorals (XII)

Ferran és el rei de l’embolic. Sempre ho ha estat. Ho va ser en temps de la segregació, quan pactava amb Pujol acords que trencava en veure els segregacionistes que l’esperaven a les escales de l’antic ajuntament, i ho va ser amb la moció de censura (ell va ser el primer que va maquinar amb Felip Puig fer fora Banyeres de l’alcaldia, tot i que després Granados li va acabar aixecant la camisa i el remei va ser pitjor que la malaltia). Ara, amb les municipals a tocar, Ferran la tornarà a fer. Segur. Aquesta vegada renunciant a la seva acta de regidor. Se n’anirà perquè, encara que UTpS traurà un bon grapat de vots gràcies a ell (vots que sense Ferran acabarien en Convergència), no en tindrà prous per tornar a ser alcalde si tenim en compte la munió de partits que hi ha a Salou. Com tampoc serà regidor, però perquè no voldrà. Ferran només juga per guanyar i mai acceptarà la humiliació d’haver de callar si un altre mana. Per això plegarà abans que ser un simple regidor i lliurarà el relleu a qui pertoqui del seu partit (curiosament, una retirada com la que va posar en pràctica amb Granados el 2007, i de la qual tant s’ha d’haver penedit). Això sí, mentre encara li quedin forces, Ferran seguirà bellugant els fils d’UTpS, un partit que sense ell difícilment continuarà. Si Ferran amaga les seves intencions és perquè sempre li ha encantat el doble joc, perquè és especialista en llençar la pedra i amagar la mà. La foto de la pancarta de dalt és com la revelació de la seva vida política: embolica que fa fort.

Estampes electorals (XI)

L’alcalde ha inaugurat les IV Jornades de Teràpies amb Animals. Fan bé, Salou, darrerament, sembla un corral (i que consti que no faig publicitat subliminal de Salou x Salou).

Estampes electorals (X)

El diumenge vinent tindran lloc les eleccions municipals. I molt em temo que, si l’oposició no s’espavila, a Granados no el trauran de la poltrona ni amb grua. Malgrat que ja fa dos anys que hi està indegudament aparcat...

Estampes electorals (IX)

Heu vist el figura? Fa quatre dies que malparlava dels altres partits perquè amb els cartells electorals embrutaven els carrers i oferien una imatge tercermundista de Salou, i ara va ell i fa el mateix. Anem a veure, aquest home el primer que hauria de fer, després d’haver dit que no en penjaria, és demanar perdó a l’electorat, perquè si no, a més de penques, demostra que la seva paraula és tan falsa com un duro sevillà.

Estampes electorals (VIII)

Amb el lema “Primer, els de casa” Germán Merino fa apologia de la desigualtat i aposta pel missatge xenòfob com a arma electoral. Si féssim cas de la seva consigna i arraconéssim els de fora, ell mateix no tindria dret a presentar-se com a candidat per Salou. Millor, doncs, no aturar-se davant de propostes com les seves. Per cert, mireu què diu el seu soci de coalició, Josep Anglada, sobre els immigrants. Esgarrifós. Ho teniu aquí.

Estampes electorals (VII)

Ferran ha penjat un cartell electoral seu davant del geriàtric. Home, jo crec que allà, de vots, no li en faltaran. Amb tants coneguts com hi deu tenir a dins.

Estampes electorals (VI)

Hi ha candidats que, a mesura que avança la campanya, cada vegada em fan més por. I el de dalt no n’és l’únic...

Estampes electorals (V)

Quines penques! Hi ha qui s’aprofita de la campanya electoral per fer publicitat de la parada de la seva germana. Home, que després ve el Del Ferro (segons el traductor del Faro) i se’ns encabrita...

Estampes electorals (IV)

El candidat del Centro Democrático Liberal (CDL) a l’alcaldia de Salou considera “una vergonya la manera com els cartells electorals han embrutat els carrers i la imatge de Salou”. Segons Alberto del Hierro, el desplegament indiscriminat que han fet els partits polítics per ocupar el mobiliari urbà, sense ni tan sols respectar la seguretat dels vianants, és “tercermundista”. Colló, doncs sí que ha canviat aquest home! Qualsevol dia el veiem aprenent català i convertit en activista ecologista! (Post scriptum: té gràcia que l’encara regidor demani responsabilitat a la resta de les forces polítiques perquè, anem a veure, si el CDL no ha empaperat Salou de cartells és perquè són quatre gats. O menys. O no?)

Estampes electorals (III)

No sé per què però tinc la sensació que l’amic Granados no va per bon camí. O, si més no, que va pel camí equivocat...

Partitocràcia o democràcia?

Una de les imperfeccions de la democràcia representativa és que pot degenerar en partitocràcia, és a dir, que el partit, i no el ciutadà, esdevingui dipositari de la sobirania, de manera que el polític, en lloc de servir al poble, acaba servint el partit. I això és el que malauradament va passar a Salou fa dos anys, quan Convergència, prescindit del parer de les bases i del conjunt de la societat salouenca, va presentar la moció de censura que va dur Pere Granados a l’alcaldia. Martina Fourrier era llavors regidora per Unió d’un govern que va haver de deixar per culpa d’aquella traïció. Al seu article, que podeu llegir ampliant-ne la imatge o clicant aquí, explica com va viure aquella pèrfida maniobra i què va sentir davant l’obscurantisme i la connivència amb què hi van actuar Felip Puig i Marc Montagut, el vot del qual va acabar sent determinant perquè la partitocràcia derrotés la democràcia.

Estampes electorals (II)

Ja sé que el nostre estimat alcalde genera irrefrenables onades de libido entre els seus seguidors (i seguidores, només caldria), però d’aquí a que també ho demanin als altres, home...

Estampes electorals (I)

Les municipals han arrencat a Salou a garrotades. El primer castanyot el va donar l’oposició, denunciant irregularitats urbanístiques per part de l’actual equip de govern en la restauració de l’edifici protegit de Sol i Mar (on viu Montagut). I l’equip de govern, sense pensar-s’ho dues vegades, va reaccionar l’endemà, com si tinguessin la catapulta preparada, acusant dos socialistes, Aitor Arruego i Dani López, tercer i sisè de la llista del PSC, d’un desfalc de 44.000 euros de les arques municipals entre el 2007 i el 2009, quan hi manaven. Per cert, en relació a aquesta última denúncia no em convenç gens la defensa que en fa l’alcaldable Toni Brull. Diu de Granados i companyia que “si hi ha irregularitats és tan fàcil com anar al jutjat”. A mi em sembla que, atesa la gravetat de les acusacions, són els mateixos al·ludits els qui han de defensar-ne l’honor al jutjat. Si tot ho han fet com cal, és clar.

Tot s’hi val?

Ahir va començar oficialment la campanya per a les eleccions municipals, que durarà quinze dies. I com era de preveure, no es van respectar ni les mínimes normes del joc net electoral: incompliment de l’horari legalment establert (es va instal·lar propaganda bastant abans de la mitjanit), apropiació descarada de l’espai públic (militants que muntaven guàrdia en arbres i fanals perquè els d’un altre partit no els prenguessin el lloc), cartells i pancartes penjats on no tocava, insults i fins i tot mastegots, concretament davant del Mercadona. I és que... visca la democràcia del tot s’hi val, a la qual tan acostumats hi estem! (A la foto de dalt, un dels espais reservats per l’ajuntament per als partits, i que restava gairebé ignorat perquè allà només hi van els paletes de la inacabable remodelació del nucli antic, mentre que a la foto de sota s’hi pot observar un tram del concorregut carrer de Barcelona, poc abans del pas a nivell, aquí ben ple de pretendents.)

Un poblet anomenat Salou

La passada mitjanit va començar la campanya electoral per a les municipals. La pregunta és: si el dia 22 guanya Granados, qui manarà a Salou?

La metamorfosi

Desconec si entre els llibres de capçalera del nostre estimat alcalde hi és aquesta gran obra de Franz Kafka, però us heu fixat en les tres fotos de dalt? Sembla que en totes hi porti la mateixa roba i, tanmateix, el canvi de camisa és una constant. Sí, tota una metamorfosi, la seva...

Els pocavergonyes

Imagineu-vos que un dia poseu la clau al pany de la porta de casa i que aquesta no s’obre. Que retireu la clau, la mireu i remireu per assegurar-vos que no us heu equivocat i que la hi torneu a introduir, alhora que, en una acció reflexa, tireu de la porta cap a fora mentre burxeu i burxeu no sigui el cas que s’hagi encallat. Però res. Que no hi ha manera. Que no hi podeu entrar. I que de sobte, quan més perplexos esteu, algú us obre des de dins. I que aquest algú, el molt pocavergonya, us diu que ha canviat el pany perquè no hi pugueu entrar, perquè ara casa vostra és casa seva i que ja pots tocar el dos o truco la policia. Bé, doncs suposo que aquesta és la mateixa cara d’astorament que va posar Salvador Pellicé quan Felip Puig i Lluís Coromines, secretari general i responsable de política municipal de CDC, respectivament, li van dir que havien presentat una moció de censura perquè ell no fos alcalde, per la senzilla raó què havien decidit que l’alcalde fos un d’un altre partit. L’article de Pellicé (premeu sobre la imatge o aneu a aquest enllaç de Facebook) és l’agre testimoni de com de pocavergonya pot arribar a ser la política. Més ben dit, de com de pocavergonyes poden arribar a ser alguns polítics.

Un ‘casc antic’ de luxe

Eren moltes les fotografies que es podien haver triat per il·lustrar en la portada l’espectacular canvi que ha experimentat el casc antic de Salou. Per sort, El Faro ha tornat a donar innegables mostres de la seva impagable objectivitat. (Les fotografies, a excepció de la primera, van ser preses ahir, una setmana després d’acabada la Setmana Santa.)

‘El Faro’ censura als segregacionistes

L’Associació Amics 30 d’Octubre ha demanat als partits polítics que concorreran a les municipals la signatura d’un document que els compromet a revisar a l’alça el conveni que fixa els impostos que paga Port Aventura. Aquest conveni va ser subscrit el 1992 amb una durada de vint anys (és a dir, s’ha de renovar l’any vinent) i estableix que els impostos de Port Aventura revertiran en un 50% a Salou i en un altre 50% a Vila-seca, és a dir, que es distribueixen a parts iguals, tot i que el 70% del parc es troba a Salou. Doncs bé, la nota dels segregacionistes informant que tres partits s’han negat a signar l’esmentat document ha estat censurada pel Faro. Millor dir, El Faro ha reproduït el comunicat fil per randa menys els dos darrers paràgrafs, que són els que deixen amb el cul a l’aire CiU, PP i Salou x Salou. Independentment d’aquesta burda maniobra del Faro ―sempre amb les tisores a punt si algú llança la més mínima ombra de sospita sobre Granados―, a què treu cap aquesta política intevencionista dels segregacionistes? Que no en van tenir prou, quan dirigien de forma imperativa i fins i tot violenta el seu moviment? Sembla que ara, amb l’excusa peregrina de la defensa dels interessos de Salou, hi vulguin tornar, fiscalitzant els partits. Encara no entenen que, amb la segregació concedida, el seu temps ja ha passat, que el seu dret a exigir és el mateix, per exemple, que el del club de petanca, amb la diferència que aquests sí que dominen a la perfecció la peluda tècnica de tocar les boles?