El que cobren ses eminències

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

A la filla adolescent d’una veïna meva li toca repetir curs. I el mateix els passa a més de la meitat dels seus companys de classe, que tampoc han aprovat i es tornaran a veure el setembre. És un any perdut, però poc importa que es parli de fracàs escolar; al contrari, van per bon camí. Saben que si s’ho munten bé, un dia podran acabar de regidors a l’ajuntament, on per ocupar un bon càrrec no calen estudis (tal com podeu comprovar en els perfils que surten aquí). I a més, la de regidor és una feina poc sacrificada i molt ben remunerada, tal com s’aprecia al quadre superior publicat avui al Diari de Tarragona. Per a més sarcasme, tres dels quatre que més cobren només s’hi dedicaran a temps parcial, és a dir, aniran a estones a l’ajuntament, ja que no volen deixar els seus negocis d’advocats, activitat que, probablement, es veurà molt reforçada gràcies al seu gran poder municipal. Sí, a la filla de la meva veïna li espera un gran futur.

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

“Reineta meva...”

El ple de l’ajuntament de Salou celebrat ahir va nomenar els nous tinents d’alcalde de la corporació. Mario García (PP) en serà el primer; Marc Montagut (CiU), el segon; Jesús Barragán (CiU), el tercer; Reyes Pino (PP), la quarta; Júlia Gómez (CiU), la cinquena, i Benet Presas (CiU), el sisè. És curiós això de Reyes Pino: a la llista electoral era la tercera, per darrere de Mario García i Pedro Lavilla i, tanmateix, per què s’han saltat Lavilla? I també: per què a Reyes Pino se li ha adjudicat la macroregidoria de Promoció Econòmica, Comerç, Mercats i Consum i a Lavilla Acció Social, si ella té menys jerarquia i Lavilla ja coneixia el càrrec del govern anterior? (si bé Lavilla no tenia Promoció Econòmica, que ha estat un regal afegit per a Reyes Pino). Que potser intenten acontentar Reyes Pino perquè no els surti trànsfuga, ja que ella era partidària d’acceptar els quatre anys d’alcaldia que els oferia el PSC en lloc del quart any que només els dóna Granados? Té por Granados que Reyes Pino li faci llufa i per això la festeja tant? Va ser aquest temor el que va decidir Granados a negociar el vot de Ramon Pascual, per tenir la seguretat que seria investit alcalde si fallava Reyes Pino?

La gent més granada de l’ajuntament

L’ajuntament de Salou té previst aprovar aquest migdia en sessió plenària els decrets d’alcaldia que estableixen el repartiment de càrrecs municipals. Aquest és el perfil dels nous membres de l’equip de govern que durant els pròxims quatre anys decidiran el nostre futur local: 

-Pere Granados (CiU). Advocat, regidor amb Esteve Ferran des de 1995 i alcalde des del 2009. Assumeix Alcaldia, Participació Ciutadana, Protocol i Comunicació. 

-Marc Montagut (CiU). Advocat, regidor des del 2003. Assumeix Gestió i Planificació del Territori. 

-Jesús Barragán (CiU). Funcionari de sanitat. No consten els seus estudis. Ha fet de la política la seva veritable força vital, ja que des del 1990 ha estat regidor de forma ininterrompuda (primer amb la junta gestora i després amb Ferran i Granados). Assumeix Gestió Econòmica, Ocupació i Noves Tecnologies. 

-Júlia Gómez (CiU). Figura al programa electoral de CiU com empresària tèxtil però diferents fonts consultades indiquen que la seva activitat professional més coneguda és ser la dona d’un comerciant. No consten els seus estudis. Regidora amb Granados després de la moció de censura del 2009. Assumeix dues regidories: Platges, Qualitat Ambiental i Sostenibilitat, i Ensenyament i Infància. 

-María José Rodríguez (CiU). Figura com a empresària d’hoteleria, activitat per la qual sí és conegut el seu marit. Presidenta del FUpS de Granados, no consten els seus estudis. Ha estat regidora amb Granados des de la moció de censura. Assumeix Cultura i Festes; Manteniment Urbà, Serveis i Via Pública; Salut Pública, i Suport a l’Alcaldia. 

-Felip Ortiz (CiU). Exporter de futbol i director de l’escola de la Unió Esportiva Salou. No consten els seus estudis. Assumeix Esports, Joventut i Lleure. 

-Benet Presas (CiU). Empresari hoteler. Va ser regidor de Turisme entre 1995-2003, amb Ferran d’alcalde. No consten els seus estudis. Assumeix Turisme. 

-Mario García (PP). Advocat. Assumeix Serveis Interns, Concessions i Patrimoni. 

-Pedro Lavilla (PP). Comerciant. No consten els seus estudis. Assumeix Acció Social. 

-Reyes Pino (PP). No consten ni la seva professió ni els seus estudis. Assumeix Promoció Econòmica, Comerç, Mercats i Consum. 

-Marc Alarcón (PP). No consten els seus estudis ni la seva activitat professional, encara que algú amb la seva mateixa identitat es dedica a Reus al comerç a l’engròs. I dic “a Reus” perquè a Marc Alarcón ningú no el coneix a Salou. Empadronat a la capital del Baix Camp, és allà on hi viu i hi treballa. Que hagi estat designat regidor de Salou s’interpreta més com un premi que li ha tributat el PP pels abnegats serveis que ha prestat al partit (es diu que va ser xòfer d’Alejandro Fernández, president del PP de Tarragona). Assumeix Seguretat Ciutadana, Protecció Civil i Mobilitat, però que a ningú se li ocorri preguntar-li on és el carrer Barcelona perquè l’enviarà a l’estació del tren i li dirà que tot recte i baixar al passeig de Gràcia. 

Nota: a la fotografia de dalt hi falta Marc Alarcón; sembla ser que aquell dia, per variar, era a Reus.

El ‘cas Millet’ esquitxa Salou

És impressionant la capacitat que tenim a Salou per aparèixer en tots els merders haguts i per haver. Fins i tot en el cas Millet, nom amb el qual es coneix el saqueig del Palau de la Música i de l’Orfeó Català de Barcelona a mans del seu emèrit president, Fèlix Millet, qui per apropiar-se de 35 milions d’euros de l’entitat va comptar amb la valuosa ajuda de Jordi Montull, la seva mà dreta. El Periódico publica avui que diverses empreses van facturar milers d’euros al Palau de la Música per treballs que sembla que mai es van fer. És a dir, que les factures s’haurien emprat per justificar l’apropiació indeguda de diners. Una d’aquestes empreses era Fevalco, els directius de la qual, de nacionalitat brasilera, es troben en parador desconegut. Fevalco estava ubicada al número 5 del carrer del Mar de Salou, a l’edifici Iberia. Tot indica que els brasilers que van registrar Fevalco eren mers homes de palla de la societat. Per cert, del cas Millet, encara en fase d’investigació judicial, es desprèn un possible finançament irregular de CiU.

Pere el Macanudo

Els argentins celebren el 20 de juny el Dia de la Bandera, el seu símbol patri. L’any passat, l’alcalde va ser un dels convidats de gala als actes commemoratius d’aquesta efemèride, que a Salou organitza el Casal Argentí. Aquest any va tornar a ser-ho acompanyat dels regidors María José Rodríguez, Reyes Pino i Jesús Barragán. Va fer bé Granados d’assistir a aquest boliche patriòtic que es va muntar a la plaça del Carrilet. Va fer bé perquè el nostre alcalde és molt estimat entre els argentins. I entre els dominicans; si més no, entre els dels voltants del Parc de Salou. I és clar, s’ha de correspondre. Per cert, a qui també estimen molt els immigrants llatinoamericans és a Reyes Pino. L’altre dia un grup de cubans, en veure-la passar per davant del bar Petit, la van aplaudir i aclamar d’allò més. Només els va faltar dir-li “Torera!”.

L’ensarronada del ral·li

El president de la Diputació (i, per a molta gent, alcalde de facto de Salou), Josep Poblet, ha anunciat la celebració, un any més, del Rally Catalunya-Costa Daurada, que tornarà a tenir la seva base d’operacions a Salou, concretament a Port Aventura. Poblet va destacar que l’any passat el ral·li va ser seguit per més de 124 milions de lectors de premsa. Doncs quina feinada, la dels pobres funcionaris de la Diputació a l’hora de comptar-los! I ja posats, quant ens costa la broma del ral·li, tenint en compte que l’any passat ens van clavar 300.000 euros? I com és que l’ajuntament de Vila-seca no hi destinada ni un ral, si aquesta poca-soltada tant dinamitza el sector econòmic i turístic del territori, com Poblet proclama?

Vila-secafest

La Generalitat ha concedit a Vila-seca el certificat de turisme familiar. Com a nosaltres. Seran envejosos? Tot ens ho han de copiar! A aquest pas també ens pisparan la Saloufest, que tanta i merescuda fama ens dóna!

El nou Demolition Man

Què us pensàveu, que no n’hauria estat capaç, d’enderrocar la bolera? Que us quedi ben clar: quan m’ho proposo, no deixo pedra sobre pedra. I allà on trepitjo no hi torna a créixer l’herba. Compte, doncs, que si em seguiu tocant allò que no sona, us quedareu també sense la Torre Vella.

Mai no és tard quan arriba

Dedicat a tota la colla de maracons que anaven dient que no compliria amb la meva paraula. Apa, festa bolera! (Punxeu aquí.)

“I què hi ha del meu?”

L’ajuntament de Salou va difondre abans d’ahir una nota de premsa (que teniu aquí) que no és sinó la repetició de la divulgada una setmana abans (que també teniu aquí), en la qual es dona a conèixer el nou cartipàs municipal. L’única diferència és que en la de dimecres s’hi anuncia que María José Rodríguez, que ja té Cultura i Festes; Manteniment Urbà, Serveis i Via Pública, i Salut Pública, es queda a més amb una altra nova regidoria (la de suport a l’alcaldia) i que es creen dos nous consells de participació ciutadana (el de la gent gran i l’infantil), així com la figura del defensor del ciutadà. Per cert, no diuen que encara queda un càrrec pendent de repartir? També es comenta que podria ser la gerència del Patronat de Turisme. Bé, ho seguirem molt atents...

Catalans de Conveniència i Unió

Una altra de les regidores que tampoc no ha tingut una estrena massa lluïda ha estat Júlia Gómez. Dilluns passat, la nova titular d’Ensenyament (i de Platges, Qualitat Ambiental i Sostenibilitat; i d’Infància; i de Salut Pública; Déu n’hi do, de vàlides que en són, algunes persones!), va convocar el Consell Escolar Municipal. Els objectius de la reunió eren, d’una banda, presentar-se i, de l’altra, transmetre als assistents la seva plena disposició a atendre i, en la mesura del possible, resoldre els problemes que envolten el món de l’ensenyament al nostre municipi. L’inconvenient és que la regidora convergent, nascuda a Salamanca però catalana de nova soca (fins i tot ha catalanitzat el seu nom), va fer el discurs en espanyol, obviant que el català és la nostra (i se suposa que ara també la seva) llengua. Fins que algú es va afartar i li va deixar anar: “Sort que vostè és regidora de Convergència, perquè si arriba a ser del PP encara ens haurien fet cantar l’himne!”. El retret va tenir efecte immediat, ja que la resta de la reunió va discórrer en català, tal com hagués estat el raonable i normal des d’un principi. I més en el cas d’una regidora que, com a autoritat que és, ha de ser exemple de normalitat lingüística, i perquè no és nova a l’ajuntament; vull dir, que ja sap de què va la cosa. En fi, tics que els delaten. (Gràcies, Carme.)

Doncs quina estrena!

La regidora Reyes Pino, responsable de Promoció Econòmica, Comerç, Mercats i Consum del nostre excel·lentíssim ajuntament, es va reunir el passat dilluns amb els venedors del mercat municipal. La intenció era establir un primer contacte, amè i distés, amb els paradistes i conèixer de prop els seus problemes i inquietuds. El que no s’imaginava la regidora era que es ficava en un vesper. Resulta que en la reunió va haver de sentir de tot, des de denúncies d’irregularitats i al·lusions no gaire encomiàstiques dels ancestres d’alguns dels presents fins furibundes recriminacions personals. Entre els destinataris de les invectives hi havia família de l’alcalde, a la qual acusen de favoritisme. Res, que al final Reyes Pino va sortir de la trobada com gat escaldat...

Ja torna a venir el tren?

El País va publicar ahir que des de començament d’any Adif, l’empresa estatal encarregada del manteniment de les infraestructures ferroviàries, ha amonestat 500 persones per creuar les vies per llocs no autoritzats. Es nota que els inspectors d’Adif no s’han passat per Salou. Només al carrer de Barcelona les creuem amb les barreres baixades 500 o més... cada dia.

O Granados contra tots?

El darrer número de La Vila afirma a la pàgina 3, en referir-se a com ha quedat la composició del govern municipal després de les municipals del 22 de maig passat, que no ha estat fàcil per a l’alcalde guanyar les eleccions, perquè la majoria dels partits hi anaven sota la consigna “tots contra Granados”. A mi em sembla que ha passat al revés: ha estat Granados qui s’ha posat en contra de tots aquells que no s’han volgut sotmetre al seu dictat. Prova d’això és el menyspreu amb què ha tractat durant dos anys l’oposició i, sobretot, les males arts desplegades durant la campanya electoral, aprofitant la seva condició d’alcalde per fer-se publicitat gratuïta o a costelles del poble. Per no parlar de les irregularitats descobertes el mateix dia de les votacions al Parc de Salou.

Granados ja és alcalde

Cal reconèixer que les majorets tenen molta més gràcia a l’hora de portar la vara...

Una dismenorrea mental...

Agents rurals (?) han pescat uns submarinistes que extreien il·legalment dàtils de mar al cap de Salou. Quina poca paciència que tenen alguns! N’hi havia prou amb que s’haguessin esperat uns pocs anys i, gràcies al canvi climàtic i la pujada de les aigües, ho haurien tingut la mar de fàcil, amb dàtils penjant a dojo. Per cert, us heu fixat que hi ha ciclistes que no respecten el carril bici ni quan van per sota de l’aigua? I que l’empresa Plana seguirà prestant el transport de viatgers in saecula saeculorum, amb submarins de flota pròpia?

Montagut i Barragán perden poder

El repartiment de càrrecs a l’ajuntament de Salou (l’anomenat cartipàs; per cert, el comentari a aquesta notícicia de la Neomi, a sota, planteja un interessant interrogant) anunciada el dijous passat mostra fins a quin punt el PP ha ampliat la seva parcel·la de poder al govern municipal, assumint atribucions que fins ara eren de Marc Montagut i de Jesús Barragán. Cal no oblidar que el primer va ser generosament recompensat amb la macroregidoria de Gestió del Territori i Promoció Econòmica (i primer tinent d’alcalde) pel seu vot a favor de la moció de censura que va portar Granados a l’alcaldia, l’any 2009, mentre que Barragán, l’home de confiança de Granados (i segon tinent d’alcalde), era titular d’una altra macroregidoria, la de Gestió Econòmica i Serveis Interns, que ara veuen reduït el seu enorme potencial en benefici de Mario García i de Reyes Pino, la regidora díscola del PP (era partidària dels quatre anys d’alcaldia que els oferia el PSC enfront de l’any de Granados), que d’aquesta manera podrà sentir-se desagreujada. Granados es queda Participació, Protocol i Propaganda (per molt que li vulguin dir Comunicació), àrees que conservarà fins i tot quan García en sigui alcalde.

Els nous sobirans

Les passades eleccions municipals ha permès constatar com de pioners i singulars som a Salou: hem passat del virregnat al birregnat...

Salou, un recés de pau

L’entorn, les platges i el descans són els principals motius que impulsen els turistes a visitar Salou, segons un estudi de l’Observatori de la Fundació d’Estudis Turístics de la Costa Daurada, també coneguda com a Fundació Quina Poca Feina que Tenim, i vinculada al col·lectiu Estem Ensopits com un Lluç! Sí, el que agraeixen sobretot els turistes de Salou és el descans. Especialment en el mes d’abril, que és quan hi ha el festival de cant. Vegeu-ho, vegeu-ho aquí...

El Sr. Kodak felicita Granados

El president de Kodak ha estat dels primers a felicitar Pere Granados per la seva victòria en les passades eleccions municipals. En opinió del Sr. Kodak, el triomf del nostre fotogènic alcalde permet garantir la producció a tuti pleni de màquines fotogràfiques durant els propers tres anys (amb un quart de pròrroga). Entre les novetats del catàleg que també li ha estat remès destaca una càmera doble, per si el seu soci de govern, un cop tastades les mels del poder, també s’hi apunta.

El millor espectacle

L’ajuntament diu que el Teatre Auditori de Salou ha obtingut una ocupació del 89% en els espectacles de temporada. Sí, sobretot el passat 3 de març, amb la gran actuació dels germans Palomo...

Una visita d’altura

La nostra estimada i escanyolida Leti va estar ahir a Salou amb motiu d’una jornada de conscienciació sobre l’anorèxia el càncer de pell. Sempre abnegada i solidària, la princesa d’Astúries va ser rebuda per les nostres màximes autoritats municipals, a les quals cal felicitar efusivament per haver sabut estar a l’altura de les circumstàncies.

Els nous Manolos?

Quines voltes que dóna la vida! No es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré. M’arriben notícies que Esteve Ferran no només estava al corrent de la deserció de Ramon Pascual sinó que inclús la va defensar. Ferran va decidir donar aquest pas tan propi de la seva personalitat després de la desfeta electoral del 22 de maig passat, en la qual UTpS només va aconseguir dos regidors, resultat que va deixar Ferran, que n’esperava molt més, d’allò més fotut. Bé, doncs ara, un cop fetes les paus amb el seu antic i irreconciliable enemic, suposo que aviat tocarà recollir el títol de fill predilecte i il·lustre de Salou, que Ferran va rebutjar quan Granados el pretenia amansir. I au, visca Convergència i amics per sempre, no?

Per si no ho sabíeu...

Aquest cartell clavat encara a la plaça de Catalunya de Salou ens recorda que Pere Granados és el nostre alcalde. Però si ja ho sabem, home; si fins i tot ho ha reconegut la Junta Electoral! 

Mans a l’obra!

El nou equip de govern per fi s’ha fet la foto oficial. Els regidors de CiU i del PP diuen que han arribat a l’ajuntament amb molta il·lusió i amb unes ganes boges de treballar. Doncs vinga, que feina en tenen a palades! (Nota: a la foto hi falta un regidor, però és que ha hagut de pujar a la teulada de la bolera a començar a desmuntar la uralita, que fan tard.)

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

Contra vent i marea

Encara es poden veure cartells de publicitat encoberta (és un dir, perquè més descarada no pot ser) de Pere Granados penjats la passada campanya electoral. Aquest es troba al començament de la autovia que va a Tarragona. L’alcalde sembla que cau, però ha acabat trobant el suport del PP i del Ramon Pascual, els seus nous puntals.

El dotzè vot

Pere Granados va ser investit ahir alcalde de Salou amb els vots de CiU, PP i... el de Ramon Pascual. Algú ho entén? Què hi busca? Potser un bon lloc en la llista de Convergència de les properes municipals? Però si encara hi manquen quatre anys! Algunes fonts assenyalen que Ramon Pascual veurà recompensat el seu vot amb un bon càrrec a l’ajuntament. Oficialment, Esteve Ferran va renunciar a l’acta de regidor per problemes de salut. Doncs que no li passi res, si aquesta és la medicina que li apliquen els de casa...

El veritable ‘ironman’ de Salou

L’Extreme Man 226 Salou Costa Daurada de diumenge passat, avui fa tot just una setmana, va aplegar 400 esportistes que han rebut tota mena d’elogis. I merescuts, perquè és a l’abast de molt poca gent nedar 3,8 quilòmetres, pedalar altres 180 en bicicleta i, com a guinda, córrer a peu 40,2 quilòmetres. Doncs bé, entre els atletes participants hi havia almenys dos de Salou: Francesc Calabuig Sánchez, Cala, i Joe Rosich Grau, a més d’altres dos que ara ja no viuen aquí però que han estat salouencs gairebé tota la vida: Daniel Villena i Sergi Isern. Vegem, per exemple, el cas de Cala. Va debutar l’any passat com a ironman a Roth (Alemanya) i, en la seva primera cursa, va quedar el 242è d’un total de 3.000 participants. El passat mes d’abril va córrer la triatló d’Elx, on va acabar en el lloc 40è de 908 atletes. Però no només això: Cala va ser el primer de la seva categoria, la G40-44m. Ara s’està preparant per a la ironman d’Àustria, que es disputarà el proper 3 de juliol. I tot això (desplaçaments, allotjament, materials...), a manca de patrocinadors, s’ho paga de la seva butxaca. Cada any, l’ajuntament de Salou es gasta una morterada de calés en l’organització d’actes esportius (només cal veure els 306.000 euros que ens va costar el darrer ral·li Costa Daurada, i preparem-nos pel que ve) sense que els nostres polítics no s’adonin que cal subvencionar els esportistes de casa, més encara si tenen talent. I el pitjor de tot: no es dignen ni a esmentar-los en les notes de premsa perquè, almenys, gaudeixin d’un mínim reconeixement públic. La política esportiva s’ha de centrar en el foment l’esport, no en convertir l’esport en un espectacle més. Perquè llavors es perd l’essència mateixa de l’esport. (Més informació aquí i aquí.) (Gràcies, Sergio.)

Els conspiradors

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

Això de la fórmula 3+1 que s’ha implantat a Salou de la mà de Granados és, pel que es veu, moneda de canvi habitual de CiU. El País publica avui que li van proposar el mateix negoci al PP de Tarragona (tres anys d’alcaldia per a nosaltres, un per a vosaltres, ampliat fins als 18 mesos després d’una primera negativa), però que Alejandro Fernández els va contestar que demà m’afaitaràs, és a dir, que ells no estaven per a subhastes. El candidat popular tarragoní revela també que Convergència planejava presentar una moció de censura contra Ballesteros després de les eleccions generals del 2012. Tot indica que CiU ha fet del joc brut la seva principal senya d’identitat. Tal com ja va demostrar fa dos anys a casa nostra.

“Sí, vull”

Fins ara només eren nuvis, però per fi ja han passat per la vicaria i consumat el matrimoni. I amb la benedicció del Papa.

Ja vénen...

No sé què deu estar passant, però des d’ahir al vespre no deixen de caure llamps i trons, d’abatre’s sobre nosaltres espantoses tempestes com si s’estigués esquerdant el firmament. Serà una conjura de les forces del mal? Serà un anunci malèfic del temps que ens espera? Serà que s’està fent realitat el malson del judici final?

L’ajuntament pirateja notícies

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

L’ajuntament de Salou ha publicat avui, quatre dies després de disputada (ole actualitat!) una nota de premsa sobre com va transcórrer la primera edició del Extreme Man 226 Salou Costa Daurada, celebrada el passat diumenge. Doncs bé, aquesta nota és una còpia literal, però traduïda al català i sense citar-ne la font, de la informació publicada el passat dilluns per Diario del Triatlón (i que podeu veure aquí). I jo em pregunto: però com es pot arribar a ser tan incompetent? En canvi, el servei de premsa funciona amb una diligència exquisida quan es tracta d’incloure la foto de l’alcalde, la qual no sortia en la informació de referència.

Cinema municipal

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

Sinopsi: Durant les eleccions municipals del 2011, les primeres democràtiques a Salou després de la moció de censura, un candidat (Toni Brull) es desplaça juntament amb altres alcaldables (Esteve Ferran, Salvador Pellicé i Germán Merino) al cabildo de la capital de la Costa Daurada, on exerceix el seu incontestable domini l’alcalde de la vila, el senyor Granados. Un cop allà li reclamen la legalitat d’un grapat de vots sospitosos d’haver estat falsificats per un dominicà, però l’alcalde, aconsellat pel seu nou apoderat (Mario), no només s’enfuria amb ells sinó que els amenaça. El conflicte acabarà esclatant a la Junta Electoral. Basada en fets reals. (Pel·lícula no apta per a cardíacs.)

Un nou trànsfuga?

Més Tarragona es va fer ahir ressò d’un rumor (però amb moltes dosi de versemblança) que fa dies que circula per Facebook: que el segon regidor de Units Tots per Salou, Ramon Pascual, és a dir, el que accedirà al càrrec en lloc de Ferran, formarà part de l’equip de govern de CiU i PP. Salvador Aguilar, secretari general de UTpS, ho nega, si bé reconeix que estan disposats a pactar “amb qualsevol partit”. La pregunta és: ho sap tot això Ferran o els seus prosèlits actuen a traïció? O pitjor encara: campi qui pugui perquè FUpS fa aigües i no té futur? Que algú ens ho aclareixi, perquè entre el cop baix que li va donar Granados al pactar amb Felip Puig, els mals resultats electorals del 22-M i la possible deserció de Ramon Pascual, al pobre Ferran el mataran a disgustos.

La veritat a mitges

La interpretació que ha fet CiU de la sentència de la Junta Electoral per l’escrutini al Parc de Salou és, lògicament, interessada. I és natural que així passi, perquè la discrepància fa que l’ampolla mig plena per a uns sigui observada mig buida per altres. En qualsevol cas, el que sí ha quedat clar és que la resolució és inapel·lable: els vots de les dues meses electorals objecte de polèmica no s’anul·laran perquè, tot i les sospites, no s’han pogut provar les irregularitats denunciades. És a dir, que no n’hi ha prou amb els indicis per condemnar. El que no m’ha agradat de tot aquest escàndol, però, és la manipulació informativa que ha fet CiU del resultat. Ahir, un cop conegut l’acord de la Junta Electoral, els pretesos ideòlegs del partit es van afanyar a difondre una nota de premsa que, a més d’explicar la veritat a mitges, es dedicava a desqualificar l’oposició. Fins al punt que, amb jactància, amenaçaven Toni Brull i Zacarías Henar de denunciar-los per la via penal per les acusacions que havien fet. A veure: que potser no hi ha constància oficial d’aquestes irregularitats? Que no hi ha un procediment penal obert per presumpta compra de vots (el qual probablement quedarà en no res, ja que aquesta mena d’assumptes s’acostuma a resoldre pagant el viatge de tornada de l’imputat)? Que no és un dret legítim poder discrepar i impugnar unes votacions qüestionades per fins a quatre partits? És que no hi ha a CiU ningú que s’adoni que amb rancúnia no anem enlloc?

La Junta Electoral confirma irregularitats al Parc de Salou

La Junta Electoral Central reconeix que durant les eleccions municipals del 22 de maig es van produir “esdeveniments anòmals” al Parc de Salou però rebutja l’anul·lació de les votacions de les dues meses electorals, tal com pretenia el PSC, per entendre que no hi ha prou proves que sustentin les irregularitats denunciades i perquè, en no haver-se pogut determinar el nombre de vots irregulars, “tampoc queda acreditat que la seva invalidació alteri el resultat final de les eleccions”. Així ho estableix la Junta Electoral en un acord pres el passat dijous (premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida) que desestima el recurs del PSC que demanava l’anul·lació de les votacions a les taules 01-06A i 01-06B per possible frau electoral. Aquestes irregularitats consistien, segons el PSC, “en el lliurament de sobres tancats amb paperetes en el seu interior i en la coacció i l’assistència al vot de determinats electors”, fets que “van ser posats en coneixement de l’autoritat policial als efectes oportuns”. El PSC al·legava, a més, que “durant l’escrutini es va identificar un nombre elevat de sobres tancats i amb paperetes amb tres o quatre plecs en un extrem, totes elles de la candidatura de Convergència i Unió”. D’aquestes incidències s’hi van adonar els representants del PSC, d’UMdC, ​​de PaSalou-Plataforma per Catalunya i de Units Tots per Salou. Segons la Junta Electoral, l’existència d’aquests “esdeveniments anòmals” queda acreditada tant per les actes de sessió de les dues meses electorals com pel procediment penal obert pels Mossos d’Esquadra contra un ciutadà dominicà per una presumpta compra de vots. Cal assenyalar que no només CiU va demanar la desestimació del recurs del PSC. També s’hi va apuntar el PP, el partit que es repartirà l’alcaldia amb Granados. Trobareu una recopilació de tot aquest escàndol aquí.

L’ironman de Salou

Salou va acollir ahir la primera edició del Extreme Man 226, un triatló de 3,8 quilòmetres a la prova de natació, de 180 a la de ciclisme i de 42,2 a la cursa a peu. Una competició, sens dubte, només apta per als més durs, per als superhomes.

Ecos de la Saloufest

Salou s’ha estat promocionant a Sant Sebastià i Tolosa. Em sembla molt bé, però no podien haver escollit una altra fotografia per acompanyar la notícia o és que després de tants anys d’aprenentatge amb la Saloufest al final hem anat allà a fer el pallasso?

Salou i el comerç d’espardenya

El Periódico publica avui que el turisme rus ha convertit la Costa Daurada en la seva principal destinació turística a Espanya. Doncs sort del comerç de Salou, que ja fa anys que ha obert els ulls i sap com respondre a les necessitats d’uns clients tan exigents i de tan alt poder adquisitiu com aquest... (Foto: Mònica Moro.)

Pollastre a l’ajuntament

La Vila publica en el seu darrer número que el bo i millor de la gastronomia catalana es va reunir dijous passat al restaurant Vil·la Alexander de Salou. No sé si la trobada va tenir a veure amb el pollastre que s’està cuinant per desembarcar a l’ajuntament. (Gràcies, Carme.)

Granados torna a FUpS

La Vanguardia publica en la seva edició d’avui que la direcció de CiU ha donat instruccions als seus candidats perquè es votin a si mateixos i no pactin prèviament amb ningú. Doncs a Salou sembla ser que van per lliure. O que es fan el sord. Ah, sí, ja hi caic!: que a Granados aquesta ordre no l’afecta, que ell és del FUpS, no?

Granados 's’apepina'

Granados pactarà finalment amb el PP. L’anunci de l’acord de govern assolit està previst que es faci públic el dilluns vinent i suposa el repartiment de l’alcaldia: els tres primers anys per a Granados, i el quart, per a Mario García. La satisfacció de tots dos polítics per l’entesa és tan gran, que no es descarta enregistrar un lipdub commemoratiu el proper 11 de juny, dia de la constitució del nou ajuntament. Per si els serveix d’inspiració, aquí en tenen aquest, un joliu exemple de l’aire fresc que tant ens cal i que mai no arriba.

Abonats a la desinformació

L’any passat, la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya va atorgar al gabinet de premsa de l’ajuntament de Salou la Petxina Tancada, amb la qual es distingeix qui més dificultats posa als periodistes per informar (premi que, per cert, ningú va anar a recollir, la qual cosa demostra un mal perdre). Bé, doncs aquest any, el departament que dirigeix ​​Ramon Tibau (també conegut com Ramón Tensáis) torna a optar a aquest deshonrós guardó (juntament amb l’alcalde sortint de Cambrils, el socialista Robert Benaiges, i la cap de campanya de la convergent Victòria Forns, Natàlia Rodríguez, tot s’ha de dir), en el que suposa un reconeixement més de la contaminació informativa que impera al nostre consistori.

El PP demana repartir l’alcaldia

El cap de llista del PP a Salou, Mario García, ha demanat a Pere Granados repartir l’alcaldia, és a dir, que durant els dos primers anys Mario García fos l’alcalde, càrrec que passaria a mans de Pere Granados en els dos següents, segons publica en la seva edició d’avui el diari Més Tarragona (premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida). En cas que Granados no accepti, Mario García es decantaria per la proposta que li ha fet l’oposició de regalar-li l’alcaldia. No sé, veurem què hi diu Poblet...

I de la bolera què?

Amb motiu de les passades eleccions municipals, la Junta Electoral Central va prohibir als alcaldes fer inauguracions perquè tots els candidats hi poguessin concórrer en aparent igualtat de condicions. Aquest prohibició, però, no va impedir que Pere Granados seguís fent realitat un dels seus gran anhels vitals: el de sortir constantment retratat i donar publicitat a la seva obra de govern. D’aquest ús desmesurat de la seva imatge pública en tenim una mostra, per exemple, amb la bolera. El 18 de maig, és a dir, cinc dies abans del dia de les votacions, el gabinet de premsa de l’ajuntament va anunciar el començament de les feines d’enderroc d’aquest ruïnós edifici (ho podeu llegir aquí). La nota s’acompanyava, com no, de l’habitual fotografia de la nostra màxima autoritat municipal, qui, per donar més credibilitat a la notícia, apareixia al costat d’una excavadora. Doncs aquesta excavadora només hi va ser present per a la foto, igual que l’alcalde. Perquè des d’aquell dia cap treball s’hi ha fet. Tot va ser un bluf de Granados per enlluernar possibles votants. Diuen que la política avui dia està molt desprestigiada. I és veritat. Però és per culpa dels polítics que la denigren.