Banyeres llança la tovallola

Qui va ser cap de llista i fundador de Nueva Sociedad para el Pueblo, Antoni Banyeres, ha tancat el local del partit que tenia al carrer Major. I no només això: s’ha retirat de la política. Almenys de moment. La renúncia de Banyeres és conseqüència del desengany sofert pels mals resultats electorals obtinguts en les passades municipals (només 130 vots, el 1,76%). Banyeres va fundar Nueva Sociedad para el Pueblo després de partir peres amb el PSC. Aquestes diferències van sorgir arran de la moció de censura del 2007. La direcció del partit va acabar apostant per Toni Brull com a nou candidat i l’exalcalde socialista va sentir-s’hi cada cop més desplaçat. Durant un temps es va especular que aquest arraconament va ser fruit de les pressions exercides per Esteve Ferran, qui hauria amenaçat amb fer públic un vídeo comprometedor si el PSC el tornava a escollir com a cap de llista. Sigui certa o no aquesta suposició, la realitat és que la ruptura entre l’exalcalde i el PSC es va consumar el novembre passat quan Banyeres va tornar el carnet del partit. En la seva nova aventura política, Banyeres no hi va anar sol. El van acompanyar membres de l’executiva del PSC disconformes amb el tracte dispensat al seu nou cap de files. La idea de Banyeres era crear un projecte polític que anés més enllà dels partits tradicionals, i amb aquest propòsit va mantenir reunions amb polítics de Roda de Berà, Torredembarra i Altafulla, però la seva idea no va quallar. Després del fiasco electoral del 22 de maig i la consegüent decepció personal (Nueva Sociedad para el Pueblo no va treure ni un regidor), l’exalcalde va marxar a Barcelona, on hi viu i on hi treballa. El temps dirà si aquest adéu és definitiu. Si més no, a la política salouenca.

Salou, un oasi polític

La Vila despatxa amb un breu el nomenament de Ramon Pascual com a regidor de Salut Pública i Qualitat Ambiental. Cap referència al fet que Pascual rebi la regidoria, acabada de crear expressament per a ell, com a premi per haver votat a favor de la investidura de Pere Granados com a alcalde. Cap al·lusió a la divisió existent entre els dos regidors d’Units Tots per Salou (Ramon Pascual i Manel Macho-Quevedo, el primer al servei de Granados, el segon, coherent amb el que era l’ideari del seu partit, a l’oposició). Cap menció al fracàs electoral de Ferran ni a les subtils pressions o vetllades amenaces exercides contra ell perquè claudiqués. Vaja, que Salou és un oasi polític enmig de la podridura. Ni El Faro de Salou ho hagués fet millor.

Xanques per creuar el carrer València

Davant el descomunal merder de taules i cadires que cada dia es munta al carrer de València, i que impedeixen el lliure caminar dels vianants, la regidoria de Promoció Econòmica, sempre amatent a resoldre els problemes que enfronta el sector amb els ciutadans, es planteja la possibilitat de comprar xanques perquè els vianants hi puguin passar sense dificultat ni haver de posar cara de mala llet. Aquests xanques es repartirien al començament del carrer de Barcelona i al costat del Petit Bar, alhora que un sofisticat mecanisme de politges (cal recordar que el sistema encara es troba fase d’estudi) permetria transportar els pals d’un costat a l’altre per via aèria, en funció de la demanda que en puguin fer els transeünts. Per cert, com és que la policia persegueix amb acarnissament la venda al carrer i, en canvi, mira cap a un altre costat quan són els bars, les cafeteries i fins i tot els comerços els que envaeixen descaradament la via pública? A la foto de dalt, la regidora Reyes Pino executa, amb reconeguda mestria, alguns moviments del nou sistema de desplaçament veïnal que es vol implantar.

Coses que només passen a Salou

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

El Diari Més Tarragona es fa ressò en la seva edició d’avui d’aquesta escandalosa moneda de canvi política que és “Tu em votes i jo et regalo una regidoria i un sou de colló de mico” que es va viure ahir a l’ajuntament de Salou. Segons la periodista Sílvia Jiménez, que va seguir el ple, “hi ha coses que només passen a Salou”. Es refereix a l’adjudicació de la regidoria de Salut Pública i Qualitat Ambiental a Ramon Pascual (un dels dos regidors del desintegrat partit de Ferran; l’altre és Manel Macho-Quevedo), que ha vist recompensat amb un bon càrrec el vot a favor de la investidura de Pere Granados com a alcalde. La crònica també alerta que el joc brut contra Manel Macho-Quevedo per no haver volgut reverenciar Granados ja ha començat: l’ajuntament ha filtrat que va ser expulsat de FUpS per la seva doble militància, ja que també tenia carnet d’UTpS. Bé, i què? Que potser no és pitjor vendre’s a Convergència, tal com ha fet FUpS?

Sastreria Granados

Pere Granados s’ha sortit amb la seva. Ha aconseguit que l’espinós nomenament de Ramon Pascual com a nou regidor de Salut Pública i Qualitat Ambiental, aprovat ahir al ple, hagi passat com de puntetes, gairebé desapercebut. Perquè aquesta ha estat, si no es vol parlar de favoritisme, una designació anòmala. Això tirant curt. Quina necessitat hi havia de crear una nova regidoria les competències de la qual ja havien estat adjudicades a Júlia Gómez i María José Rodríguez fa tot just un mes, el 29 de juny passat? Calia realment aquesta nova regidoria? O és que s’ha volgut premiar Ramon Pascual amb un bon càrrec pel fet d’haver votat a favor de la investidura de Pere Granados com a alcalde? Dóna la impressió que amb aquest nomenament s’ha actuat d’esquena al poble. Que s’hagi volgut despatxar un assumpte important de la manera més irrellevant possible, com si d’un simple tràmit més es tractés (només cal veure l’últim paràgraf de la nota de premsa de sota). No hauria estat tota una lliçó de transparència i d’honradesa polítiques que l’alcalde hagués explicat les raons d’un nomenament que, per la manera que s’ha portat, sembla èticament reprovable? O potser és massa demanar?

Premeu sobre la imatge `per ampliar-ne la mida

En memòria de Pamplona

Aquest migdia s’ha oficiat el funeral del meu amic José Antonio Pamplona. És curiós, quan algú amb qui has viscut intensament se’n va sembla com si alguna cosa teva també se n’anés amb ell. I tanmateix és ell qui resta per sempre amb tu.

“Vagi-se’n”

Ahir, poc després de les deu del matí, vaig veure tres homes barallant-se amb un negre al carrer del Pont dels Estanyets. La batussa tenia lloc darrere d’un 4 x 4 aparcat que els tapava. En sentir crits d’auxili, m’hi he apropat. Un dels agressors, només veure’m, m’ha engegat: “Vagi-se’n!”. A la qual cosa he contestat: “Per què, què està passant?”. He vist llavors el negre. Dos dels homes el tenien boca avall. Pretenien immobilitzar-lo. “Que t’estiguis quiet, t’he dit!”, li esbroncava un dels qui el subjectaven. Però el negre seguia demanant auxili. Ha estat aleshores quan l’individu que m’ha barrat el pas m’ha contestat de mala gana: “Som policies i això és una detenció. Ara, vagi-se’n!”. Jo no sé quin delicte deu haver comès l’home al qual aquells policies reduïen, però, per l’hora que era, deuria ser un dels molts negres que cada dia acostumen a passar per aquest carreró carregats amb la seva mercaderia cap a l’estació. Per emprendre un camí incert que els permeti seguir subsistint. Perquè poca cosa més poder fer sinó sobreviure arran de la cacera de què són objecte per part de la policia. Efectivament, des que Convergència ha guanyat les eleccions (primer les autonòmiques, després les municipals), s’ha desfermat una constant, implacable i desproporcionada repressió policial contra el top manta. Els persegueixen com si fossin criminals. I el pitjor de tot és que la policia autonòmica, tristament famosa ja per les seves brutals càrregues, sembla sentir-se a gust actuant així, sense contemplacions, acarnissant-se amb els qui tenen la malaventura de ser les seves víctimes. Fa uns dies, El Periódico va parlar amb Ousmane Biaye. Aquest jove senegalès va arribar en pastera pensant que entre nosaltres trobaria un món millor. Però es va equivocar. Perquè en realitat va descobrir un infern encara pitjor: “No vaig saber què era la fam fins que vaig arribar aquí”, diu a l’entrevista, on també recorda el que li va advertir un company seu: “Sense papers només podràs fer tres coses: top manta, buscar ferralla o vendre droga”. És això últim el que volen Felip Puig i companyia? Vegeu aquí una altra i vergonyosa mostra recent de l’extralimitació policial.

Granados para els peus a Mario García

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

La Casa Cultural i Recreativa d’Andalusia de Salou va muntar el dissabte passat una festa a la plaça de les Comunitats Autònomes. Com que l’ajuntament organitzava l’acte amb l’esmentada associació i Granados era fora el cap de setmana, la inauguració va anar a càrrec de Mario García. Segons el PP, Mario García hi va anar en qualitat de primer tinent d’alcalde i d’alcalde en funcions, tal com recull la nota de l’esquerra, condició aquesta última que Granados no li ha volgut reconèixer en la nota de premsa de l’ajuntament difosa ahir, malgrat que li hagin posat data de dissabte (com els agrada embolicar la troca!). Tant Pere Granados com Mario García tenen arrels andaluses, són socis de govern, els uneix un encomiable esperit de sacrifici en nom del poble i no amaguen que hi ha química entre tots dos. Però quan està en joc la cadira...

El PP fa seu Manuel Albinyana

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

El Partit Popular de Salou ha publicat un article a La Vila on lamenta la mort de Manuel Albinyana, tot recordant que va ser “membre independent de les llistes del PP al maig de 1987”. I això no és cert. No és veritat perquè en aquella època el PP no existia (el PP no va néixer fins el 1989, com a continuació d’Aliança Popular), i si bé és cert que Albinyana va formar part de la candidatura d’AP, ho va fer a contracor, ja que no combregava amb l’ideari del partit de l’exministre franquista Manuel Fraga Iribarne. La raó per la qual els segregacionistes van acabar en la llista d’AP com a independents va ser perquè Convergència els havia abandonat. Eren els anys de Joan Maria Pujals com a alcalde de Vila-seca i Salou i a CDC ja no li interessava la segregació. I si els d’AP van acollir els segregacionistes amb els braços oberts no va ser per convicció segregacionista sinó perquè pensaven que amb ells arrasarien a les municipals, tal com havia succeït quatre anys abans amb la Candidatura Independent Pro Salou. Però això no va tornar a passar, perquè qui va guanyar de carrer va ser Convergència, amb deu dels disset regidors en joc, mentre que AP només en va treure un. Amb lapsus d’aquesta mena, no m’estranya que el PP sigui el referent del revisionisme històric.

Un regidor sense preses

La Vila entrevista al seu darrer número el regidor de Turisme, Benet Presas, qui ens descobreix el seu costat espiritual, de persona reflexiva i serena. Doncs si és pau el que cerca a dins de les esglésies, millor que no vagi a la parròquia de Santa Maria del Mar, perquè allò, de vegades, sembla un mercat, amb les tertúlies que s’hi munten. Sense comptar els qui parlen pel mòbil o mengen patates xips, com no fa gaire va passar amb un presumpte devot.

Al preu que sigui

El passat 28 de juny, un dia abans del ple que havia d’aprovar el nou cartipàs municipal (l’alcalde de Salou té el lleig i prepotent costum de fer les conferències de premsa un dia abans dels plens per comunicar que tot està dat i beneït, menyspreant el que hi pugui dir l’oposició) Pere Granados va anunciar que el seu govern mantindria una política de contenció de la despesa, retallada que afectaria també al nombre de càrrecs de confiança, els quals passarien de 13 a 7. Tanmateix, Granados ha creat una nova regidoria, la de Salut Pública i Qualitat Ambiental, per premiar Ramon Pascual. Com lliga, tot això? Que potser el regidor d’UTpS hi treballarà de franc? Voleu dir que Ramon Pascual acceptarà renunciar als 32.696 euros més complements que li pertocarien com a regidor del pilot, per tal que Granados pugui complir amb el seu pla d’austeritat? O és que la crisi econòmica i la necessitat d’estalviar s’esvaeixen de cop quan es tracta de garantir un govern blindat? De ben segur, amb Ramon Pascual la família de govern (i la factura) seguirà creixent. Costi el que costi.

L’home de la màscara

Pere Granados ha decidit mantenir la incògnita un dies més i no fer públic encara el nomenament de Ramon Pascual com a nou regidor de l’ajuntament de Salou. Tot indica que l’alcalde reserva la sorpresa per al dimarts que ve, durant la roda de premsa prèvia al ple ordinari de dimecres, en el qual, entre altres assumptes, s’aprovarà el decret d’alcaldia que crea la regidoria de Salut Pública i Qualitat Ambiental. Ja queda poc, doncs, perquè Ramon Pascual es tregui la màscara i mostri d’una vegada la seva veritable cara.

‘Pasteleig’ a l’ajuntament

Al final s’ha descobert el pastís. O millor dit: s’ha acabat de repartir. Ramon Pascual ha vist premiat el seu vot a favor de la investidura de Pere Granados com a alcalde amb una regidoria. Segons un decret d’alcaldia de dimarts passat, el favorit de Ferran ocuparà Salut Pública i Qualitat Ambiental, una regidoria de nova trinca (amb el trinco-trinco corresponent) que s’ha creat amb calçador per a ell després de treure’ls competències a les regidores María José Rodríguez i Júlia Gómez. Tenint en compte que Ramon Pascual és empresari del món de la pastisseria, caldrà veure ara si sap desenvolupar-se com cal en la seva nova ocupació o si ens trobem davant d’un pasteleig del qual només poden sortir xurros.

El cinisme del PP

El passat 11 de juny, amb motiu de la constitució del nou ajuntament de Salou, el cap de llista del PP, Mario García, va recitar uns coneguts versos d’Antonio Machado:

“Caminante, no hay camino, 

se hace camino al andar. 

Al andar se hace el camino, 

y al volver la vista atrás 

se ve la senda que nunca 

se ha de volver a pisar.” 

Per afegir-hi tot seguit, ja de collita pròpia:

“Hagamos camino y olvidémonos de los rencores del pasado, solo así seremos capaces de trabajar con objetividad”. 

I jo em pregunto: com és possible tanta barra? Com pot ser que un partit hereu del franquisme s’apropiï de l’obra d’aquest gran poeta sevillà, que va haver de fugir d’Espanya per no ser afusellat per Franco, morint dies després i com un proscrit a Colliure (França)? Com s’atreveix el PP a embrutar la poesia d’un home el credo del qual res tenia a veure amb el dels rebels aixecats en armes contra el govern legítim del Front Popular? Que el PP reivindiqui a Antonio Machado és ultratjant. Està tan fora de lloc com pretendre convertir L’Estaca en himne del PP. Si el PP vol guarnir els seus discursos amb cites, que repassi el Camino d’Escrivà de Balaguer, per exemple. Però que no usurpi un llegat que no li pertoca. Per cert, saben al PP com acaben els Proverbios i cantares dels quals Mario García va extreure la cita:

“Ya hay un español que quiere 

vivir y a vivir empieza, 

entre una España que muere 

y otra España que bosteza. 

Españolito que vienes 

al mundo, te guarde Dios. 

Una de las dos Españas 

ha de helarte el corazón”.

Adéu al periodisme més compromès

El món del periodisme viu hores baixes. Tres de les capçaleres més prestigioses, més objectives i més independents, tres dels mitjans que més s’havien destacat per furgar dins de les clavegueres del poder i que més havien batallat en defensa de la veritat, fent de la imparcialitat el seu estendard, han desaparegut. Són El Despilfarro Faro de Salou, el Noticiari Costa Daurada i L’Esclafit. Ens han deixat tres prestigioses publicacions que sempre seran recordades com el millor compendi del periodisme compromès (les dues primeres amb Granados; la tercera, contra Granados). I és que cap de les tres ha pogut sobreviure a les municipals del passat 22 de maig. En el cas del Despilfarro Faro i del NCD perquè, un cop guanyades les eleccions i tancada l’aixeta, Granados ja no les necessita per a res (prou feina deu tenir ara amb quadrar els comptes), mentre que el tancament de L’Esclafit ha estat la immediata conseqüència del fracàs electoral d’una aventura que va tenir un mal PAS. Sí, vivim moments molt tristos. Sense aquets mitjans, ja mai no ens podrem tornar a petar de riure com abans...

La vida segueix igual

Avui és 18 de juliol, però a Salou el cop el vam patir el 21 d’abril del 2009, quan va tirar endavant la moció de censura i Pere Granados, gràcies al PP i al vot trànsfuga de Marc Montagut, va ser elegit alcalde. Des d’aleshores res no ha canviat; la vida segueix igual.

“Tanca la càmera”

Ja sé que aquesta entrada ultrapassa els assumptes habituals d’aquest bloc, però com a periodista no me’n puc estar: mireu en aquest vídeo com l’anterior secretari d’Estat de Seguretat i recent ministre d’Interior, Antonio Camacho, insta un periodista que apagui la càmera perquè les seves preguntes l’incomoden. Una situació que, paradoxalment, és impensable que es pugui produir a Salou, amb tanta premsa servil que hi ha amb l’equip de govern...

Turisme sectari?

Els ajuntaments de Cambrils, Salou, Reus i Vila-seca, tots ells governats per Convergència, han decidit unir esforços per tal de planificar conjuntament la promoció turística. Però hi han deixat de banda a Tarragona. Hauria passat el mateix si l’alcaldessa n’hagués estat Victòria Forns, la candidata de CiU? Que potser fa tuf Ballesteros perquè és del PSC?

La fotogènia de Granados

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

A l’edició d’avui de La Vanguardia s’estranyen que l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, utilitzi el butlletí municipal com a plataforma de culte a la seva personalitat, ja que a les 52 pàgines de la publicació el dirigent del PP (que per cert es troba imputat per un delicte de xenofòbia) “apareix exactament en 16 fotografies, en diferents mides i ubicacions”. Doncs com es nota que no coneixen Pere Granados! A Salou ja fa dos anys i mig que estem patint una “sobredosi de notícies que tenen l’alcalde com a protagonista”. I el que ens queda!

Fatxes a l’ajuntament

El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha instat els conductors a posar l’adhesiu CAT sobre l’E d’Espanya en les matrícules dels seus automòbils. La veritat, em sembla una proposta de pacotilla, feta de cara a la galeria. Si Convergència és nacionalista de veritat, que es declari independentista i faci tot el que estigui al seu abast perquè es reconegui el dret a l’autodeterminació de Catalunya. La resta és només de boca. A Salou, per exemple, CiU ha pactat el govern amb el PP, els regidors del qual (a excepció de Marc Alarcón, aquesta rara avis reusenca), van jurar el càrrec en espanyol el dia de la seva presa de possessió. Ja sabem doncs quina mena de sentiment patriòtic ens espera amb ells al poder...

Estimada policia...

La Policia Local de Salou, els Mossos d’Esquadra i salvament marítim han visitat el Casal d’Estiu a l’escola Santa Maria del Mar per explicar-los com treballen. Sí, i de pas els han advertit què els passarà de grans si no es porten bé i acaten el conseller de les garrotades. I ja no et dic res si els pares són negres i per sobreviure han de recórrer al top manta...

El poliesportiu del segle XXII

El passat 19 d’abril, l’ajuntament de Salou va informar de la signatura d’un acord per a la construcció d’una pista poliesportiva al Cap Salou. Doncs bé, el que havia de ser un projecte que omplís de joia als veïns (i que contribuís també a incrementar la popularitat de Granados de cara a les municipals) ha acabat esdevenint una mena de malson. No perquè les obres no s’hagin fet, sinó perquè s’han deixat a mitges. I a sobre, el que s’ha fet, s’ha fet malament. És cert que els veïns estan emprenyadissims amb el nostre alcalde, però jo no seria tan radical. Només cal tenir una mica de paciència fins que la instal·lació s’acabi a principis del 2015. Just abans de les pròximes municipals. I aleshores només caldrà refer la meitat que ja s’hi havia construït. Però això el 2019. I així successivament. Perquè després els veïns es queixin! (Gràcies, Paqui.)

Un ajuntament obsolet

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

El passat 16 de juny l’alcalde de Salou va signar els decrets d’alcaldia pels quals CiU i PP es repartien els càrrecs municipals (tal com podeu veure aquí), nomenaments que van ser validats en el ple celebrat el passat 29 de juny. Doncs bé, la web de l’ajuntament, dues setmanes després de ser oficial el nou cartipàs, encara ofereix informació obsoleta. Marc Montagut, per exemple, apareix com a regidor de Promoció Econòmica, quan la titular d’aquesta cartera és Reyes Pino. Jesús Barragán figura com a regidor de Serveis Interns, quan aquesta àrea ha passat a mans de Mario García. Pedro Lavilla surt com a regidor de Comerç, Mercats i Consum (quan ho és d’Acció Social). I María José Rodríguez, Felip Ortiz, Mario Vidal, Reyes Pino i Marc Alarcón deuen ser una colla de dropos, ja que van a l’ajuntament a no fotre res. I no fa gaire presumien d’administració electrònica, tal com podeu veure aquí.

Doncs sí que són amics...!

De les moltes persones que han felicitat Pere Granados pel nou càrrec a la Diputació m’ha cridat l’atenció la de dalt. Us en recordeu? Que no és aquell la carrera política del qual va durar menys que un porro a la porta d’un col·legi? Doncs compte amb les celebracions! (Per cert, Granados encara no li ha contestat.)

Jo, jo, jo i ningú més que jo

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

L’afany de notorietat de Pere Granados, aquesta recerca desesperada del protagonisme caigui qui caigui que tant el caracteritza, està assolint extrems malaltissos. Diumenge passat, el Diari de Tarragona va publicar tres esqueles de Manuel Albinyana. Una de Rotary Club de Salou, de la qual el finat era secretari; una altra de l’Associació Amics 30 d’Octubre, de la qual el nostre benvolgut Manolo era president d’honor, i una tercera de l’ajuntament, que destacava que Albinyana era fill adoptiu de Salou. Doncs en aquesta darrera Granados hi va ficar cullerada, fent constar que el condol l’expressava ell “en nom de la corporació local i de la ciutat de Salou”. Realment..., calia?

Tracte indigne de Granados a Albinyana

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

L’ajuntament de Salou ha informat avui, amb dos dies de retard, de la mort de Manuel Albinyana, fill adoptiu de Salou i un dels pares de la segregació. I, per a això, s’ha valgut de la mateixa nota de premsa (la de l’esquerra) difosa ahir per La Vila (la de la dreta), la qual, al seu torn, havia estat afusellada de la informació publicada el dissabte per Reusdirecte.cat (tal com podeu veure aquí). Sens dubte, un tracte vexatori, ofensiu per a la memòria del difunt i per als segregacionistes, el que Granados li ha donat a un dels artífexs de la independència de Salou. Bé, potser és que el nostre alcalde no va tenir prou temps el dissabte, ja que estava molt ocupat donant les gràcies als qui el felicitaven pel seu càrrec a la Diputació i fent fotos a la platja, on sembla que s’ho va passar d’allò més bé, tal com es pot comprovar a la imatge de sota.

Montagut tampoc hi va anar

Una altra de les absències notables en el funeral de Manuel Albinyana, celebrat ahir a la parròquia de Santa Maria del Mar, va ser la de Marc Montagut. Marc Montagut és fill de Ricard Montagut, un reusenc que, igual que Manuel Albinyana, acabaria esdevenint salouenc d’adopció i segregacionista convençut. Però aquest anhel comú envers un Salou lliure no va impedir que els dos seguissin camins ben diferents. Així, mentre Ricard Montagut va ser durant molts anys l’home de CDC a Salou, partit que canviant de parer es va oposar a la segregació de Vila-seca (sobretot quan Joan Maria Pujals va ser elegit alcalde de Vila-seca i Salou el 1983 i va col·locar els regidors de la Candidatura Independent Pro Salou, Josep Punset, Esteve Ferran, Palmira Companys i Pere Fortuny, a l’equip de govern), Manuel Albinyana, Julio Vilaplana i el nucli dur del moviment segregacionista rebutjaven seguir els dictats de Vila-seca. Aquesta divisió interna provocarà que el moviment segregacionista es trenqui en dos, amb Ricard Montagut i els convergents en un costat, fent-li el joc a la Generalitat, i els segregacionistes genuïns (Albinyana i Vilaplana) en l’altre, batallant pel seu ideal. Serà la tenacitat d’aquests darrers la que propiciarà un Salou independent, després de doblegar al Tribunal Suprem la negativa de la Generalitat de Jordi Pujol a la segregació de Salou. Pel que fa a Marc Montagut, és regidor convergent de Gestió i Planificació del Territori. Els seus detractors li retreuen que el seu vot trànsfuga fes prosperar, en contra del criteri de CiU de Salou, la moció de censura que el 2007 va dur Granados a l’alcaldia i que va provocar la ruptura i posterior purga del partit. A la foto de dalt, el nínxol del cementiri de Salou on ahir hi va ser enterrat Manuel Albinyana. Les corones de flors són de l’Associació Amics 30 d’Octubre, del Rotary Club, de l’Associació Alzheimer Salou, de CDC, del PSC i de l’ajuntament. 

Ferran no assisteix al funeral d’Albinyana

Aquest matí s’ha celebrat el funeral de Manuel Albinyana. Més que trista, ha estat una cerimònia penosa. Per la poca gent que hi ha anat. Perquè ha estat una missa que s’ha despatxat com si fos de tràmit (les úniques paraules d’enaltiment de la figura del Manolo han estat del mossèn) i perquè encara que hi han estat presents les autoritats municipals, hi ha hagut una notòria absència: la de Ferran. És cert que Ferran ha revelat després del seu fracàs electoral que està malalt, i que per això ha dissolt el seu partit, però també és cert que Ferran i l’Associació Amics 30 d’Octubre, de la qual Albinyana havia estat president, no congeniaven. Unes desavinences que van començar l’any 1981, tal com explica Albinyana al seu llibre: Salou, la lluita i el sacrifici d’un poble, que es van arrossegar amb un Salou ja lliure, el 1989, i que han continuat amb Granados, perpetuant-se així una fractura social que encara segueix viva. A la fotografia, Manolo Albinyana apareix en una calçotada que es va fer a Farena amb companys de l’Associació Amics 30 d’Octubre. 

‘La Vila’ plagia Reusdirecte.cat

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

El que ens faltava per veure! La revista La Vila no només va tenir pocs reflexos en no informar el dissabte de la mort de Manuel Albinyana, sinó que el diumenge al matí, quan ho va fer, va copiar la notícia que el dia abans havia publicat Reusdirecte.cat. I a sobre reprodueix les declaracions de Granados, qui aprofita qualsevol circumstància per llepar càmera i assumir un protagonisme que en aquest cas no li pertoca.

Un dels pares de la segregació

El Diari de Tarragona publica en la seva edició d’avui una semblança de Manuel Albinyana, “un dels pares de la segregació”, com encertadament el qualifica, mort la matinada d’ahir i el funeral del qual se celebrarà a les 11 del matí a l’església de Santa Maria del Mar.

Ha mort Manuel Albinyana

Un fulminant càncer s’ha endut Manuel Albinyana, un dels principals artífexs de la segregació de Salou, per la qual sempre va lluitar i a la qual en tot moment li va ser fidel fins i tot quan Convergència, que havia promogut el moviment, s’hi va girar en contra. Manuel Albinyana Abelló va néixer a Reus el 19 d’agost del 1921. La seva vinculació amb Salou va començar quan era un infant, tot acompanyant el seu pare en els seus viatges de caire professional. Després d’una llarga i feixuga etapa en la que va formar part del cos de policia de la Guàrdia d’Assalt de la II República, d’anys de patiment en camps de concentració francesos i alemanys, va poder tornar a l’estat espanyol el 1942. Reintegrat a la vida civil, va iniciar la seva vida professional en el sector de l’hostaleria, primer a la capital del Baix Camp i després a Salou, on va crear i regentar durant molts anys la cafeteria-restaurant Mistral o el Bogart (escenaris de multituds de reunions clandestines de la segregació). Situat sempre en la primera fila reivindicativa d’un Salou lliure, va actuar primer a través del Sindicat d’lniciatives i Turisme, de l’Associació de Veïns Salauris i des de la seva militància política en el comitè local de Convergència Democràtica de Catalunya (formació de la que s’acabaria donant de baixa a mitjans dels anys vuitanta decebut pel doble joc que practicava amb la segregació). Va ser soci fundador de l’Associació de Ciutadans Pro-segregació de Salou (1980) y després de l’Associació d’Amics de la Segregació (1987). El 1989 forma part de la Coordinadora Poble de Salou, entitat que es forma amb la finalitat de “promoure la constitució del municipi de Salou, en compliment de la sentència del Tribunal Suprem”. L’any 2006, l’ajuntament de Salou li va atorgar el títol de Fill Adoptiu de la Vila de Salou per la “seva dedicació reiterada i constant i al municipi”. L’acta de concessió del títol esmentat remarca que “és notori que com a capdavanter del moviment segregacionista va possibilitar la creació del municipi de Salou, fou sempre lleial a aquesta idea, fins i tot quan li podia comportar perjudicis personals o quan la independència de Salou xocava amb els interessos del seu partit polític”. Difícilment es pot quantificar el temps que Manuel Albinyana ha dedicat a la causa segregacionista i els esforços humans i econòmics que va esmerçar fins assolir fer realitat el seu sonni: viure en el seu Salou lliure llargament desitjat”. (Informació extreta del seu llibre Salou, la lluita i el sacrifici d’un poble, el qual va escriure conjuntament amb el seu gran amic Julio Vilaplana.) Descansa en pau, Manolo.

La història sexual de Salou

Si voleu conèixer la història sexual de Salou, en concret com les alemanyes van contribuir al despertar sexual de molts salouencs (“elles venien a buscar sexe, i tu t’hi llançaves com un boig”), res millor que escoltar el testimoni impagable del Quico Orts entre els minuts 8.19 i 10.30. I us ben asseguro que sap de què parla. (El vídeo el podeu veure aquí.)

Granados és el més pesseter

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

L’alcalde de Salou és el dels qui pensa que el seu abnegat treball al servei del poble no ha de ser incompatible amb un bon salari. D’aquí els 62.894 euros l’any que s’ha fixat de sou enfront dels 57.000 euros que en percep l’alcaldessa de Cambrils, Mercè Dalmau, i els zero euros de l’alcalde de Vila-seca, ja que Josep Poblet s’estima més cobrar de la Diputació. 

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

Granados no és l’únic pesseter que tenim a casa: els tinents d’alcalde Marc Montagut, Mario García i Jesús Barragán (els dos primers i Granados amb dedicació parcial, perquè no volen deixar d’anar al seu despatx d’advocats) percebran 50.370 euros enfront dels 46.000 dels seus col·legues de Cambrils, amb la diferència que aquells sí que tenen dedicació exclussiva. 

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

A Vila-seca, els regidors que més cobraran seran Manuela Moya (51.000 euros) i Josep Toquero (47.588 euros), xifres que cauen fins als 25.000 euros en el cas del primer tinent d’alcalde, Xavier Farriol, i els 23.000 euros del quart home fort del consistori, Xavier Graset. De l’ajuntament de Vila-seca cal destacar que tots els representants municipals s’han rebaixat el sou entre un 1% i un 4% perquè l’augment de regidors (de 17 a 21, per l’increment d’habitants) no accentuï la despesa en aquest capítol. Ah, i que a Salou no ens vinguin amb la martingala que els seus sous són inferiors als recomanats per la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, perquè els barems que estableixen les dues entitats són orientatius, i perquè, segons El País (vegeu l’antepenúltim paràgraf d’aquesta informació), les xifres són anteriors a l’esclat de la crisi econòmica, quan tot era xauxa, i per tant haurien de ser sotmeses a la lògica retallada. 

(Quadres de La Vila i del Diari de Tarragona.)

Salou, terra d’acollida

A Barcelona, Cambrils, Coma-ruga, Calafell, Cunit i altres poblacions catalanes van com esverats a causa del top manta. Bé, doncs que ens els portin. Sé d’un advocat que els arreglarà els papers, que els donarà feina i que, per si no n’hi hagués prou, els dirà a qui han de votar en les properes municipals. I amb paga extra si es porten bé...

Els amics ecologistes de Granados fiquen la pota

L’organització ecologista Mediterrània-CIE va denunciar ahir un abocament d’hidrocarburs al riu Francolí, el qual havia provocat la mort de peixos i una pestilència que s’olorava a quilòmetres de distància. Hores després Mediterrània va haver de rectificar, ja que ni havia peixos morts ni cap mena de pudor (o almenys que fos extraordinària), i molt menys fuga d’hidrocarburs. I és que la color fosca de la llera del riu era conseqüència d’uns fangs i llots naturals propis de l’ecosistema de la zona. El que m’ha cridat l’atenció de la denúncia és el rigor científic del responsables de Mediterrània, en assegurar que la contaminació s’havia produït per l’abocament de 100.000 litres d’hidrocarburs. I com van determinar aquesta quantitat? Per cert, al capdavant de Mediterrània-CIE hi ha Ángel Juárez, un bon amic dels convergents, qui ha aconseguit que el nostre alcalde li apadrini els Premis Ones. No és estrany: l’any passat, Mediterrània-CIE va concedir un premi a l’ajuntament de Salou “pel seu esforç en la millora continuada en matèria medi ambiental i pels bon resultats en la selecció dels residus”. Vinga, home, vinga...

Entesos que no s’entenen

Mentre que l’alcalde de Salou, Pere Granados, assegura que “és una mala notícia per al turisme de la Costa Daurada i molt especialment per al municipi que Ryanair pensi en trencar unilateralment el contracte vigent fins a 2013 ja que Salou es nodreix en part d’aquests visitants que aterren a Reus”, els hotelers hi resten importància, ja que, segons el vicepresident de l’Associació Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda, Joan Antoni Padró, “només una petita part dels turistes que s’allotgen a Salou, Cambrils i la Pineda arriben amb vols de la companyia irlandesa”. Doncs a veure si s’aclareixen, perquè se suposa que els dos n’haurien de saber, de turisme.

Immigrants que saben on munyir

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

El Periódico va publicar ahir que les associacions llatines li estan fent el joc a CiU, que és qui ara mana a la Generalitat i en els principals ajuntaments, perquè els donin subvencions, sabedores que el seu vot en unes eleccions pot arribar a resultar sinó decisiu sí molt valuós. Bé, això ja ho sap Granados, tal com es va poder comprovar el passat 22 de maig. Per cert, alguns d’aquests col·lectius d’immigrants no tenen manies, ideològicament són promiscus, tan els fa qui mana. A Salou, sense anar més lluny, ja es van oferir a Banyeres quan era alcalde prometent-li vots a canvi de diners, però l’exalcalde socialista s’hi va negar.

Reparem una injustícia històrica

L’any 2003, la barcelonina de naixement però salouenca d’adopció Nuria Yáñez va prendre la que sens dubte va ser una de les decisions més difícils i compromeses de la seva vida: deixar-ho tot (els seus estudis de turisme, el seu treball de recepcionista al càmping Sangulí i fins tot el seu xicot) per tancar-se en un xalet i viure aïllada del món durant 112 dies. Però el seu sacrifici va valdre la pena, ja que la nostra Maduixeta va regalar moments gloriosos a l’audiència. Per exemple, quan va ser perseguida per una vaca, o quan es queia, o quan esbroncava el personal, o quan regalava els seus “petons amb maduixa”... però sobretot quan entre sanglots va reivindicar el bon nom del nostre poble, d’un Salou que sempre va fer seu, que va defensar a capa i espasa i que gràcies a la seva delicada veu va assolir renom universal. Ara que encara hi ha càrrecs per repartir (queda almenys el de Ramon Pascual), crec arribat el moment de reparar la injustícia històrica que va ser oblidar-nos d’aquesta noia càndida i innocent que ho va donar tot pel seu amor incondicional a la capital de la Costa Daurada. No hi ha cap ocupació per a ella al capdavant del Patronat de Turisme, per exemple, on pugui desenvolupar tot el seu enorme potencial ara que, com deia, encara hi som a temps? Perquè estic convençut que la Maduixeta aportaria tota la seva mestria a l’equip de govern. Vegeu aquí, a tall de mostra, un dels seus moments més memorables.