Regidors, autoritats, funcionaris, familiars i amics
(pocs, la veritat, tot i que són molts els que encara, repeteixo: encara, l’ensabonen) van assistir
ahir a l’acte d’homenatge que l’ajuntament de Salou li va tributar al secretari
municipal, Francisco Alijo, qui es jubila el pròxim dia 20. L’alcalde en
funcions, Pere Granados, va ser l’encarregat de tirar-li floretes. Per exemple, va dir d’ell que “és un home que figurarà com un dels testimonis vius de la història i la
memòria col·lectiva de Salou”. I que ens deixa una “persona atenta i
afectuosa”, la qual “mereix tot el nostre record, la nostra consideració i el
nostre reconeixement” no només per la feina ben feta sinó també pels seus “savis consells”. Era inevitable que li fessin la rosca a tort i a dret. Alijo ha estat l’únic
secretari que ha tingut l’ajuntament de la capital de la Costa Daurada. Hi va
arribar el 1990, poc després de la segregació. I des d’aleshores ho ha manegat
tot. Absolutament tot. I ha estat testimoni de totes les barbaritats, res no se li ha escapat. Per això interessa que marxi
content. Molt content. I lluny. Molt lluny, si pot ser. Perquè si comença a xerrar...
