Quan el passat 11 juny del 2011 Pere Granados (CiU) va
ser investit alcalde de Salou, Mario García (PP), soci de govern de Granados
(el pacte l’havien signat dos dies abans), no només va felicitar el seu col·lega
sinó que fins i tot es va atrevir a recitar uns coneguts versos d’Antonio
Machado (quina manera d’embrutar la memòria del gran poeta, que el citi algú
del PP) amb els quals suposo que García (el que es va quedar sense alcaldia) volia subratllar la importància del moment:
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Bé, doncs el ple de dimecres passat, un cop trencat per part de Granados el pacte de govern, va quedar molt clar quin és el camí que seguiran aquest parell d’ara endavant: enfrontament, retrets, desqualificacions, obcecació, fanatisme, renyina, personalisme... Tots els ingredients necessaris per contribuir al descrèdit de la política. Una companya que va assistir al ple m’ha comentat avui: “Diuen que el poble té els governants que es mereix, però realment el poble de Salou és tan i tan ruc?”.
