El
passat mes de gener, l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, va anunciar per
sorpresa general que no es presentaria a les eleccions del 26M
després de 26 anys com a màxima autoritat municipal. Amb la qual cosa tampoc
aspiraria a la presidència de la Diputació de Tarragona, càrrec que exerceix
des del 2007. Segons va explicar, se n’anava perquè cal donar pas a les noves
generacions (no a les del PP, per descomptat). En realitat, Poblet plega perquè
sap que ja no tornarà a aconseguir uns resultats electorals tan formidables com
en els bons anys de CiU. I igual que fa les llegendes de l’esport, es retira al cim perquè tot el que vindrà després serà a pitjor. Efectivament, el 26 M el
PDeCAT, hereu de CDC, no recollirà els resultats electorals a què ens té
acostumats. Perquè és un partit en desbandada. D’aquí que altres polítics de
l’òrbita convergent molt representatius vegin ara amb incertesa el seu futur
més immediat. És el cas de Quim Nin. Alcalde d’Albinyana des de 1999 i
exsecretari general de la Presidència de la Generalitat, va entrar a la
Diputació de Tarragona l’agost passat gràcies a un càrrec de nova creació retribuït amb 62.000 euros anuals.
Acontentar els socis del PDeCAT
Conscient d’aquesta inseguretat laboral,
l’alcalde de Salou, Pere Granados, que també és diputat provincial, ha mogut
fitxa i li ha ofert a Nin un lloc en el nou govern municipal, sempre que guanyi
els comicis del mes de maig. Concretament, el nomenaria cap de gabinet d’alcaldia. La seva intenció és
acontentar el PDeCAT, que tornarà a anar a rebuf de Granados amb Units per Salou.
I també demostrar el seu poder, ja que Nin, que va avalar Granados com a
alcalde de Salou en la seva època de delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, passaria a ser el seu segon i home de confiança en el
consistori salouenc. Dubto que Nin accepti, per dignitat, la proposta de Granados. Tot i
que en política, per tal de no passar a l’ostracisme i amb un bon sou com esquer, qualsevol
resposta és possible.
