Només cal veure el reportatge fotogràfic publicat per l’Ajuntament sobre el pregó de les Nits Daurades per constatar el menyspreu que l’alcalde de Salou, Pere Granados, mostra envers els seus socis de govern, que considera simples titelles als que sap com entabanar.
Efectivament, si apareixen en alguna imatge són com a membres irrellevants del públic, gent de segona, regidors barrejats en el galliner.
En el seu teatre de varietats, a Granados només li interessava quedar bé amb el pregoner, Rubén López Pulido (un càrrec del PSOE, en definitiva) i, molt especialment, amb el Joan Ruiz, un dels capos del PSC al Camp de Tarragona. D’aquí que convingués fer-los la rosca.
Granados ja va portar Ruiz a Salou no fa gaire: el mes de maig passat, amb motiu de la presentació de la fira gastronòmica Sabor Salou, donant-li un tracte preferent.
Va fer venir Ruiz pocs dies després que ell mateix anunciés que seria l’alcaldable del PSC a Salou a les municipals del maig de l’any que ve, malgrat l’oposició de nombrosos militants locals.
A diferència d’altres alcaldables que sí que tenen el carnet socialista, el PSC no ha confirmat oficialment Granados (FUPS) com el seu home a la capital de la Costa Daurada. I per a desgrat de Granados, la designació es fa esperar.
Ahir, durant el començament de la festa major d’estiu, Granados va dir que Salou és una ciutat “oberta a tothom i sense excloure ningú”.
Sí, que els ho preguntin als veïns contraris a l’Eix Cívic de ciment, que ahir es van deixar sentir; ells han viscut de primera mà la mala fe i la supèrbia de l’alcalde!
O als portaveus de l’oposició, que el van deixar plantat, així que es va posar a parlar, pel seu tarannà egòlatra i cesarista.
El PSC no sap qui es fica a casa. I per a Granados, és el PSC o ningú. Perquè ja no té cap altre partit a qui ensarronar.
