El 26
d’octubre passat hi va haver ple ordinari municipal. N’hi ha un al mes. Els
tres partits de l’oposició (ERC, Cs i PP) van carregar tot el que van poder, i
amb encert, contra el govern local, presidit per l’altiu Pere Granados. Però
aquí es va acabar la pólvora. Des de llavors, els tres partits han desaparegut
del mapa polític municipal i així seguiran les dues setmanes següents fins al
ple del 30 de novembre, en què tornaran a tenir els seus efímers minuts de
glòria.
ERC, Cs i PP
són una bona mostra del frau electoral que perpetren els polítics cap al
ciutadà. Tots diuen que representen el canvi, que ells són diferents, i
prometen treballar sense descans en pro del benestar de tots, però a l’hora de
la veritat, no foren brot, és una enganyifa, no es torna a saber res més
d’ells.
En el cas
d’ERC, perquè va sense rumb des que el 2019 milloressin els seus resultats
electorals en unes eleccions municipals traient quatre regidors enfront dels
dos que tenien. Ara viuen de renda, satisfets en el conformisme, mirant-se el melic.
Cs, també
amb quatre regidors, ha plegat veles igualment, però per una raó diferent: en ser un partit en vies
d’extinció, per què hem de treballar? Es limiten a complir el mínim perquè no
es digui, i total, pel que ens queda...
I el PP
perquè el seu únic regidor, Mario García, que també és president del PP de
Tarragona, està més pendent de si el seu amic president del PP de Catalunya, el
tarragoní Alejandro Fernández, el col·loca de diputat i acompleix així el seu
somni polític personal, que de preocupar-se dels problemes que arrossega Salou.
Tota aquesta
renúncia, aquesta rendició incondicional, aquesta estafa al ciutadà s’executa amb gran satisfacció per a l’alcalde, Pere Granados,
sabedor que té l’oposició municipal absolutament desactivada. I sense rival amb cara i ulls a les pròximes municipals.
