Els
incontestables resultats electorals de Pere Segura a les municipals de
Vila-seca d’ahir, amb 13 regidors dels 21 possibles, evoquen les aclaparadores
victòries de Josep Poblet durant 26 anys seguits al municipi veí, fins que es
va retirar de la política. No en va, Segura va ser escollit per Poblet com a
successor seu al capdavant del partit (el PDECat) i de l’alcaldia.
Després
d’un començament una mica titubejant (el 2019 Segura va haver de pactar amb el
PSC per governar), en aquests comicis ha arrasat, tal com feia el seu
antecessor en el càrrec.
El
cert és que des que Vila-seca va tenir la sort de segregar-se de Salou (al
principi va ser un cop dur per ells, però de seguida es van refer), Vila-seca no ha
deixat de prosperar. Per això els seus veïns no es cansen de confiar en el seu
alcalde i l’escullen mandat rere mandat.
Per
contra, la independència de Salou només ha portat a aquest municipi alcaldes
cada cop pitjors i una deixadesa de la ciutat sense parangó. Un fosc panorama
al qual cal afegir una oposició política inexistent, fins i tot durant la
campanya electoral, que amb prou feines se’ls ha vist.
Això
ha facilitat que els electors, a manca d’una alternativa esperançadora, hagin
seguit votant el mateix alcalde incompetent mandat rere mandat.
En resum, que amb la segregació Salou va trepitjar merda, mentre que als de Vila-seca els va tocar la loteria.
