Més
de 60.000 canaris —130.000 segons els organitzadors— van sortir dissabte passat
al carrer a les vuit illes canàries per reclamar un canvi en el model turístic
de masses que pressiona el territori i exigir un repartiment millor de la
riquesa que genera el sector.
“Canàries
no viu del turisme. El turisme viu de les Canàries” va ser una de les consignes
que es van sentir a les mobilitzacions, unes de les més nombroses que es
recorden a l’arxipèlag i similars a les que es van viure el 2014, quan Repsol
va sol·licitar permisos per fer prospeccions petrolieres en aigües properes a
l’arxipèlag i milers d’illencs van sortir al carrer a rebutjar-les.
Grans,
joves, famílies al complet, jubilats, treballadors, aturats… Els canaris es van
unir al crit de Canàries té un límit
amb centenars de pancartes i eslògans del tipus El agüita pa’ las papes no pal golf, Canàries no es ven, s’estima i es defensa, Tu no vius del turisme, el turisme viu de tu o Ni contra el guiri ni contra el got; contra un Govern que ho ven tot.
No és turismofòbia
Des
de la plataforma organitzadora de les mobilitzacions, Canàries s’esgota, i a la
qual s’han sumat nombrosos col·lectius socials i ecologistes de les illes s’ha
deixat clar en tot moment que, darrere les manifestacions, no hi ha
turismofòbia ni un rebuig als visitants estrangers sinó que es tracta de donar
un toc d’atenció als representants polítics.
Els
manifestants demanen un control a l’arribada de turistes per frenar el “creixement
desmesurat” i a partir d’aquí avançar cap a un model econòmic “més diversificat
i sostenible”. També reclamen als governants una gestió millor dels recursos.
Pobresa
Els
organitzadors critiquen que el nombre de turistes no hagi deixat de créixer els
últims anys, fins a assolir el 2023 els 16,2 milions de persones —la mitjana
diària és de 420.000 persones— [...] mentre que la població canària es troba a
la cua de l’Estat en salaris, suporti una de les taxes d’atur més grans
d’Espanya, amb un 16%, i registri un dels índexs més grans del país de persones
en risc de pobresa o exclusió social, amb un 33,8%. Les dificultats per trobar
un habitatge i els alts preus dels lloguers —en part pel creixement dels pisos
turístics en els darrers anys— són una altra de les reclamacions dels canaris.
(Font: La Vanguardia).
Oi que us resulta molt familiar tot això?