Al Salou Setmana, li hi deien maliciosament
el full parroquial o el còmic de Salou. En aquells anys noranta si alguna cosa
se sabia dels ciutadans, fossin il·lustres o no, era per l’incansable treball a
peu de carrer de Ramon Lamas.
He
preguntat per ell i m’han contat que està molt deteriorat. Que va fer algunes
coses irregulars, encara que sé molt bé que va fer per Salou el més important i
que no estava pagat a tant la parcel·la publicitària. Per això, i escoltant
diverses versions sobre les seves penúries personals, no entenc que el seu
estat sigui el pagament final a una conducta puntual. Ni la vida, ni Déu, ni el
karma s’ocupen a cobrar-se venjances personals ni a executar sentències que
anem repartint alegrement tal que malediccions d’estar per casa. Justificar que
les persones acabin malament perquè van cometre errors és mesquí. Que si tenia
un caràcter, em deien. Ho sé, jo tampoc vaig estar sempre d’acord amb ell, però
ens respectàvem i em va tractar molt bé en temps de gran escassetat artística
en aquesta ciutat, quan lluitava per aconseguir un bon nivell, sense galimaties
i encanteris de trofeus i medalles. Simplement fent feliços a les persones i
contribuint al teixit cultural.
Amb
aquest text vull apartar aquestes pedres que s’amunteguen, injustes i
terribles, sobre la seva persona.
És
un ésser humà de proximitat, a qui
per diverses raons tots van donar l’esquena. Si fos un estrany tindríem més
compassió, però basta el fet d’haver tingut un assumpte desagradable amb ell
per a fustigar-lo.
A mi
em va donar l’oportunitat d’escriure les meves primeres vint línies setmanals i
sempre es va fer ressò de les bones obres i mèrits de qualsevol. Els assumptes
fiscals no són, cosa que hagi de discutir o defensar.
No
va tenir sort, ni amb algunes companyies als qui va donar tot ni amb un
consistori que va tenir en les pàgines del seu setmanari la millor difusió
possible.
Amb
respecte, sense Ramon Lamas la història escrita de Salou i els seus residents,
en tants anys no seria ni una altra. Seria res i, a més, la no escrita, aquella
que va de boca a oïda, continuarà repleta d’altres errors garrafals, de
personatges peculiars i sinistres i d’una mica d’una altra mala sort que alguns
han sabut fer desaparèixer per quedar com a immaculats. Ramon Lamas va fer més
bé que malament per Salou i quan es pugui admetre, potser ja serà tard.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
Nota
de redacció: El número 368 del setmanari gratuit Salou Setmana es va publicar durant vuit anys en què recollia
l’actualitat salouenca, setmana rera setmana. El primer número de Salou Setmana va aparèixer el 22 de
febrer de 1992, un sol full en blanc i negre que va anar evolucionant fins
assolir 32 pàgines en diverses ocasions i policromia.
