Vas cansat
de caminar per la ciutat i necessites fer un alto en el camí. “Calla, tu, per sort, allà hi ha un banc lliure on poder descansar?”. “Ai, no, que li falta un tauló i només hi puc asseure mig cul. A veure el que ve a continuació?”.
“Ui,
aquest tampoc, que porta el mateix camí que l’anterior, mira el tauló mig caigut i encara prendré mal”.
Sí,
asseure’s en un banc públic per recuperar forces i seguir caminant s’ha convertit en
un esport d’aventura als carrers de Salou. Amb l’agreujant que independentment
dels perills per a la integritat física, la imatge de la ciutat per part dels
qui tant diuen cuidar-la i estimar-la deixa molt a desitjar. Una deixadesa en el manteniment que,
a sobre, afecta els més vulnerables.
És clar, el problema és del ciutadà per no tenir una bona poltrona.