Volíem
trobar-nos fa setmanes, però ho hem fet avui per casualitat.
Actor,
professor i director de teatre. Tremend agitador cultural. Jaume Ciurana és
resident i benvolgut a Salou però reconegut, i més professionalment, en la seva
justa vàlua a Reus.
L’artista
més autèntic i veterà de Salou, mai va dir que no a cada proposta que li vaig
fer de col·laborar, quan jo era una nouvinguda el 1994. Em va acollir amb els
braços oberts. Com es comporta la gent de teatre professional, la majoria de
bé, que forma aquesta gran família rara d’éssers inadaptats a la societat
desmotivada.
En
aquest desert urbà, ple de suspicàcies i gelosies, he retrobat a un company,
jovial i autèntic, que parla el meu idioma, quin consol. Entenem en directe i
en diferit les anècdotes i inquietuds de la vida artística.
Anem
cap a una edat on en lloc d’enfonsar el cul en el sofà i queixar-nos de la
postmodernitat que està destrossant la nostra professió, començant pel salari i
acabant per tant director que hauria de canviar de camell abans de cobrar per
idees grotesques fruit d’un mal tripi, volem fer coses útils per a tots. Que
encenguin l’espurna de les vocacions en els nens i en els joves i que
reconfortin als adults.
Menys
pantalles amb efectes 3D i més butaques enfront d’una tarima, i l’acció massiva
en actes populars, on la vida es pot explicar i inventar en incomptables formes
a quina més fantàstica.
La
sort que té Reus la podria haver tingut Salou, si haguera comptat amb ell per
dècades.
Jaume,
per mèrit propi, hauria de ser a hores d’ara el líder i mestre del teatre propi
i amb lletres majúscules en aquesta ciutat. Ocupar un càrrec d’acord amb el seu
vast coneixement sociocultural i festiu. Però... sense un àpex de tristesa i
amb molt de sentit comú, sap on viu i amb qui... però mai sota qui. Sap qui el
mereix, i això el fa vencedor.
L’he
vist radiant, i me n’alegro tant per ell com per la seva família. Me n’alegro
per Reus, i no ho faig per Salou perquè s’ha perdut un talent local impagable i
irrepetible. Tanta propagada això del talent local, però solament un eslògan
per a quedar bé davant de qui tard o d’hora, obrirà els ulls i agafarà la
motxilla, i com ell trobarà el seu lloc en una altra part. Ningú és profeta en
la seva minúscula terra cremada culturalment de Salou. La llista és llarga, ell
solament l’encapçala, però amb perspectiva serena, sentit crític, ple
d’entusiasme contagiós i de lluny.
Gràcies,
Jaume, per tot el que vas voler fer i vas fer sense comptar amb el suport de
ningú, més que alguns veïns que, per cansament, ho van anar deixant.
Així
està Salou, sense si més no un amateurisme florent que es projecti amb un futur
brillant.
Ja
va haver-hi qui et va saber valorar i donar l’immens espai que ets capaç
d’abastar.
El
Bravium teatre té el luxe de tenir-te i jo el de poder conversar i comptar amb
el gran company que sempre has estat.
Et
felicito.
Foto
de Josep M. Montserrat.
Carolina
Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre
Memorias de una corista.
