dijous, 26 de setembre del 2024

Trucada perduda

 


Estàs ocupat. Et truquen al mòbil. “Ara no”, penses.

Pitges el botó vermell.

No pengis, no ho facis.

Respon, pregunta i digues-li que ara no pots parlar, però no ignoris la trucada.

Molts amics i coneguts estan sofrint caigudes, infarts i ictus. La majoria eren a prop d’una persona que es va adonar de la situació. Imagina que la persona que més estimes —o fins i tot tu mateix— està sola, compta amb pocs minuts i claredat mental per a trucar. Li costa recordar la contrasenya, té la clau posada per dins de la porta de casa o ha caigut en un lloc solitari. Això està succeint cada dia.

Un familiar va avisar-me del funeral d’un cosí fa poc. En revisar el mòbil fa uns dies, vaig veure que molt a baix en la llista d’avisos, tenia una trucada per whatsapp d’aquella persona i era de feia dos mesos. Em van dir que havia estat trucant a tots per a acomiadar-se perquè es moria. Em sap molt greu, mai m’assabento dels whatsapps en el moment.

No ho considero un mètode fiable, tantes postals de gatets i floretes... vídeos banals, tants missatges que es fan un rosari de soroll que per costum ja passa desapercebut.

Quants ensurts en plena nit en sonar el telèfon! I era una equivocació de la sogra que estava desvetllada o d’un amic que no veia bé el teclat o se li havia disparat la trucada per no tenir bloqueig de pantalla.

Ningú, Déu ens guard, posaria un whatsapp per avisar que hi ha un incendi.

Si és important, truca, assegura-te’n ara.

Si et truquen, no pengis sense saber què passa. Si veus una perduda, truca tu.

És igual si vau discutir o si la reunió no admet interrupcions.

Les empreses posen regles, sí —és la seva feina, fer valdre l’autoritat— perquè no s’ha racionalitzat l’ús del mòbil, però ningú es responsabilitzarà si ignores una trucada que pot costar una vida.

Pot ser que sigui l’única oportunitat de socórrer a algú.

Entre tantes i tantes converses diàries, si no responem a aquesta, necessària, lamentaríem que el resultat fos la mala sort d’una trucada perduda.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.