L’Ajuntament de Salou, governat per l’alcalde Pere Granados, aprova cada any uns pressupostos milionaris que presenta com una planificació rigorosa i definida. Tanmateix, segons diverses dades municipals, la realitat posterior dibuixa un escenari ben diferent: al cap de pocs mesos, els comptes comencen a patir canvis constants.
Moviments de diners entre partides, incorporacions de romanents, sol·licituds de crèdit, reformulacions d’inversions i aprovacions de factures fora de pressupost esdevenen pràctiques habituals. Així, el pressupost inicial acaba funcionant més com un punt de partida que no pas com un document tancat.
Entre els anys 2023 i 2025, el consistori ha aprovat múltiples modificacions de crèdit, incorporacions de romanents i reconeixements extrajudicials de crèdit —un mecanisme que permet validar despeses que no havien estat correctament previstes en el pressupost inicial.
Cada any igual
L’any 2023 ja va registrar diversos expedients de modificació pressupostària i dos reconeixements extrajudicials. El 2024, la dinàmica es va repetir amb noves modificacions aprovades pel ple per redistribuir recursos. I el 2025 la tendència continua: ja s’han tramitat diverses modificacions per tornar a ajustar uns comptes aprovats fa només uns mesos.
Més enllà de la qüestió tècnica, el debat és també polític. Mentre el govern municipal incrementa impostos com l’IBI i altres taxes, i defensa que el municipi disposa de més recursos que mai, l’execució pressupostària evidencia una planificació insuficient i una gestió marcada per la improvisació.
Desviacions en la despesa
La situació recorda, salvant les distàncies, una economia domèstica que es presenta com a perfectament organitzada a principi d’any, però que necessita ser reformulada constantment per desviacions en la despesa.
Mentrestant, una part dels veïns continua assenyalant problemes recurrents: carrers bruts, conflictes de civisme, sensació d’inseguretat i barris que perceben com a desatesos.
Amb aquest escenari, el debat ja no gira entorn de la disponibilitat de recursos, sinó de com es gestionen. Perquè, segons aquestes veus, el consistori no tindria un problema de diners, sinó de prioritats, control i planificació. (Font: USAP).
