L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha compartit a les xarxes socials una fotografia històrica de la platja dels Capellans acompanyada d’un missatge carregat de nostàlgia. “L’arena, la duna i els pins dibuixaven un paisatge gairebé salvatge”, escriu, convidant a recordar “el passat d’un racó emblemàtic del nostre litoral”.
La imatge transmet una idea clara: reivindicar el Salou d’abans, el dels espais naturals, les dunes i els pins que definien el paisatge costaner abans de la gran explosió urbanística derivada del boom turístic.
Tanmateix, aquesta apel·lació al passat contrasta amb moltes de les polítiques impulsades durant els anys per Granados. Només cal recordar les crítiques veïnals per la tala indiscriminada d’arbres en determinats punts del municipi. Arbres eliminats que han estat substituïts per exemplars joves que necessitaran anys per proporcionar una ombra equivalent.
Per no parlar dels anomenats refugis climàtics impulsats per l’Ajuntament, de dubtosa utilitat immediata precisament perquè la vegetació encara és incipient.
El debat sobre la defensa de la natura també inclou el bosc del Quec. La transformació d’una part d’aquest espai per desenvolupar el projecte del Pla de Maset, que ha comportat la substitució d’una part significativa del pinar per vinyes, ha estat igualment objecte de controvèrsia i ha alimentat el debat sobre el model ambiental que propicia l’alcalde.
A aquestes actuacions s’hi afegeixen les crítiques pel suport municipal a projectes desenvolupats entorn d’Infinitum (La Caixa), que han implicat transformacions del territori vinculades a l’ampliació de camps de golf i a noves promocions residencials de luxe entre pinedes que han estat arrasades.
És cert que Pere Granados no és responsable de la desaparició del Salou que mostra la fotografia antiga. La major part d’aquella transformació urbanística es va produir molt abans que arribés al consistori. Però també és cert que, des que porta la batuta municipal, ha defensat un model de creixement desmesurat del turisme, la construcció de nous equipaments i l’expansió urbanística desaforada.
Per això, la referència nostàlgica a la platja dels Capellans d’abans i de com és ara suposa una contradicció entre el que diu que pensa i el que ha fet en els últims disset anys de mandat. En resum: tot plegat, hipocresia.
