Una alerta vermella de l’Inuncat pot suspendre una processó. Pot obligar a cancel·lar un castell de focs. Pot fer que un ajuntament decideixi que aquell dia no és segur sortir al carrer a celebrar res, encara que no hi hagi ni un núvol al cel. El que no pot fer (ni tampoc pot fer l’Ajuntament) és moure el 15 d’agost del calendari.
L’Assumpció de la Mare de Déu se celebra el 15 d’agost. No és una data escollida per l’Ajuntament de Salou, ni una casella d’un programa de festa major que es pugui desplaçar al primer diumenge disponible. És una solemnitat del calendari litúrgic cristià. I, per tant, hi ha una diferència important entre ajornar una festa i traslladar una celebració religiosa.
La suspensió de la processó i del castell de focs de les Nits Daurades davant una alerta vermella era una decisió comprensible. La seguretat de les persones ha d’estar per damunt de qualsevol programa festiu. Però una cosa és suspendre els actes previstos de manera precipitada i una altra, ben diferent, és anunciar que el 6 de setembre es recuperarà la celebració religiosa com si es tractés d’un concert que havia quedat pendent per culpa de la pluja.
Perquè el 6 de setembre no serà l’Assumpció. L’Assumpció continuarà sent el 15 d’agost.
Naturalment, la parròquia pot celebrar una missa, organitzar una processó o fer un recorregut marítim en una altra data. Ningú no discuteix aquesta possibilitat. El que resulta discutible és la manera d’empaquetar-ho institucionalment: missa, processó, recorregut marítim, castell de focs i fotos de l’alcalde a dojo, tot junt, per recuperar el que no es va poder fer el 15 d’agost i posar així el punt final a les Nits Daurades.
És aquí on una celebració religiosa corre el risc de quedar reduïda a un acte més del programa festiu municipal. Com si la processó fos equiparable al castell de focs, al concert o a qualsevol altra activitat que es pot ajornar i reprogramar segons li vingui de gust a l’alcalde.
I no cal ser creient per entendre la diferència. N’hi ha prou amb respectar el significat que una tradició religiosa té per a les persones que hi participen. Si l’Ajuntament organitzés una celebració del ramadà el 20 d’abril i després decidís recuperar-la el 10 de maig perquè havia plogut, probablement entendríem que alguna cosa no acaba de quadrar. Amb les celebracions cristianes hauria de passar exactament el mateix.
Es pot ajornar una processó per raons de seguretat. El que no es pot ajornar és el calendari cristià.
I potser el més sorprenent de tot és que, després de suspendre els actes per una alerta meteorològica, el consistori tingui tanta necessitat de recuperar-los que acabi convertint una solemnitat religiosa en una mena de capítol pendent de les Nits Daurades.
El 15 d’agost no és una activitat municipal que es pugui passar al 6 de setembre. És el 15 d’agost. I el calendari, ni tan sols a Salou, depèn del programa de festes.
Ara estaria bé que el 6 de setembre plogués a bots i barrals. Que falta ens fa, la pluja!
