Un dels aspectes més cridaners del pregó de les Nits Daurades de l’1 d’agost passat va ser la nul·la presència de polítics de pes del PSC. L’absència de dirigents socialistes en un acte d’aquesta rellevància resulta especialment significativa si es té en compte que l’alcalde, Pere Granados, encapçala la coalició Sumem per Salou-PSC, integrada per FUPS i els socialistes.
El buit socialista contrasta amb la nodrida representació del PP, que hi va dur els diputats Pere Lluís Huguet i Lorena Roldán, i també la presidenta provincial, Maria Mercè Martorell. Una fotografia política que no sembla casual i que evidencia el bon moment que travessen les relacions entre Granados i els populars.
La raó és que el PP s’ha convertit en un dels nous aliats de l’alcalde de Salou. Només cal observar el paper del portaveu municipal popular, Mario García, que sovint sembla exercir més de portaveu de FUPS que del mateix PP. La bona entesa entre Granados i els populars, però, no sempre ha estat així.
La relació es va trencar el juny de 2014, quan Mario García per fi va obrir els ulls i va constatar que Granados no tenia intenció de cedir-li l’alcaldia durant l’últim any del mandat, tal com havien pactat després de les eleccions municipals de 2011. Aquell episodi va provocar una ruptura entre les dues formacions que ha durat anys.
Ara, però, sembla que les ferides estan tancades i Granados i el PP han recuperat una sintonia que es fa cada vegada més visible en la vida política municipal.
I hi ha una raó de pes per explicar aquest acostament: les eleccions municipals de 2027.
Granados comença a moure fitxes i a buscar aliances de futur. Sap que, si torna a guanyar les eleccions, aquesta vegada difícilment podrà comptar amb ERC, que ha deixat de ser un soci fiable per al seu projecte. I només amb el PSC tampoc no en té prou per tornar a governar amb la majoria ampla que ell necessita.
D’aquí que el PP aparegui com una peça cada vegada més desitjada en el tauler polític de Granados.
L’alcalde, que durant anys ha demostrat una extraordinària capacitat per teixir pactes i mantenir-se al capdavant del consistori a cop de talonari, afronta ara un escenari més complicat. Les majories ja no són tan previsibles i els antics aliats no tenen per què continuar sent-ho.
El pregó de les Nits Daurades va oferir, en aquest sentit, una fotografia política reveladora: molt de PP al costat d’un Granados cada vegada més lluny del PSC.
