El top manta s’ha convertit en la nova obsessió política de Pere Granados. Aquest estiu n’ha fet el gran tema de combat: declaracions contundents, exigències de mà dura, pressions públiques a Interior i una intensa activitat crítica a les xarxes socials.
Aquesta fixació, en certa manera, l’ha trasbalsat. El passat 7 de juliol els Mossos d’Esquadra van desplegar un dispositiu contra el top manta al Cap de Sant Pere de Cambrils en què es van intervenir 2.600 articles falsificats.
Hores més tard, Granados publicava a Facebook un missatge triomfalista assegurant que, “gràcies a les seves pressions”, “per primera vegada s’ha actuat de forma efectiva contra el top manta a Cambrils” i que la zona havia quedat lliure de manters. En el seu relat, el mèrit no era dels Mossos ni d’una coordinació d’aquest cos amb l’Ajuntament de Cambrils, sinó de les seves pròpies pressions. El súmmum de la modèstia, vaja.
La realitat, però, és tossuda. L’endemà, els manters tornaven a ocupar el passeig marítim de Cambrils. I aleshores el mateix alcalde que s’havia atribuït l’èxit de l’operatiu anterior tornava a carregar contra l’Ajuntament de Cambrils i ara també contra la Conselleria d’Interior perquè els dispositius policials “no resolien el problema” i els venedors reapareixien al cap de poques hores.
La contradicció és evident. Si la batuda havia estat tan efectiva gràcies a les seves pressions, com s’explica que l’endemà els manters tornessin als seus punts habituals?
Aquest comportament de l’alcalde de Salou revela una manera de fer política basada més en la posada en escena que no pas en l’anàlisi seriosa d’un fenomen complex. El top manta no desapareix amb batudes policials ni amb proclames grandiloqüents. Qualsevol responsable institucional mínimament rigorós sap que els operatius policials poden reduir temporalment la presència de manters, però difícilment poden eliminar el fenomen per si sols.
De fet, no sorprèn el discurs fantasiós de Granados. N’ha fet uns quants. Com quan va assegurar que els responsables de Hard Rock li havien confessat (tot just a ell, no al Govern català) que volien marxar, una afirmació que es va desinflar ràpidament.
S’acosten les municipals, i Granados vol protagonisme. Per repetir en l’alcaldia és capaç de tot. Fins i tot fer-se passar pel cap dels Mossos d’Esquadra, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil.
