Les Nits Daurades són, almenys sobre el paper, la festa major d’estiu de Salou. I un pregó hauria de tenir alguna cosa a veure amb la ciutat que el rep: una trajectòria vinculada al municipi, una aportació destacada a la seva vida social, cultural o econòmica, un afecte acreditat per Salou o, senzillament, una història que permeti als salouencs reconèixer el pregoner com algú que forma part, d’una manera o altra, de la seva comunitat.
Quin és el vincle de Cristina Lagé Manich amb Salou?
Cap, més enllà de dir que “el gran èxit de Salou és que tothom s’hi sent com a casa”. I d’ensabonar reiteradament l’alcalde, Pere Granados, en un discurs que per moments semblava més propi d’una campanya electoral que d’un pregó de festa major.
Nascuda a Barcelona el 1966, Cristina Lagé va donar ahir al vespre el tret de sortida a les Nits Daurades amb un pregó al xalet Torremar, seu del Patronat de Turisme del municipi. Lagé va desenvolupar bona part de la seva trajectòria política a Sant Sebastià, on va ser regidora pel PSE-EE, i el setembre del 2024 va ser nomenada directora general de Turisme pel Govern de Salvador Illa.
És, per tant, un alt càrrec de la Generalitat amb responsabilitats directament relacionades amb un sector fonamental per a Salou. Però això no la converteix automàticament en una persona vinculada a Salou. Una cosa és convidar la directora general de Turisme a una fira, unes jornades professionals o un acte institucional, i una altra de ben diferent és encarregar-li el pregó de la festa major d’estiu d'una ciutat de 30.000 habitants, amb prou història, entitats i persones vinculades al municipi per trobar una veu pròpia.
La qüestió, però, va molt més enllà de Lagé. Amb quin criteri Pere Granados escull any rere any qui ocupa aquest aparador? La designació del pregoner sembla massa sovint una extensió de l’agenda institucional i de relacions de l’alcalde, en lloc d’un reconeixement de Salou a persones que hagin deixat empremta al municipi.
Cal no oblidar que Granados governa sota la marca Sumem per Salou-PSC i la pregonera és una directora general nomenada pel Govern socialista de Salvador Illa. Un pregó no hauria de ser una moneda de cortesia institucional. Ni un premi a les bones relacions entre administracions. Ni una oportunitat per tenir una autoritat més a la fotografia. Ni un intercanvi de favors. El pregó és de Salou, no de l’alcalde de Salou.
Amb Granados com a alcalde que es vol perpetuar en el càrrec (l’any vinent hi ha eleccions municipals i ell s’hi torna a presentar), la sensació de compadreo és inevitable. Granados es considera l’amo del cortijo i pren les decisions com si Salou fos patrimoni propi.
Oblida que l’Ajuntament no és casa de Pere Granados. És la casa de tots els salouencs. I les Nits Daurades tampoc no són una recepció privada de l’alcalde, sinó unes festes pagades i celebrades pel conjunt de la ciutadania.
Perquè una cosa és convidar els amics a casa. I una altra és convidar-los quan la casa és de tots.
