Salou continua ampliant la seva oferta d’espais verds. L’última incorporació és un espectacular jardí botànic al cèntric xalet Fort, al carrer de Barcelona, on la vegetació ha crescut amb tanta llibertat que ja costa distingir què és jardineria i què és selva mediterrània.
A diferència del jardí botànic que va impulsar l’exalcalde Esteve Ferran, avui completament abandonat, el del xalet Fort presenta una exuberància vegetal envejable. Males herbes, arbustos i tota mena d’espècies competeixen per cada centímetre de terreny en una recreació gairebé perfecta d’aquella vegetació salvatge que durant anys va créixer als terrenys pròxims a l’antic pas a nivell.
La gran virtut del nou equipament és que no necessita jardiners ni complicats programes de manteniment. La natura treballa tota sola. Tampoc cal preocupar-se per decidir quines plantes hi encaixen millor: les espècies s’hi instal·len pel seu compte i les més fortes sobreviuen, en una aplicació rigorosa de la selecció natural a la jardineria municipal.
El recinte ofereix, a més, un servei especialment oportú durant els mesos d’estiu: refugi climàtic natural. N’hi ha prou amb estirar-se a terra entre la vegetació perquè les plantes cobreixin completament el visitant i li proporcionin una ombra i una frescor difícils de trobar en altres indrets del món.
L’experiència presenta, això sí, algun inconvenient: si el veí s’endinsa massa en la vegetació, potser després costa trobar-lo. Amb aquest nou pulmó verd, Salou demostra que per crear un jardí botànic no sempre cal plantar. De vegades, simplement cal deixar-lo desmanegat.
