La comissió d’economia de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment una pujada de l’impost sobre béns immobles (IBI) de fins al 150% als habitatges d’ús turístic (HUT). Aquesta mesura, impulsada pel govern municipal del PSC, s’aplicarà de manera progressiva segons el nombre de llicències de cada titular, a partir de l’1 de gener del 2027.
La modificació de les ordenances fiscals s’ha aprovat amb els vots a favor del PSC, BComú i ERC, l’abstenció de Junts i el rebuig del PP i Vox. L’objectiu de l’Ajuntament és “endurir i desincentivar” aquesta activitat econòmica fins al novembre del 2028, data en què el govern de Jaume Collboni té previst extingir les 10.627 llicències turístiques actuals perquè els habitatges s’incorporin al mercat residencial.
L’augment de l’impost es desglossa segons el nombre de llicències de cada propietari: un recàrrec del 50% per als titulars d’un sol pis turístic (3.274 habitatges); del 100% per als qui en tenen entre dues i tres llicències (1.276 habitatges), i del 150% per als qui en tenen quatre o més (6.077 habitatges).
L’Ajuntament de Barcelona s’ha acollit a aquesta regulació fiscal gràcies al nou decret de mesures en matèria d’habitatge aprovat pel govern d’Espanya, que habilita els ajuntaments a aplicar recàrrecs sobre la quota de l’IBI a les llicències turístiques en considerar-les una activitat econòmica diferenciada de l’ús residencial.
El consistori calcula que aquesta mesura generarà un increment d’ingressos d’entre set i vuit milions d’euros anuals. ERC ha demanat formalment que aquests diners es destinin íntegrament a la promoció d’habitatge social.
Després d’aquest tràmit d’urgència a la comissió, la proposta s’obre ara a un període d’al·legacions i se sotmetrà a la votació definitiva al ple municipal del desembre del 2026 per a la seva entrada en vigor.
Salou és el segon municipi de Catalunya amb un volum més elevat de pisos turístics, amb un total de 7.217 habitatges d’ús turístic registrats. El municipi de la Costa Daurada se situa just per darrere de Barcelona i, de fet, podria acabar liderant el rànquing català a partir del 2028 si la capital catalana executa finalment la seva intenció d’extingir totes les llicències.
