Els nens experimenten una gran varietat de sentiments quan s’acosten al Pare Noel. Els més comuns són alegria, expectació (per les ganes de rebre regals) i innocència (els molt il·lusos es creuen que el Pare Noel és real).
Però també senten por i vergonya. Sobretot si l’intrús és un alcalde, Pere Granados, que acomiada l’any apujant els impostos. Por i vergonya també perquè en asseure’s a la falda s’adonen que és el mateix impostor des de l’any 2009.
Temps més que suficient per perdre la poca ingenuïtat que et quedava. Si és que amb ell en tenies alguna, naturalment.
