He
llegit que els veïns de Tarragona s’han queixat de la catifa de flors de les
tipuanes en els carrers. No sé allà, a Salou la porqueria groga deixa una mena
de melassa enganxifosa a terra, que va a parar a la més sagrada intimitat de
casa nostra.
La
flor de la tipuana supera la permanència del confeti del Cos Blanc.
Ep!,
que aquest hivern, encara tenia uns paperets d’un Cos del 2002 dins de la funda
de la càmera de vídeo, analògica naturalment. Allò de les flors del corpus
decorant els carrers de la ciutat es queda petit. Hi ha un cotxe que ja és tot
groc, és clar que ningú el mou.
Fins
i tot la gossa ha desenvolupat una sola falsa, feta de porqueria i flors, tot
barrejat, que he hagut de treure amb molta paciència, sabó, dissolvent i
tisores.
Fins
ara, que és juliol, no s’ha netejat amb aigua la vorera del carrer de
l’Arquitecte Ubach. Miracle!
Ja
no ens quedem enganxats a terra... o seran els lixiviats de la brossa que ja no
hi cap als contenidors? O el menjar que la veïna deixa cada nit pels gats, tot
i que està prohibit fer-ho?
El
misteri de la brutícia d’aquest carrer no té nom. Sincerament, els arbres
urbans estan sobrevalorats, pot ser que fan ombra... però algunes branques ja
estan a l’altura dels ulls i ni vull saber la petita vida parasitària (hi és)
que ens cau als cabells i torna cap a casa.
Una
veritable plaga!
Quan
es belluga la vida de lloc, cas d’aquests arbres que serien considerats una
espècie invasora en altres circumstàncies (lluny de la gestió municipal), les
conseqüències són imprevisibles.
No
sé gaire bé com va el sistema de neteja ni vull saber-ho. Demanem subvencions,
indemnitzacions o què?
La
cosa tan inspiradora de l’anunci de 'La república independent de casa meva' ja
és història... érem més joves i creiem que sí, però el que passa a Salou, no es
queda a Salou (com a Las Vegas), som generadors de notícies rocambolesques i
burles de tota mena.
Pel
que fa a l’articulisme propi, i tan entusiasmada que estic sempre amb el que
està ben fet i ben dit, i sobretot honest, doneu-me tema i escriuré quelcom
positiu i alegre.
Bon
estiu!
Carolina
Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre
Memorias de una corista.
(Foto:
Sr. Arpeggio).