Dissabte
28 de setembre a dos quarts de dotze del migdia.
La
imatge de persones jubilades, i fins i tot amb problemes de mobilitat,
assegudes en la vora dels motlles de gespa del passeig Jaume I de Salou, amb
maletes i souvenirs, no és precisament un exemple de ciutat acollidora ni
adaptada als visitants més grans. Si hi ha parades d’autobús, assegurin-se que
les persones que han d’esperar, ja que el seu temps d’hotel o d’apartament les
obliga a marxar puntualment, tinguin la mínima comoditat, posin marquesines i
seients.
No
parlo d’un o dos, i no importa la quantitat, sinó la qualitat.
Són
desenes de jubilats obligats a asseure’s en la gespa o a aguantar sota el sol.
Inadmissible.
Crec
que ser capital catalana de la cultura ens ve gran. Pot ser que millor quedi en
capital de la brossa que inunda els carrers, i dels vehicles motoritzats sobre
les voreres que és el que pertoca, amb aquesta menció ja en tenim prou: capital
catalana del despropòsit.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
