Hi
ha coses que són immutables. Immutable vol dir que alguna cosa no canvia o que
roman sempre igual, sense alterar-se, sense que importi el que passi al seu
voltant. Per exemple, en una partida de pòquer la cara dels bons jugadors és
immutable. Tant se val si tothom riu o s’explica un acudit que et petes de
riure; ells sempre mantenen la mateixa expressió immutable.
També
és immutable la fila al supermercat. N’esculls una a l’hora de pagar creient
que és la més ràpida, però la fila del costat sempre va més de pressa. I si
deixes aquesta fila per anar-te’n a la del costat, resulta que la fila que has
deixat és la que ara avança més ràpidament.
Posem
algun cas més nostrat. Per exemple, quan li diuen a
l’alcalde que no fa les coses bé. La seva reacció és comportar-se com si
parlessis amb la paret, ni contesta. Va passar en últim ple. És igual que li
demanis explicacions del que sigui perquè passa de tu. La seva actitud
autòcrata és immutable.
També és una constant que els carrers de la ciutat s’omplin de brossa. L’Ajuntament ho sap, coneix el problema (ahir, per exemple, em vaig fer ressò d’aquesta altra fotografia al mateix lloc que la de dalt). Però res no canvia, la història es repeteix. Perquè Salou és immutable. Com també és immutable que a final de mes els nostres regidors, trinco-trinco. Que els ho preguntin, sinó, als d’ERC, que ara els va de puta mare. I que tot just són els responsables que la brossa que omple els carrers segueixi en estat immutable.
