Salou gastarà 870.000 euros en renaturalitzar espais públics

 

Salou ha posat en marxa un pla de renaturalització de 870.000 euros per plantar 17.000 arbres, arbustos i plantes en dos anys, amb l’objectiu de convertir espais públics en refugis climàtics i combatre l’efecte d’illa de calor.

La primera fase inclou actuacions al passeig Jaume I (substitució de palmeres afectades pel picut), al carrer Vendrell, al passeig del 30 d’Octubre, al pàrquing de l’Ajuntament (perquè els regidors encara visquin més a l’ombra), a l’avinguda del Pla de Maset, a la carretera de la Costa, al jardí de la Torre Vella i a l’avinguda de l’Alcalde Pere Molas (substitució d’eucaliptus per arbres de fusta dura).

La segona fase, a partir del 2027, preveu actuacions al pavelló de Salou-Ponent, a l’avinguda Antoni Gaudí (canvi de til·lers per grevíl·lees), a la Masia Catalana (plantació de pins i garrofers) i a l’autovia de Reus. (Font: Diari de Tarragona).

Altres indrets de la ciutat no es tocaran, ja que, tal com es veu a la foto de dalt, ja estan prou servits.

Vox qüestiona la candidatura de Salou com a Capital dels Drets Humans

 

La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Salou, Ana Belén Rodríguez, va qüestionar en el darrer ple la candidatura de Salou com a futura Capital Espanyola dels Drets Humans. Rodríguez va posar en dubte la solidesa de la iniciativa, assegurant que es tracta d’una designació “de poc recorregut”, i va recordar que aquest any cap municipi ostenta aquest reconeixement.

La regidora també va recordar que l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya (ODHE), que atorga i gestiona aquest distintiu, està presidit per Mario Rigau, la mateixa persona que va ser president executiu de la candidatura de Tarragona 2017 per organitzar els Jocs Mediterranis, que, segons va dir, es va saldar amb un dèficit d’entre 800.000 i 900.000 euros.

A més, la portaveu de Vox va apuntar que l’Observatori manté una vinculació molt estreta amb l’actual assessor de premsa de l’alcalde, Ricard Checa, president de l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya i, alhora, director de comunicació de l’ODHE.

Per aquest motiu, Rodríguez va preguntar a l’alcalde, Pere Granados, quins criteris d’objectivitat, transparència i independència havien justificat que el consistori associés el nom de Salou a aquesta candidatura.

La resposta, però, no va arribar. En lloc d’explicar els motius de la decisió municipal, Granados va optar per contraatacar preguntant a la portaveu de Vox per què havia votat a favor de la candidatura durant una sessió del Patronat Municipal de Turisme.

—Jo li trasllado la pregunta a vostè. Per què va votar a favor? —va replicar l’alcalde.

Rodríguez li va recordar que, en un ple municipal, és el govern qui ha de respondre les preguntes formulades per l’oposició.

Lluny d’entrar en el fons de la qüestió, Granados va insistir que la regidora havia d’explicar el seu vot i li va retreure que hagués donat suport a la proposta sense disposar de tota la informació.

Quan Rodríguez va respondre que aleshores no coneixia els antecedents que havia descobert posteriorment, l’alcalde va concloure:

—Doncs informi’s abans de votar. Si no, és una irresponsabilitat.

La regidora va replicar que la responsabilitat correspon al govern municipal, que és qui impulsa la candidatura i qui, segons va dir, hauria de garantir els màxims criteris de transparència abans de comprometre institucionalment el nom de Salou.

El debat es va escalfar més quan Pere Granados va demanar al secretari municipal que fes constar en acta un suposat incompliment reiterat del Reglament Orgànic Municipal (ROM) per part d’Ana Belén Rodríguez i va sol·licitar que aquesta conducta fos traslladada a la Comissió d’Ètica i Bon Govern.

L’intercanvi va deixar una imatge habitual: una pregunta incòmoda sense resposta. I no només això, sinó també una petició formal perquè fos investigat el comportament de la regidora que demanava explicacions.

El ROM estableix que, un cop l’alcalde o el regidor delegat respon a la pregunta formulada, el torn de paraula queda tancat. Sovint, els regidors de l’oposició es queixen que aquesta resposta no és, en realitat, una resposta i que, quan demanen més aclariments, l’alcalde els talla.

UTPS denuncia que li van impedir gravar un vídeo a l’estadi municipal

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha denunciat públicament el que considera un “greu episodi” de censura ocorregut a l’estadi municipal de futbol de Salou, on, segons la formació, el seu alcaldable a les pròximes eleccions municipals, Josep Maria Fernández Piñol, va ser obligat a interrompre l’enregistrament d’un vídeo.

Segons explica UTPS, Piñol estava gravant un reel davant d’una paret on únicament apareixia el nom de Salou, sense captar imatges de menors d’edat ni de cap altra persona. Tot i això, asseguren que el conserge de la instal·lació li va comunicar que havia de deixar de gravar per instruccions rebudes i que, en cas contrari, s’avisaria la Policia Local.

La formació considera especialment greu que s’impedís enregistrar un vídeo en un espai municipal “sense que existís cap afectació a la privacitat de tercers” i lamenta que, en lloc de facilitar la tasca de qui vol comunicar amb normalitat, s’optés per advertir d’una possible intervenció policial.

UTPS apel·la a la transparència institucional i recorda que els espais públics “pertanyen a tots els veïns, no al govern de torn”.

Per aquest motiu, la formació exigeix a l’Ajuntament de Salou que expliqui públicament quina norma, protocol o fonament jurídic justificava impedir l’enregistrament i advertir de la intervenció de la Policia Local.

UTPS sosté que, si no existeix una base legal que avali aquesta actuació, “ens trobaríem davant d’un episodi inacceptable que suposa un obstacle a l’exercici de la llibertat d’expressió i a la participació democràtica”.

Finalment, el partit conclou que “els salouencs mereixen transparència, respecte i explicacions. No silenci ni censura”, i reclama al govern municipal que doni una resposta pública sobre els fets denunciats. (Font: UTPS).

Menys precs i més mall

 

De jove vaig estudiar en una acadèmia de ballet de Sant Martí, a Barcelona. Més que una escola semblava un centre de càstig. Allà, un director megalòman, que no era ni artista ni docent, va dir que els artistes no es ficaven en política. Que eren de tothom.

Una companya va preguntar pel sou miserable que cobràvem per actuació.

Nosaltres pagàvem el vestuari, les sabates i viatjàvem sense assegurança. Mentrestant, tothom en sortia beneficiat: la professora, el director, els agents artístics i fins i tot els ajuntaments de tots els colors polítics de Catalunya que contractaven aquelles actuacions per a les seves festes majors.

Si cal desconfiar de les promeses socials o començar a llançar pedres, comencem per aquí. No se salvava ningú.

La resposta va ser immediata:

—Aquí no volem sindicalistes.

Durant aquells anys vaig anar ampliant el cartell de l’Orange Julius de la plaça de Catalunya. Aquell de “Prohibit parlar de futbol, política i religió”.

Jo hi vaig afegir ginecologia, teràpia psicològica —el gran tabú—, conflictes familiars i relacions sentimentals.

Les etiquetes sempre arribaven abans que les persones. Al Teatre Apolo vaig comprovar que res no havia canviat.

Un ballarí argentí va demanar aire condicionat a l’estiu i calefacció a l’hivern per suportar dues funcions diàries.

Colsada va reunir tota la companyia.

—Si continueu demanant aquestes coses, se us ha acabat la feina en tot el Paral·lel.

Va assenyalar el ballarí argentí i els ballarins anglesos, les condicions laborals dels quals estaven molt més protegides i que no entenien aquella manera de treballar.

—A qualsevol que em porti la contrària o promogui reclamacions, el poso a la frontera amb una trucada de telèfon.

La intimidació formava part del sistema. No estàvem sindicats. No teníem dret a baixa laboral. 

Però les reclamacions van continuar ja que sense ballarins no hi havia espectacle.

El ballarí argentí va quedar marcat com a conflictiu. Cada vegada va treballar menys fins que va acabar marxant de Barcelona.

L’any 1984 vaig denunciar un abús sexual al Teatre Monumental. No hi va haver cap conseqüència.

Vaig obtenir una altra etiqueta: conflictiva. No es van atrevir a acomiadar-me. Era la mateixa companyia i sabien que no m’aturaria. No ho he fet mai.

A Salou, amb la meva escola de dansa, vaig col·laborar amb la Lliga contra el Càncer amb l’esposa d’un líder del PP. Ja tenia una etiqueta.

Més endavant, Esquerra Republicana em va venir a buscar per oferir-me el número dos d’una candidatura municipal.

Després vaig col·laborar amb Participació Ciutadana a Cambrils. Va arribar una altra etiqueta, amb el seu alcalde.

He acumulat més etiquetes que una peça de roba d’una botiga de moda. D’aquelles que piquen al coll i molesten al costat. 

Vaig escoltar els cants de sirena de Podemos. 

Vaig continuar sentint que podia ser catalana i estimar trossos d’Espanya i espanyols sense necessitat de convertir-me en una separatista, una proscrita o una enemiga de Catalunya.

He vist coneguts seguir a Facebook moviments i dirigents radicals. Jo no premo el botó de “seguir”. No necessito més etiquetes. Tinc una amiga que defensa el president del Govern espanyol amb una fidelitat que arriba fins i tot a l’evident derrota, sobretot moral.

La frase “si no votes, no et queixis” mai no m’ha convençut.

Ja vaig perdre part d’aquella energia pel camí. Però vaig guanyar el mateix dret que qualsevol altre ciutadà a triar. Fins i tot a continuar equivocant-me.

No financio tavernes. No amago joies. No em serveix el “i tu més”. Em nego a acceptar la deriva nacional.

Com vosaltres, només vull viure tranquil·lament.

Queixes, queixes i més queixes dels joves d’avui. I què passa amb els qui vam obrir el camí?

A les velleses es fan les bestieses. Potser també militància. Però no per nosaltres. Per vosaltres.

Els artistes continuem contribuint al benestar de la societat. Fem política al carrer i tenim l’obligació de posicionar-nos pel bé comú.

Potser ha arribat el moment de pensar més enllà d’un sindicat, d’un partit o d’una ideologia. 

De deixar de pregar i començar a donar amb el mall.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Salou felicita la comunitat gallega en el Dia de Galícia

 

L’Ajuntament de Salou ha felicitat avui la comunitat gallega coincidint amb el 25 de juliol, Dia de Galícia. En una publicació difosa a través de les xarxes municipals, el consistori mostra la bandera gallega amb el missatge “Feliç dia de Galícia. A tots els gallecs i gallegues”.

La iniciativa s’emmarca en les felicitacions que el consistori acostuma a publicar en dates assenyalades de diverses comunitats, especialment en un municipi amb una població diversa i plena d’immigrants espanyols.

Amb aquesta felicitació, Salou se suma a les commemoracions del Dia de Galícia, una jornada que celebra la cultura, la llengua i la identitat gallega tant dins del país com a la diàspora.

Val a dir que l’alcalde de Salou, Pere Granados, sap molt bé de què parla, quan felicita els gallecs, ja que des de fa una pila d’anys ens està tocant la gaita. I si no, que li preguntin a qualsevol salouenc, i quedareu ben servits.

Bateig de l’Olivia

 

La comunitat parroquial de Santa Maria del Mar de Salou va donar la benvinguda dissabte passat, 18 de juliol, a una nova membre. A les 11 del matí, Olivia Diadchenko Barahona va rebre el sagrament del baptisme en una cerimònia presidida pel rector de la parròquia. 

Olivia és filla de Kostiantyn Diadchenko i Fabiola Barahona, que van participar emocionats en la celebració, acompanyats de familiars i amics.

USAP reclama regular l’ús de les xarxes socials institucionals

 

Unidos Salou Acció Plural (USAP) va defensar en el darrer ple municipal una moció per impulsar l’elaboració d’un protocol d’ús i gestió de les xarxes socials institucionals de l’Ajuntament de Salou amb l’objectiu de garantir-ne la neutralitat, la transparència i el pluralisme polític.

USAP argumenta que les xarxes socials municipals s’han convertit en una de les principals vies de comunicació entre l’administració i la ciutadania, però considera necessari establir unes normes clares que diferenciïn la comunicació institucional de la comunicació política o partidista.

Segons va assegurar el portaveu del grup, Ignacio Durán, diverses resolucions del síndic de greuges de Catalunya i la jurisprudència en matèria de comunicació institucional han posat de manifest la necessitat d’evitar qualsevol confusió entre la informació d’interès públic i la propaganda política.

Per aquest motiu, USAP planteja que el protocol sigui elaborat pels serveis tècnics de l’Àrea de Comunicació amb la participació de tots els grups municipals en un termini màxim de sis mesos.

La proposta també reclama que el document incorpori criteris que garanteixin la neutralitat institucional dels canals oficials, la separació entre la informació institucional i la comunicació de caràcter polític, així com un accés equitatiu de tots els grups municipals a la difusió d’iniciatives o activitats que tinguin rellevància institucional per a la ciutadania.

A més, la moció planteja prohibir expressament l’ús dels perfils institucionals de l’Ajuntament per promocionar interessos partidistes o publicar continguts amb logotips, símbols o altres elements identificatius de formacions polítiques.

USAP també proposa crear un mecanisme de seguiment i avaluació del compliment del protocol, que podria recaure en la comissió informativa competent o en l’òrgan que determini el ple, amb capacitat per formular recomanacions i resoldre incidències relacionades amb la seva aplicació.

La iniciativa demanava que el protocol aprovat es publiqui al Portal de Transparència municipal i que se’n doni trasllat als serveis de comunicació de l’Ajuntament, a les seccions sindicals municipals i a les entitats del teixit associatiu de Salou.

El bloc de l’equip de govern (format per Sumem per Salou-PSC i ERC), que compta amb la majoria absoluta al plenari, va votar en contra de la moció, la qual cosa va suposar el seu rebuig automàtic malgrat el suport de la resta de partits de l’oposició (USAP, Vox i PP).

UTPS denuncia 17 anys d’abandonament del mercat municipal

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha denunciat l’estat d’abandonament que presenta el mercat municipal després de 17 anys de governs encapçalats per l’alcalde, Pere Granados. El partit considera que l’equipament pateix una situació de degradació creixent i reclama una actuació integral per revitalitzar-lo.

UTPS assegura que el mercat municipal hauria de ser “un motor del comerç local, un punt de trobada per als veïns i un espai emblemàtic de Salou”, però afirma que la realitat actual és ben diferent, amb parades tancades, poca activitat comercial i problemes de manteniment que, segons denuncia, s’arrosseguen des de fa anys.

UTPS posa com a exemple el sistema de climatització, que, segons afirma, fa anys que no funciona correctament, una situació que perjudicaria tant els comerciants com els clients.

També qüestiona que el govern municipal vulgui transmetre ara una imatge de suport al mercat. “Després de tants anys al capdavant de l’Ajuntament, resulta difícil entendre que ara es vulgui projectar una imatge de suport al mercat quan la realitat demostra una manca evident d’atenció i planificació”, assenyala UTPS.

La formació defensa que encara és possible recuperar aquest equipament, però considera imprescindible una aposta política decidida basada en el diàleg amb els paradistes i una transformació integral que inclogui la modernització de les instal·lacions, la resolució dels problemes de manteniment, l’atracció de nous negocis i el reforç del comerç de proximitat.

Finalment, UTPS reclama “un mercat municipal viu, modern i dinàmic” i sosté que, després de disset anys de govern de Pere Granados, “és el moment d’exigir responsabilitats i retornar al mercat el protagonisme que mai no hauria d’haver perdut”. (Font: UTPS).

Imatges inèdites del Mundial

 

Espanya acaba d’aconseguir el seu segon Mundial i ben aviat serà possible veure com es va gestar el triomf des de dins. Prime Video ha anunciat l’estrena, abans que acabi l’any, d’una nova docusèrie que reconstruirà el camí de la selecció espanyola cap a la segona estrella, un títol històric assolit després d’imposar-se a l’Argentina en la final del Mundial del 2026.

La producció, formada per quatre episodis, oferirà un accés inèdit al dia a dia de l’equip durant els 52 dies de concentració, amb imatges mai vistes fins ara i els testimonis dels jugadors i del cos tècnic que van fer possible un dels èxits més importants del futbol espanyol dels darrers anys. (Font: elDiario).

A dalt, una de les fotografies inèdites, protagonitzada per un fanàtic de la roja.

​De pinyes, algues i musclos

 

Confesso la meva ignorància.

Sense el més mínim rubor.

És una afició poc practicada, perquè avui tothom ho sap tot... fins que li fan una pregunta. Jo, en canvi, passejo per la platja amb la serenitat de qui sospita que està incomplint mitja dotzena de normatives sense saber ben bé quines.

Jo no faig res.

Jo només passejo.

I passejant he descobert que la meva formació en qüestions mediambientals és manifestament insuficient.

Sempre havia pensat que una pinya caiguda era... el final d’un procés viu.

Ara sé que cal un permís per recollir-ne per a consum limitat.

Consum limitat.

Durant uns segons vaig imaginar un pròsper mercat negre de pinyes. Després vaig recapacitar.

Qui necessita cinc-centes pinyes?

El meu expedient forestal, ben mirat, tampoc no és del tot immaculat.

Si les autoritats decidissin investigar el meu passat, hi trobarien un episodi fosc ocorregut quan tenia onze anys.

Vaig pintar tres pinyes de color daurat per a un treball de l'escola.

No puc al·legar penediment perquè, francament, van quedar precioses.

Han passat més de cinquanta anys d'aquells fets, així que confio que el delicte ja hagi prescrit.

El segon incident va arribar molts anys després.

Vaig recollir quatre pinyes força podrides per alimentar una bucòlica llar de foc. La natura va decidir correspondre'm amb una magnífica al·lèrgia al fong de la llenya.

Des d'aleshores no hi he reincidit.

Les pinyes i jo mantenim una relació estrictament visual.

Amb les petxines em passava exactament el mateix.

Sempre havia pensat que una petxina buida era una closca i prou. Una d’aquelles que els nens venien al vell port de Cambrils als anys seixanta.

Ara em diuen que pot continuar sent el domicili d'algun organisme diminut amb contracte de lloguer indefinit.

Així que mantinc una prudent distància.

No fos cas que acabés protagonitzant el desnonament més petit de la Mediterrània.

Repassant els meus antecedents, descobreixo que potser feia mitja vida exercint una professió que desconeixia. Fa més de trenta anys, quan veia uns nens arrencant musclos petits de les roques, abandonava la tovallola impulsada per un ressort.

—Això no es toca! Deixeu créixer aquests musclos!

Allò era un autèntic envit naturista.

Naturalment, els nens de seguida em van batejar com la boja dels musclos. Jo em considerava una apassionada del creixement sostenible del valor mediterrani, però he d'admetre que la seva versió era força més breu. Els pares solien resumir la seva opinió sobre la meva intervenció enviant-me a pastar fang; un lloc que, per la freqüència amb què m'hi convidaven, devia trobar-se molt a prop d'on vivien.

Jo tornava a la tovallola convençuda d'haver salvat, almenys durant cinc minuts, la infantesa d'uns quants musclos.

L'endemà els nens ja em miraven d'una altra manera, buscant l'aprovació dels seus pares... o potser la seva protecció. Mai no ho vaig arribar a esbrinar.

No havia llegit mai ni una sola norma mediambiental.

Ni una.

Actuava per pur sentit comú.

Potser portava tota una vida fent pràctiques com a agent... sense oposicions, sense uniforme, sense sou i, el que és més sorprenent, sense saber-ho.

I després hi ha les algues.

Aquí ja em rendeixo.

Mentre jo intento entendre què està passant, les gavines esmorzen damunt d'enormes muntanyes d'algues acumulades al costat de les roques.

Picotegen.

Es discuteixen.

Tornen a picotejar.

Gaudeixen d'un autèntic bufet lliure davant del mar.

Més tard arribarà una excavadora i retirarà aquelles algues perquè, pel que arribo a entendre, fan pudor i dificulten la navegació de les embarcacions properes al port.

Les gavines, però, no semblen compartir aquesta preocupació.

Començo a sospitar que elles han fet un curs que jo desconec.

A partir d'ara miraré les pinyes des de lluny.

Saludaré les petxines, per si encara tenen llogater.

Deixaré que les gavines esmorzin tranquil·les.

No recolliré res.

No mouré res.

Jo no faig res.

Excusatio non petita... Jo només passejo.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

L’alcalde que més patina

 

El Pavelló Municipal d’Esports Salou Centre va tancar dissabte la XXXIV edició del Campionat d’Espanya de Patinatge Artístic en les categories júnior i sènior. La competició en modalitat lliure, celebrada del 16 al 18 de juliol, va reunir gairebé un centenar de patinadors procedents de catorze comunitats autònomes.

El campionat, organitzat per la Reial Federació Espanyola de Patinatge, va coronar els següents esportistes al capdamunt del podi: categoria sènior masculina: Héctor Diez, campió d'Espanya; categoria sènior femenina: Sira Bella, medalla d'or; categoria júnior masculina: David Rama, primera posició; categoria júnior femenina: Alba Duch, campiona, i categoria millor àlbum de fotos: Pere Granados, alcalde perpetu de Salou. (Font: Ajuntament de Salou).

Durán posa en dubte la solvència de les arques municipals

 

El debat sobre la segona modificació de crèdits del pressupost de l’Ajuntament de Salou va deixar també un intercanvi entre el portaveu d’Unidos Salou Acció Plural (USAP), Ignacio Durán, i el regidor d’Hisenda, Yeray Moreno (PSC), arran de la incorporació d’una subvenció de 139.000 euros de la Generalitat destinada al programa Treball i Formació 2026.

La intervenció de Durán es va produir després que Moreno afirmés, en la seva resposta als grups de l’oposició, que esperava que “ningú s’oposés” a acceptar aquests recursos per als treballadors municipals.

Inicialment, l’alcalde, Pere Granados, va intentar impedir la intervenció en considerar que el regidor d’USAP no havia estat al·ludit de manera directa, tal com estableix el Reglament Orgànic Municipal (ROM). Tot i això, finalment li va permetre prendre la paraula.

Durán va aprofitar la seva intervenció per qüestionar el plantejament del regidor socialista. Segons va exposar, si el govern defensa que aquesta subvenció és necessària per al personal municipal, això podria donar a entendre que l’Ajuntament té dificultats per afrontar aquestes despeses amb recursos propis.

“Vol dir que, com que l’Ajuntament ja acumula gairebé 25 milions d’euros de deute, s’està posant en risc el salari dels treballadors?”, va preguntar el portaveu d’USAP.

Yeray Moreno va rebutjar aquesta interpretació i va respondre amb una comparació domèstica. “Per molts diners que tingui vostè a casa, si li concedeixen una subvenció per pagar la hipoteca, la rebutjarà? Doncs nosaltres tampoc”, va afirmar.

El regidor d’Hisenda va insistir que aquesta aportació de la Generalitat no guarda cap relació amb l’endeutament municipal i va assegurar que qualsevol subvenció destinada a reduir la despesa de l’Ajuntament és positiva. “Si l’any que ve, en lloc de 139.000 euros, en són 250.000, benvinguts siguin”, va concloure, fent una crida a la Generalitat perquè continuï incrementant aquest tipus d’ajudes.

Vox censura Granados per uns insults contra Javier Milei

 

Vox ha reprovat públicament l’alcalde de Salou, Pere Granados (Sumem per Salou-PSC), per haver llançat insults contra el president de l’Argentina, Javier Milei, durant la retransmissió de la final del Mundial de futbol, celebrada diumenge passat a la plaça de la Pau.

La portaveu de Vox a l’Ajuntament, Anabel Rodríguez, ha assegurat que les formes emprades per l’alcalde “no estan a l’altura de la institució que representa” i ha criticat els seus intents de cridar l’atenció, que, segons ha afirmat, “aconsegueixen avergonyir-nos a tots”.

Segons el partit ultra, Granados va intentar promoure un càntic de contingut polític contra el mandatari argentí aprofitant l’ambient de celebració de la final, que enfrontava les seleccions de l’Argentina i Espanya.

En concret, Vox sosté que l’alcalde hauria intentat que els assistents coregessin la consigna “Milei, cabró, saluda el campió”, tot i que, segons la formació, la iniciativa no va obtenir el suport del públic i va ser ignorada pels assistents a l’acte.

Per a Vox, aquest episodi evidencia un ús inadequat d’un esdeveniment esportiu per introduir missatges polítics i considera que l’actitud de Pere Granados no correspon a la responsabilitat institucional del càrrec que ocupa. (Font: Vox).

La CUP reclama un procés participatiu obert sobre el nou POUM

 

La CUP ha posat en marxa una campanya de recollida de signatures per exigir a l’Ajuntament de Vila-seca un procés de participació ciutadana “real, vinculant i transparent” en l’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), el document que definirà el desenvolupament urbanístic del municipi durant les pròximes dècades.

La iniciativa, que es vehicula a través del web vila-secaparticipa.org, neix com a resposta al procés impulsat pel govern municipal, que la CUP considera insuficient perquè es limita principalment a una enquesta en línia. Segons la formació, aquest format “no garanteix que la veu de la ciutadania tingui una incidència real” en les decisions que marcaran el futur del municipi.

La CUP defensa que un document de la transcendència del POUM hauria d’anar acompanyat de debats oberts, assemblees de barri, sessions informatives accessibles i mecanismes de consulta que permetin una participació efectiva dels veïns i veïnes.

Segons la CUP, el nou planejament urbanístic determinarà aspectes clau com el creixement del municipi, la preservació dels espais verds, la protecció del patrimoni, el futur del litoral, el comerç local o les polítiques d’habitatge. “És el document que determinarà com serà el nostre poble quan els nostres fills siguin adults”, assenyala el partit, que considera que una simple enquesta no és una eina adequada per abordar un debat d’aquesta magnitud.

L’assemblea local cupaire recorda també que la legislació urbanística catalana i la normativa sobre transparència reconeixen el dret de la ciutadania a participar en els processos de planejament, i sosté que aquesta participació ha d’anar més enllà d’una consulta telemàtica sense debat previ.

Paral·lelament, la CUP ha iniciat la campanya audiovisual Decideix el teu futur, amb vídeos enregistrats en diversos espais emblemàtics de Vila-seca, com la plaça de les Voltes, el Celler o l’Hort del Pep. L’objectiu és apropar el debat urbanístic a la ciutadania i fomentar la reflexió sobre el model de poble que definirà el nou POUM. (Font: Llibertat.cat).

Delinquir surt gratis

 

A mesura —per no dir disbarat— que les notícies vomiten els seus pics de delinqüència, cada vegada crec menys que la justícia continuï sent per a tothom. I no és culpa de qui l’aplica. És responsabilitat dels qui s’entesten a conservar unes lleis ja caducades, incapaces de respondre a la realitat. No aturen el delicte, el toleren. Ens el fan passar per inevitable.

Queixar-se per rutina és una ximpleria. El que no ho és, precisament, és acceptar la delinqüència com a part d’una vida que ningú no ha triat.

Assisteixo a aquesta desfilada del pitjor de l’ésser humà, a aquesta estadística convertida en paisatge quotidià, farta de la laxitud amb què es respon si el violador és menor d’edat, si el lladre roba gent gran, si el maltractador descarrega una crueltat més pròpia d’un cas psiquiàtric o si l’assassí deixa rere seu una altra vida trencada. I quan aixeco la punta de la catifa on s’amaga tota la brossa pendent de reciclar del debat social, entre partits polítics i senyores que fan la compra; uns influenciats, altres manipulats per vídeos de consum immediat, ja no em pregunto qui té raó, sinó qui diu la veritat.

Hi ha veritats. Hi ha dades. I aquestes no només canten; ofereixen el pitjor concert de la nostra generació.

Tinc la creixent sensació que delinquir surt gratis.

Retornin als seus països aquells que no tenen dret a romandre aquí, en lloc de continuar traslladant el cost dels seus delictes a una societat que també té dret a sentir-se protegida.

Facin que el compliment de les penes sigui més exemplar que les sentències.

Els delinqüents ja no tenen por d’anar a la presó. I la immaduresa que més protegeix els menors delinqüents no és la seva, sinó la d’un país incapaç de defensar-se.

La presó ha deixat de fer por. El sistema s’entesta a salvar i reinsertar el delinqüent, com si fos la causa perduda del sant de torn. Les víctimes paguen un hotel de quatre estrelles: llit, menjar, gimnàs, piscina, atenció sanitària i tot el que calgui per a qui mai no els va concedir cap oportunitat.

Si per mantenir la pau sembla que calgui fer la guerra, canviïn les lleis. Les armes, els sicaris i la violència han deixat de ser ficció de cinema. Són aquí. I quan la por deixa de ser una excepció per convertir-se en una realitat quotidiana, el fracàs és del sistema.

La por també canvia de generació. Als anys setanta també passaven desgràcies, però no convivíem amb aquesta sensació permanent d’inseguretat. Nosaltres, que no desitgem mal a ningú, per què l’hem de patir?

Aquest bonisme institucional ens ha portat fins aquí. Treguin-nos dels seus errors.

Fa anys vaig publicar la carta del lector Al arma social. Continuem cansats que tota aquesta brossa ens caigui al damunt cada dia.

Facin-ho en nom de totes les víctimes, d’aquelles a les quals mai no podran mirar a la cara.

Van accionar un sistema. Es van equivocar. Les seves lleis van permetre aquest món de Yupi davant la violència. Reaccionin. Millorin la nota.

Si aquest és el preu de la democràcia, fa temps que ja l’hem pagat. 

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.