Quan
el mes de novembre passat va transcendir que l’exregidor Antoni Pinyol tornava
a la política liderant un partit independent (Salou Plural), un cert halo
d’esperança entre els més descontents de la política va acompanyar la notícia.
Bàsicament,
perquè amb el seu tarannà personal i amb la seva experiència anterior a
l’Ajuntament l’oferta de Pinyol suposava una alternativa als grans partits
(ERC, Cs i PP), la paràlisi dels quals al consistori és realment exasperant.
El
sotrac arriba quan descobreixes que Salou Plural ha arribat a un acord amb
Unidos Salou Costa Dorada per anar junts a les municipals.
Unidos
Salou és un partit, preferentment el dels llatins, que cada any intenta entrar
al consistori i al final sempre es queda sense la pagueta.
És cert que per als partits petits no els és fàcil recollir els 21 integrants de la llista més els reserves. Però arribar a aquest extrem és perdre credibilitat.
