Perdó
per la tortura de fer-vos saber d’aquests afers. Teniu la sort de no ser els
meus contactes, amics i saludats del Facebook.
Aquí
teniu la meva correspondència més íntima amb l’Ajuntament.
Espero
que algú s’adoni que el premi Petxina Tancada al qual Salou accedia enguany i
que finalment s’ha endut PortAventura és poc. Podem dir que no solament es
perjudica la informació, són encara més orientats cap al mutisme amb les
persones.
CAS
ORDENANCES INVENTADES DEL PADRÓ MUNICIPAL: CAROLINA FIGUERAS PIJUÁN
CITO
text resposta Sr. Moreno: A-2. Consulta de caràcter general resolta per la
Comissió Permanent del Consell d’Empadronament en la sessió de 29 de juny de
2023… “En consecuencia, aunque el solicitante del empadronamiento sea
copropietario de la vivienda, si su cónyuge ya estaba empadronado previamente
se necesitará su autorización”.
Veig
que no han parat esment al fet que el copropietari de l’habitatge és el meu
germà menor i jo ja hi residia des de finals de gener; no es mi cónyuge.
CITO
text resposta Sr. Moreno: B-3. “En conclusión el solicitante del
empadronamiento no puede desplazar la carga de la prueba de la residencia al
Ayuntamiento”.
Un
altre text en negreta, dirigint l’atenció i molt errada, ja que solament he dit
i reitero que l’Ajuntament no em va donar la informació com a primera solució
de demanar una inspecció policial, tal com m’aconsella la Generalitat de
Catalunya basat en les instruccions tècniques a tots els ajuntaments de l’estat
per part de l’Institut Nacional d’Estadística. En cap moment he desplaçat la
càrrega de la prova a l’Ajuntament. He posat de manifest la seva ineptitud per
a informar i donar solucions abans d’acudir a una autorització d’una altra
persona, del tot discriminatòria, com a dona major d’edat.
El
seu text, amb aquests enunciats que no tenen res a veure amb el meu cas, denota
una certa condescendència i manca d’atenció, ja que m’ha donat una resposta
estàndard i no aplicada al meu cas. Per altra banda, en el seu document ningú
demana disculpes pels judicis de valor pel que fa a la meva personalitat —que
no conducta— per alguna treballadora de les finestretes de padró a l’OAC, ni
respon a les meves tres preguntes finals de l’escrit de 19-3-2024 fetes a
Alcaldia, Igualtat i Padró, i que torno a repetir.
- A:
Sota quin criteri legal van obligar-me a presentar un document que la
Generalitat i l’Estat espanyol no estableixen com necessari?
- B:
Hauré de fer altres consultes paral·leles a les institucions governamentals
superiors en futures gestions de caràcter municipal, per tal de garantir els
meus drets com a ciutadana catalana i espanyola?
- C:
Si el meu germà no haguera signat l’autorització, l’Ajuntament de Salou haguera
denegat l’empadronament?
Vull
saber com acaba la resolució d’aquesta normativa amb una persona que no obté
l’autorització del resident més antic. Llàstima que el meu servei gratuït pels
veïns i visitants, durant vuit anys, no sigui prou per haver-me guanyat el
respecte i la cordialitat de l’Ajuntament com a 'retornada a casa'. Amb això no
suggereixo cap tracte de favor però sí una resposta digna. En vista de la
ineficàcia i indiferència que aplica, mitjançant els seus representants,
considero que la seva ordenança sembla massa aleatòria i irregular, m’ha
perjudicat en una situació d’estrès acumulat i en el temps que perdo per
defensar els meus drets.
Per
tal de no menystenir, responguin, si us plau, és el seu deure.
Salutacions
cordials.
RESPOSTA
DEL SENYOR MORENO:
En
relació amb el vostre escrit presentat el dia 4 de juny de 2024, amb registre
d’entrada número 14.214, en el que exposa una queixa per la disconformitat en
la tramitació del seu empadronament, em remeto a la resposta enviada el dia 4
d’abril de 2024, amb registre de sortida número 5.526.
RES!
No
es dignen contestar.
Tret
que continuï aquesta història, per la via del síndic de greuges —i temps em
sobra per entretenir-me— no sabré mai per la paraula oficial dels representants
del consistori si tenim dret a empadronar-nos encara que el més antic resident
en l’habitatge no ho autoritzi.
Segons
la llei, sí que es pot.
Em
sembla menyspreu, però tant em fa, és la seva dignitat i credibilitat com
entitat la que queda mal parada, no la meva.
Tot
un cas d’onanisme municipal.
Carolina
Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre
Memorias de una corista.
