Bandera vermella per segon dia consecutiu a la platja de Ponent

 

Després del fiasco de la pèrdua de les dues banderes blaves que tenien les platges de Salou (Llevant i Capellans), l’alcalde, Pere Granados, ha emprès una campanya de rentat d’imatge amb què intenta que altres banderes de pagament (per a les blaves també es paga, però menys) intentin cobrir el buit deixat en matèria de qualitat ambiental i la sostenibilitat.

D’aquí la llarga nota i la presència “d’experts” en la nota difosa dijous.

No obstant això, la realitat és tossuda i difícil de torçar. Avui, sense anar més lluny, a la platja de Ponent oneja la bandera vermella per segon dia consecutiu, la qual prohibeix el bany per la mala qualitat de l’aigua.

Previsiblement, a causa de la porqueria que baixa pel barranc de Barenys, i que res té a veure amb la poca cura tinguda a l’hivern a les platges de Llevant i Capellans.

Necrològica: Matías Sánchez Soriano

 

Ha mort Matías Sánchez Soriano. 

Fisioterapeuta de professió (tenia el consultori al carrer Berenguer de Palou de Salou), el Matías era, abans de tot, una excel·lent persona, sempre disposat a aconsellar-te tinguessis el problema que tinguessis, i no només físic.

De cor immens, enormes eren també les seves ganes de fer esport, i èpiques les seves sortides amb bicicleta, per llargues que fossin. Sempre amb mesura, però res no l’espantava.

Per desgràcia, va haver de deixar la seva professió per raons de salut, i ara, després d’anys de malaltia, ha emprès la seva última sortida de gran fons fins al cim més alt. Deixa aquí molts amics.

El funeral s’ha celebrat aquest migdia al tanatori municipal de Vila-seca.

Junts reclama preservar l’antiga estació de tren del municipi

 

Junts per Salou ha instat els partits amb representació a l’Ajuntament a presentar una moció per declarar l’edifici de l’antiga estació de Renfe com a bé cultural d’interès local (BCIL). El partit de Puigdemont no vol que es repeteixi “el desastre de Cambrils” i reclama que l’Ajuntament demani a Adif aturar-ne l’enderrocament i que cedeixi l’edifici al municipi.

Junts per Salou considera que la declaració com a bé cultural permetrà protegir aquest patrimoni arquitectònic i històric de qualsevol alteració o enderrocament. A més, amb aquesta catalogació, l’Ajuntament podrà accedir a ajuts de la Generalitat i de l’Estat per a la seva restauració i rehabilitació.

Els juntaires proposen que l’estació es converteixi en un centre d’interpretació de la història del ferrocarril i del carrilet o en una oficina de turisme aprofitant la seva ubicació al centre de la ciutat.

Martina Fourrier, coordinadora local de Junts a Salou, considera que “la història recent de Salou mereix ser protegida i promoguda, ja que el ferrocarril forma part de l’origen del turisme a Salou i del desenvolupament de Salou com a destinació turística”.

Per a la política salouenca, “destruir l’estació de tren seria l’equivalent a fer desaparèixer el Far de Salou, ambdós són edificis de la mateixa època, de mitjans del segle XIX”.

L’estació, que va entrar en servei el 1865, és un dels edificis més antics de la ciutat, per darrere de la Torre Vella, l’església Santa Maria del Mar i la duana, i més antiga que els xalets modernistes del Passeig Jaume I. (Font: Junts).

A dalt, aspecte que ofereix actualment l’estació del carrer del Carles Roig, i que l’alcalde, Pere Granados (PSC), ha ordenat enderrocar.

Jaume I i Portus Aventura

 

He llegit que la primera dada escrita de Salou prové d’Ōra Marítima, de l’escriptor romà Aviè (s. IV), basada en un text grec escrit entre el 530 i el 500 aC.

La meva història d’amor amb Salou —Serrat em va copiar aquesta expressió perquè jo ho vaig escriure en el ‘Salou Setmana’ abans que ell ho digués— no hagués existit sense el tren. Sincerament, després d’anys de gires d’autocar o com cantés Miguel Ríos, “Vivo en la carretera”, no hagués estat possible per aquest mitjà una vida tan satisfactòria, productiva i emotiva amb molts de vosaltres.

Però ah, el tren…! Idealitzat en la infància de camí cap a Cambrils a passar vacances de pobres, però honrats i feliços treballadors en les cases familiars... la meva evasió preferida. El tren va fer possible que la vostra Carol s’acostumés a aquests capvespres espectaculars de setembre i desitgés instal·lar-se aquí el 1993.

Ahir vaig passar pel carrer Barcelona i a l’altura de la via, hi ha un gran cartell d’Adif, Renfe o com s’anomeni, on s’esmenten les obres de desmantellament d’aquesta línia... i es llegeix com a fi de trajecte PortAventura. Perdoni?

L’estació estava situada en el centre de Salou quan aquí ni se somiava amb aquest manifest vassallatge al parc.

Que s’aixequi de la seva tomba Jaume I el Conqueridor (de dones també), i no tan valent, segons la divulgadora històrica Nieves Concostrina en el pòdcast de 7 de setembre de 2021 Acontece que no es poco, a la SER, qui relata per a xerinola general el fallit intent de la vuitena croada quan el quatre de setembre de 1269, el rei més guapo va embarcar rumb a Aigües Mortes i, en lloc de continuar navegant per a matar pel nom de Déu i recuperar una Terra Santa que mai va ser nostra, va demanar un cavall per a tornar-se a casa seva, perdó, castell.

Posem per cas que uns afanyats historiadors i arqueòlegs es muntin en el DeLorean en una hipotètica però real seqüela de Regreso al Futuro.

Res de Salauris! Portus Aventura, terra de ferotges catalans, serà l’únic que podran esbrinar d’aquell atrotinat i mig ensorrat cartell dels constructors de vies de trens. Un Eix Cívic assolat per la pujada del nivell del mar, sense catenària de tramvia, però amb les estranyes i llunyanes restes d’una torre de ferralla on encara es pot llegir Ferrari.

I aquí, com deia el meu amic Javier de Campos, que en pau reposi: “La història mentirà com sempre”.

Té trons la cosa, que fins i tot Salou s’ha esborrat del mapa geogràfic i d’infraestructures de primera necessitat, per benefici d’un parc d’atraccions.

Solament ens faltaria per arrodonir aquesta incorrecció nacional, l’actor Charlton Heston, ficant el genoll a terra com a El planeta dels simis, i cridant: “Déu els maleeixi a tots a l’infern!”, davant l’estàtua semi destruïda del senyor McDonald’s, tal com van respondre uns nens al seu avi quan els hi va preguntar si sabien qui era el senyor que presideix el passeig que porta el nom de tan il·lustre personatge...

Quina puntada històrica!

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Santoral: Sant Pere (de l’avern)

 

Avui, 29 de juny, és sant Pere. Sant Pere va ser un dels dotze apòstols de Jesucrist, i el més proper a ell. Tot i que el va negar tres cops (imagineu-vos, doncs, del que seria capaç l’altre Pere, que renega de tothom, però no ens precipitem).

La tradició catòlica el reconeix com el primer papa (a sant Pere, no a l’altre) i líder de la primera església.

Com a premi a la seva fidelitat, al Nou Testament Jesús li va donar al Pere de debò les claus del Regne del Cel, simbolitzant la seva autoritat. D’aquesta manera podia obrir les portes del cel als creients.

L’altre Pere, en canvi, el que té a les mans no són les claus del cel, sinó de l’infern. Només cal veure com està Salou des que ell és alcalde per constatar l’infern on vivim.

Sí, d’acord, Salou no fa pudor de foc i sofre com a l’avern real, però és pitjor: amb el Salou Essences això sí que fa tuf. Un càstig, el de viure a l’infern de l’altre Pere, que, francament, per molt que pequéssim posant-lo d’alcalde, no el mereixíem amb tanta intensitat.

L’Ajuntament de Salou convida a estimar “sense límits”

 

Amb motiu del Dia de l’Orgull, l’Ajuntament de Salou ha publicat un vídeo on convida a passejar lliurement per la ciutat “amb la persona que més estimes”. “Vine a descobrir la màgia de Salou i gaudeix de la llibertat d’estimar sense límits! Comparteix moments inoblidables!”, destaca l’enregistrament, protagonitzat en tot moment per dues noies.

I jo em pregunto: per què només surten dues noies a la cinta? Per què no hi apareixen també dos homes? No és una mica discriminatòria la proposta del Patronat de Turisme? Perquè és evident que també hi ha homes que s’estimen. I molt.

Granados aprofita el Dia de l’Orgull per parlar de l’oli de Salou

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va presidir ahir l’acte institucional que va tenir lloc al passeig de Jaume I amb motiu del Dia de l’Orgull. “Vull destacar en una data tan assenyalada que per a mi és un orgull poder destacar les bondats de l’oli de Salou, elaborat a partir de les olives extretes d’oliveres centenàries i que per tantes coses serveix, com jo mateix en puc donar fe, més si tenim en compte que les garrafes les guardo al meu despatx”, va dir l’alcalde durant la seva al·locució.

“És la primera vegada que vinc a un acte del Dia de l’Orgull i surto amb una recepta de cuina”, va comentar una de les assistents. A la qual cosa un altre veí va afegir: “No sé si sentir-me més orgullós de la meva identitat o de l’oli de la nostra ciutat”.

Posteriorment, Granados va hissar una bandera commemorativa i va recordar que “tot allò que puja baixa, encara que de vegades, amb l’edat i la vida que porto, res ja no puja com abans”. (Font: Tururut Viola News).

El Pol i la Diana s’han casat

 

La tarda d’ahir divendres, el Pol Lázaro Porta i la Diana Vancia, veïns de Salou, va segellar el seu projecte de vida amb el sagrament del matrimoni a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou.

Primera comunió de la Rona

 

El diumenge passat, 23 de juny, a la missa major de Santa Maria del Mar de Salou, la nena Rona Astrid Barrera Nanu va fer la primera comunió. (Font: Parròquia de Santa Maria del Mar).

Bateig de la Teresa

 

El dissabte 15 de juny, a primera hora de la tarda, la nostra comunitat parroquial va acollir com a família a la Teresa Cano Font. Felicitats i enhorabona Teresa, fa formes part del club dels cristianisme! (Font: Parròquia de Santa Maria del Mar de Salou).

La cuina de Salou segueix guanyant prestigi internacional

 

Oblida’t de la dieta mediterrània, les amanides fresques i l’oli d’oliva verge extra centenari i totes aquestes mandangues. A Salou, la moda ara és engreixar-se amb ganes i gaudir del menjar ultraprocessat que ha convertit la ciutat en un referent internacional per als amants de la fritada.

Patates fregides cruixents, pizzes plenes de formatge i cansalada, hamburgueses colossals i postres hipercalòriques són només alguns dels plats que fan les delícies dels turistes que visiten Salou. I és que la clau de la felicitat durant les vacances demana gaudir d’una bona dosi de colesterol i carbohidrats.

“He vingut a Salou a perdre la vergonya i a menjar sense remordiments”, confessa entre rialles una turista madrilenya mentre devora una muntanya de patates braves. “A casa em controlo, però aquí m’ho permeto tot”, afegeix.

I és que l’oferta gastronòmica de Salou és irresistible per als amants del menjar ràpid i abundant. Restaurants, xiringuitos i bars competeixen per oferir les receptes més calòriques i temptadores, convertint cada àpat en una experiència gastronòmica única.

“No hi ha res com una bona pizza greixosa i una cervesa freda després d’un dia de platja”, afirma un turista anglès mentre es neteja les mans amb un tovalló greixós. “Al meu país no tenim un menjar tan deliciós”, afegeix.

Però la fama de Salou com a capital mundial de la fritada no només atrau turistes nacionals i internacionals, sinó que també ha generat un boom a la indústria alimentària local. Empreses de patates fregides, pizzes i altres productes ultraprocessats han vist augmentar exponencialment les vendes gràcies a la demanda dels turistes.

“No havíem venut mai tantes patates fregides com ara”, assegura Pedro Panceta, un restaurador local. “Els turistes busquen menjar ric en calories i sense complicacions, i nosaltres estem encantats de proporcionar-li-ho”, afegeix.

T’atreveixes a tastar la dieta Salou?

A dalt, fotografia dels gustos culinaris que triomfen a la ciutat.

Les males herbes es mengen la Torre Vella

 

La Torre Vella de Salou va ser construïda el 1530 per defensar la costa dels atacs pirates, freqüents a l’època. El 1550, per exemple, el pirata turc Dragut va desembarcar a Salou, va saquejar el poble i va enderrocar el castell del poblat de Barenys. Vuit anys després Dragut va tornar a atacar Salou, aquesta vegada incendiant l’església. I el 1585, el pirata anglès Francis Drake va atacar Salou, però la torre va repel·lir l’escomesa.

A més d’aquests assalts documentats, es creu que la torre en va patir molts altres al llarg dels segles XVI i XVII. Però n’ha sortit airosa, s’ha conservat en bon estat (gràcies també a alguna restauració) i ara és un símbol de Salou.

No obstant això, no és gaire clar que la Torre Vella sobrevisqui a l’última incursió. L’actual, fruit de l’abandó que pateix per part de l’alcalde, Don Pedro Viva España, fa témer el pitjor. De fet, “la Torre Vella s’assembla més a una selva que no pas a una zona enjardinada, a causa de l’abandonament i la proliferació d’herbes”, tal com explica Ina.

Per cert, només cal travessar el carrer de Carles Roig, on s’han fet les fotos, per trobar-nos amb un altra selva natural: l’antiga estació i zona ferroviària. Una autèntica via verda!

L’estrany cas de l’onanisme municipal

 

Perdó per la tortura de fer-vos saber d’aquests afers. Teniu la sort de no ser els meus contactes, amics i saludats del Facebook.

Aquí teniu la meva correspondència més íntima amb l’Ajuntament.

Espero que algú s’adoni que el premi Petxina Tancada al qual Salou accedia enguany i que finalment s’ha endut PortAventura és poc. Podem dir que no solament es perjudica la informació, són encara més orientats cap al mutisme amb les persones.

 

CAS ORDENANCES INVENTADES DEL PADRÓ MUNICIPAL: CAROLINA FIGUERAS PIJUÁN

CITO text resposta Sr. Moreno: A-2. Consulta de caràcter general resolta per la Comissió Permanent del Consell d’Empadronament en la sessió de 29 de juny de 2023… “En consecuencia, aunque el solicitante del empadronamiento sea copropietario de la vivienda, si su cónyuge ya estaba empadronado previamente se necesitará su autorización”.

 

Veig que no han parat esment al fet que el copropietari de l’habitatge és el meu germà menor i jo ja hi residia des de finals de gener; no es mi cónyuge.

 

CITO text resposta Sr. Moreno: B-3. “En conclusión el solicitante del empadronamiento no puede desplazar la carga de la prueba de la residencia al Ayuntamiento”.

 

Un altre text en negreta, dirigint l’atenció i molt errada, ja que solament he dit i reitero que l’Ajuntament no em va donar la informació com a primera solució de demanar una inspecció policial, tal com m’aconsella la Generalitat de Catalunya basat en les instruccions tècniques a tots els ajuntaments de l’estat per part de l’Institut Nacional d’Estadística. En cap moment he desplaçat la càrrega de la prova a l’Ajuntament. He posat de manifest la seva ineptitud per a informar i donar solucions abans d’acudir a una autorització d’una altra persona, del tot discriminatòria, com a dona major d’edat.

 

El seu text, amb aquests enunciats que no tenen res a veure amb el meu cas, denota una certa condescendència i manca d’atenció, ja que m’ha donat una resposta estàndard i no aplicada al meu cas. Per altra banda, en el seu document ningú demana disculpes pels judicis de valor pel que fa a la meva personalitat —que no conducta— per alguna treballadora de les finestretes de padró a l’OAC, ni respon a les meves tres preguntes finals de l’escrit de 19-3-2024 fetes a Alcaldia, Igualtat i Padró, i que torno a repetir.

 

- A: Sota quin criteri legal van obligar-me a presentar un document que la Generalitat i l’Estat espanyol no estableixen com necessari?

- B: Hauré de fer altres consultes paral·leles a les institucions governamentals superiors en futures gestions de caràcter municipal, per tal de garantir els meus drets com a ciutadana catalana i espanyola?

- C: Si el meu germà no haguera signat l’autorització, l’Ajuntament de Salou haguera denegat l’empadronament?

 

Vull saber com acaba la resolució d’aquesta normativa amb una persona que no obté l’autorització del resident més antic. Llàstima que el meu servei gratuït pels veïns i visitants, durant vuit anys, no sigui prou per haver-me guanyat el respecte i la cordialitat de l’Ajuntament com a 'retornada a casa'. Amb això no suggereixo cap tracte de favor però sí una resposta digna. En vista de la ineficàcia i indiferència que aplica, mitjançant els seus representants, considero que la seva ordenança sembla massa aleatòria i irregular, m’ha perjudicat en una situació d’estrès acumulat i en el temps que perdo per defensar els meus drets.

Per tal de no menystenir, responguin, si us plau, és el seu deure.

Salutacions cordials.

 

RESPOSTA DEL SENYOR MORENO:

En relació amb el vostre escrit presentat el dia 4 de juny de 2024, amb registre d’entrada número 14.214, en el que exposa una queixa per la disconformitat en la tramitació del seu empadronament, em remeto a la resposta enviada el dia 4 d’abril de 2024, amb registre de sortida número 5.526.

 

RES!

No es dignen contestar.

Tret que continuï aquesta història, per la via del síndic de greuges —i temps em sobra per entretenir-me— no sabré mai per la paraula oficial dels representants del consistori si tenim dret a empadronar-nos encara que el més antic resident en l’habitatge no ho autoritzi.

Segons la llei, sí que es pot.

Em sembla menyspreu, però tant em fa, és la seva dignitat i credibilitat com entitat la que queda mal parada, no la meva.

Tot un cas d’onanisme municipal.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: Fernando Moreno Malagón

 

Ha mort Fernando Moreno Malagón, de 97 anys. 

El funeral se celebrarà avui divendres, 28 de juny, a les onze del matí a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

Santoral: Nostra Senyora del Perpetu Socors

 

L’Església catòlica celebra avui, 27 de juny, la festivitat de la Mare de Déu del Perpetu Socors. La devoció a aquesta Verge es basa en la creença que ofereix protecció i consol a tots aquells que la busquen en els moments de necessitat, especialment si viuen a Salou, on el càstig d’haver d’aguantar l’alcalde, Don Pedro Viva España, dura ja massa temps.

A dalt, estat catatònic d’un veí a qui li van dir que tastaria el vi de Salou. (Font: Tururut Viola News).

Ayuso també condecora l’altre Milei

 

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha decidit atorgar un reconeixement especial a l’alcalde de Salou, Pedro Viva España, per la seva peculiar i controvertida contribució al manteniment dels ecosistemes.

Pedro Viva España, ultraconegut a la capital de la Costa Daurada pel seu lema En Salou se cumple mi ley, és un reconegut ambientalista. Fins al punt que armat amb una motoserra, i al més pur estil Javier Milei, va liderar una èpica neteja del bosc del Quec. El seu objectiu: plantar quatre vinyes (repeteixo: quatre) que, segons ell, transformaran Salou en el nou epicentre de l’enoturisme sostenible.

“Em vaig inspirar en els mètodes dràstics, però eficaços de certs polítics innovadors”, ha confessat Pedro Viva España, en referència directa al president de l’Argentina. “La motoserra no només talla arbres, també obre camins cap a un futur més verd... i amb millor vi, ja que per poder tirar endavant en aquesta vida hem de ser alegres”.

Ayuso, per la seva banda, va elogiar el “compromís” i la “valentia” de l’alcalde. “En temps on el canvi climàtic és un tema candent i que preocupa tant (com a mi les residències d’avis), necessitem líders que prenguin decisions i siguin audaços”, va declarar la presidenta. “Granados no només ha plantat vinyes, ha sembrat les llavors d’un futur ple d’oportunitats i raïm”.

Don Pedro ha estat taxatiu amb les crítiques d’arboricidi que ha rebut. “Són fruit de l’enveja, ja mai m’equivoco”. I va recordar la famosa frase que diu: “A vegades cal talar el bosc perquè puguis veure els arbres. O les vinyes, perquè la resta se me’n fot”.

Per afegir finalment: “Amb el temps, els arbres tornaran, i mentrestant, tindrem vi per brindar pel seu retorn”. (Font: Tururut Viola News).

Salou crea una brigada de neteja de l’oci nocturn

 

Per posar fi a la plaga de residus sòlids de diferent índole que envaeix els nostres carrers dia rere dia i nit rere nit (també coneguts com a brossa), l’Ajuntament de Salou incorporarà una brigada d’oci nocturn. Sona bé, tot sigui dit.

Aquest equip treballarà a primera hora del matí durant els mesos de juliol i agost amb la finalitat de netejar l’entorn de bars i discoteques on s’acumula el botellot. Torna a sonar bé, tot sigui dit.

El problema és que la nova brigada només estarà integrada per un vehicle i dos treballadors, segons explica el regidor de Neteja Viària i Gestió de Residus, Sebastià Domínguez. (Font: Diari de Tarragona).

El Diari va publicar fa un temps que a Salou hi ha cinc bars per cada mil habitants, concentrats la majoria a la zona turística.

No ho sé, però em sembla que amb una brigada (de dos) no comencem gaire bé.

Hi ha qui encara busca seguretat

 

La Terra viatja a 107.280 quilòmetres per hora, mentre de les seves entranyes sorgeixen nous territoris i altres romanen a l’espera. Apareixen fosses o forats espontanis. No sabem el que hi ha en el fons marí.

Es creen fenòmens atmosfèrics intensos elèctrics; foc; vent; pluja; gel; sorra, onatges i marees.

Cossos estel·lars que demanen tanda per a passar a prop o caure’ns en el bosc al costat.

Mentrestant, la Via Làctia es mou a més de dos milions de quilòmetres cada hora (uns 600 quilòmetres cada segon) per xocar amb Andròmeda, i el Sol té plans per a fregir-nos i menjar-nos sencers.

Els forats negres aguaiten per les cantonades d’un univers que és immisericorde.

No hi haurà hipoteca, ni riquesa, ni governant ple de supèrbia, ni youtuber que resisteixi l’esplendorós espectacle final.

Com cantaven al final de la pel·lícula Fame, d’Alan Parker:

Brindo pel meu propi retrobament
quan em tornaré un amb el sol.

Aquest puntet blau, tal com va definir Carl Sagan, haurà allotjat tot el que som, la meravella d’una existència paradisíaca i extraordinària, tot i els perills inherents al fet d’estar vius i desapareixerà sense deixar res al seu pas.

Sembla que el fet més concloent que ensenyen les civilitzacions és que tendeixen a arrasar i dominar altres i finalment desapareixen.

Qui hagi de venir o enginyar com embarcar el rescat del millor d’aquesta vida que ho faci ja.

Hi ha qui encara busca seguretat.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Santoral: Josemaría Escrivá d’Alvox

 

L’Església catòlica celebra avui sant Josemaría Escrivá de Balaguer, fundador de l’Opus Dei, una figura controvertida que ha estat objecte de nombrosos elogis però sobretot crítiques, i que de sant no en tenia res. Només cal recordar que va ser el suport religiós del règim criminal del general Francisco Franco.

Josemaría Escrivá ha estat titllat, amb tota la raó, d’autoritari i fonamentalista. Com també de sectarista i ultraconservador. El seu braç armat, l’Opus Dei, ha estat comparat amb una organització secreta on entres, però ja no en surts.

Les ramificacions d’aquest grup s’han estès arreu del món gràcies a la benedicció del Vaticà, on hi ha més dimonis que capellans.

Què tenen en comú Josemaría Escrivá de Balaguer i l’alcalde de Salou, Don Pedro Viva España? Doncs, si fa no fa, que comparteixen el mateix ideari i forma de ser: cabdills sense sentit de l’humor i amb molta còlera, que deixen anar quan menys t’ho penses. 

Amb la diferència que si un era d’Osca (encara que amb família a Balaguer, de la Noguera de Lleida), l’altre és d’Alvox.

Ah!, i també comparteixen que són líders dels seus respectius moviments. Perquè si un va fundar l’Opus Dei, l’altre és més partidari de l’Opus Mei, atès que es pensa que Déu és ell. (Font: Tururut Viola News).

Cambrils creu que Granados va de farol amb el tramvia

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, no va assistir a la darrera reunió de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona perquè entén que aquesta nova entitat, que neix amb la finalitat de promoure la cooperació i la coordinació entre municipis, va contra Salou. Concretament, perquè defensa un projecte de tramvia que només Granados rebutja.

Avui, l’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa (PSC, com Granados), afirma que l’actitud obstruccionista de l’alcalde de Salou, que està disposat a frenar el TramCamp als tribunals si la Generalitat no li fa cas, és una bravata: “Pere Granados és l’alcalde de Salou i penso que busca el millor per Salou, i jo he de pensar que és el millor per Cambrils. Entenc que no hauria d’estar en perill el tramvia. La definició del tramvia podria ser millor? No ho sé, però Cambrils està contenta perquè sí, la travessa, però és una catenària com hi ha arreu del món. Per sort, el nucli urbà de Cambrils no tindrà catenària. Pensem que el tramvia és viable, estratègic i Cambrils ho vol ja”.

Clúa afegeix: “Com a Àrea Metropolitana tenim clar que el tramvia és un projecte metropolità, perquè el marge de millora que tenim en el transport a Cambrils és molt gran”. (Font: La Ciutat).

Pels meus webs

 

La paraula web és un terme relacionat amb la tecnologia de la informació, i fa referència a la World Wide Web (WWW), que és un sistema de documents d’hipertext interconnectats i accessibles a través d’Internet. Els usuaris poden navegar per aquests documents mitjançant enllaços utilitzant navegadors web. Per exemple: “Vaig trobar la informació a la web”.

Ara bé, si a la web hi afegim èmfasi i determinació, vaja, que es nota que qui la pronuncia no és un qualsevol i ho té molt clar, la web, amb una preposició i un pronom precedint-la, pot acabar derivant a “Pels meus webs”, un col·loquialisme que, malgrat la seva aparent finor, no evita caure en la grolleria.

Vegem-ne un exemple pràctic. Una dona va a l’ambulatori de Salou perquè no es troba bé i vol que la visiti el metge. I decideix desplaçar-se al centre assistencial amb patinet. Allà li diuen que l’atendran a Urgències, però que no hi pot entrar el patinet, que l’ha de deixar fora.

Al final la dona se les empesca per saltar-se la prohibició i, amb tota la barra, aparcar-lo a dins, a la sala d’espera.

Això és el que seria “Jo entro el meu patinet al CAP pels meus webs”. Encara que la pacient sigui dona i en lloc de webs presumptament tingui un xat.

Artistes i precarietat laboral

 

El 10-6-2024 El Diario ens portava unes declaracions de l’actor Roc Bernadí quan va rebre el premi a la millor interpretació destacada masculina de l’edició número 16 dels Premis del Teatre Musical, celebrats en el Teatre Coliseum de Madrid. Bernardí va aprofitar per a reclamar millors condicions laborals. “Si realment posem l’art per davant, no hauríem de normalitzar el fet de signar nou funcions a la setmana, ni tampoc fer dos doblets seguits setmana rere setmana. No ens haurien de descomptar el dia per una disfonia o una lesió, producte del xou en el qual estem”, va afegir. “Som nosaltres els que posem el cos. Sense nosaltres no hi hauria musicals”.

Llegint aquesta reclamació tan necessària, penso que han passat quaranta-cinc anys des que estic en això del treball en l’espectacle, quan no teníem dret a baixa o ens estafaven les cotitzacions i també ens feien viatjar el dia lliure que per llei està prohibit. Avui dia encara se silencia, tant als mitjans informatius com les institucions, el greu accident que vàrem sofrir en la Companyia de Colsada quan es va enfonsar el fossat del Teatre Principal d’Alacant l’1 de març de 1984 deixant ferits, encara que alguns vam poder morir.

El Diari Més es feia ressò el 12-4-2024 que cinc actors del xou Bang Bang West de Port Aventura havien estat acomiadats després de demanar millores laborals a Fantasia Animación, la subcontracta encarregada de gestionar-lo. Els van enganyar, dient-los que l’stunt show no continuaria en la temporada 2024-2025, però aquí estan cinc nous actors cobrint el seu lloc.

Això del parc no és nou, ja que el 17-7-2003 a El Mundo es donava la notícia que el Parc temàtic havia estat condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a indemnitzar a onze actors amb una quantitat ridícula per obligar-los a realitzar vuit passis diaris quan per contracte els hi corresponien sis. Com a artista puc assegurar-los que la qualitat d’un espectacle comença a minvar a partir del passi número tres. Honestament, en perjudici dels artistes que fan tot el que poden, l’espectacle no pot ser ni molt bo ni molt elaborat. Els artistes es trenquen físicament i emocionalment. No compensen les lesions ni la pressió ni la manca de descans intermedi. Maquillar-se, preparar el vestuari, preparar el cos i assajar també és treballar.

Però és el que hi ha, encara que alguns veterans facin declaracions fabuloses en vídeos promocionals de nostàlgia d’aquells pioners que van inaugurar el parc, aquells que no tenien botes especials de cancan o als qui perseguien el dia lliure perquè fessin suplències i, a més, amb els vestits suats i bruts d’un altre company.

Sempre poso l’exemple del Cirque du Soleil, que ja en temps llunyans oferia més de 3.000 euros de sou, allotjament complet, menjar segons les seves apetències i psicòleg, terapeuta per a evitar el burnout.

Aquesta mala gestió i poca cura dels artistes succeeix perquè no hi ha un sindicat que els agrupi i, per tant, com succeïa en ple Paral·lel en els setanta, vuitanta i noranta, davant les reivindicacions existia un únic so: “Al carrer per problemàtic i que passi el següent”. S’aixecava el telèfon per avisar als altres empresaris que no ens contractessin. Això no és una llegenda, ho vam viure tots els de la meva generació, anteriors i posteriors. Mentre hi hagi un 'següent' disposat a agafar el tros de pa per avui i fam per a demà, continuarà havent-hi aquesta greu precarietat. Solament Equity als EUA, Anglaterra i Austràlia garanteix la qualitat laboral, perquè si es maltracta a un sol o s’incompleixen els convenis d’un grup, paren tots i ningú demana feina en un lloc que està a la llista negra. Uf!, igual que aquí, on els noms dels artistes també omplen llistes negres.

Desitjo que a aquests actors valents no els deixin sense ocupació per haver posat de manifest la part més lletja i perillosa. Abans d’enlluernar-vos i aplaudir, penseu en tot el que hi ha al darrere. Si un fill us diu que vol ser artista, digueu-li que endavant, però que es prepari per a una carrera d’obstacles i també que aprengui una altra feina pràctica, ja que un gran percentatge d’artistes estan en el llindar de la pobresa. Recordeu el cas de l’actor Àlex Casanovas, que quan ja era força famós va haver de posar-se a fer de cambrer la temporada d’estiu de l’any 2013. Que no és indigne, però un no es prepara artísticament gastant una fortuna, amb una inversió de vida pròpia, per haver de lluitar sol o amb molt pocs companys de cara a aquestes misèries empresarials.

Ja ens ho deien els companys més grans, cansats i decebuts a les noves ballarines en els camerinos del vell Teatre Apolo de Barcelona: “¿No querias ser artista? ¡Pues te jodes!”.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

A Granados li agrada muntar pollastres

 

Són molts els pollastres en què l’alcalde de Salou, Pedro Viva España, es veu immers últimament: el seu no al tramvia, el seu rebuig a l’àrea Metropolitana del Camp de Tarragona si no es fa el que ell vol, el fet d’haver-se carregat un bosc per plantar-hi vinyes, la fabricació d’un perfum que diu que representa la ferum de Salou, l’Eix Cívic que vol construir i que amaga un pelotazo urbanístic, etc.

L’últim d'aquests pollastres ha estat la jura de bandera de dissabte passat, que ha aixecat nombroses crítiques a les xarxes socials pels seus aires marcials i casposos en una societat que cada cop hauria d’estar més desmilitaritzada i que només serveix per consolidar la colonització de Catalunya per part d’Espanya.

Salou no necessitava una desfilada castrense i encara menys una exhibició totalment anacrònica que només buscava el lluïment personal de Pedro Viva España.

El ‘Torrente de Salou’ esdevé la sensació de la nit de Sant Joan

 

La nit de Sant Joan, coneguda per les seves fogueres i disbauxa fins a la matinada, va ser enguany especialment intensa a Salou gràcies a la inesperada irrupció del regidor de Seguretat Ciutadana, Sebastià Domínguez, al comandament d’un cotxe patrulla de la Policia Local. Tal ha estat l’impacte mediàtic causat per Domínguez, que ja se’l coneix com el Torrente de Salou, en el que sens dubte és un exitós remake d’Apatrullando la ciudad.

El vídeo de Domínguez, que ràpidament es va tornar viral, mostra el Torrente de Salou recorrent els carrers de la ciutat amb aspecte seriós i responsable. “Bona nit, Salou! Aquí està el vostre Torrente, patrullant per assegurar-vos que tingueu una revetlla segura i divertida”, diu el regidor al vídeo, mentre el cotxe patrulla avança lentament pels carrers bulliciosos i platges plenes a vessar de troneres.

“Mai em vaig imaginar que veuria el regidor en acció! És un crac!”, va comentar un noi a Instagram, acompanyat de la selfie acabada de fer amb el somrient regidor. “Ara sí que em sento segur a Sant Joan”.

“És el millor regidor que he vist!”, comentava un usuari de Twitter. “Em peto de riure amb aquest paio”, escrivia un altre a Facebook. El mateix regidor s’ha mostrat sorprès per la repercussió del vídeo. “No m’imaginava que tindria tant d’èxit ni que s’adonarien de com soc de bo”.

Tot i que el seu patrullatge va ser més còmic que heroic, la presència del regidor va ajudar a mantenir el bon humor i la calma en una nit tradicionalment caòtica. 

I si no, que li preguntin al Fari. (Font: Tururut Viola News).

Granados suggereix que Curto és curtet

 

A l’últim ple municipal, del mes passat, el regidor de Vox, Paul Daniel Axinte, va interpel·lar el regidor de Platges, Marçal Curto (ERC) per la pèrdua de les dues banderes blaves (platges de Llevant i Capellans). Axinte també li va recriminar el desgavell dels xiringuitos (es va haver de fer un segon concurs perquè amb uns preus tan cars no hi havia prou candidats; de fet, a la platja de Ponent, per exemple, només n’hi ha un). “Sr. Curto, vull preguntar-li si en el que queda de mandat hi haurà alguna cosa que li competeixi a vostè que no arribi tard, malament o que, directament, ni tan sols arribi”.

Tot i que la pregunta anava dirigida a Curto, qui va intervenir va ser l’alcalde, Pedro Viva España, que va atribuir la pèrdua de les dues banderes blaves a la “mala sort”. Pedro Viva España va insistir que les platges de Salou són del millor que hi ha i bla, bla, bla, fins que Axinte va tallar l’alcalde recordant-li que la pregunta no anava dirigida a ell sinó a Curto.

El republicà va prendre llavors la paraula i va començar a llegir un text que probablement li havien escrit els seus tècnics, atès que si ell sabés del que parlava no hauria calgut tanta xerrameca.

I com que la cosa s’allargava i allargava, l’alcalde va tallar Curto advertint-lo que si les preguntes a l’equip de govern per part de l’oposició han de ser curtes, també ho han de ser les respostes, tal com estableix el Reglament Orgànic Municipal.

Pedro Viva España també es va adreçar al regidor de Vox per dir-li que “quan les preguntes són llargues pot passar que qui hagi de respondre no hagi captat bé la idea”.

Vaja, que amb bones paraules va titllar de ximple el seu soci de govern.

La banca mai perd

 

Vaig deixar de residir a Salou el 2004 per a viure a Turquia sense data determinada de tornada. De sobte, el 2015 em va arribar una carta de La Caixa advertint-me que l’Ajuntament havia emès una ordre d’embargament. Em va resultar estrany. Vaig acudir a l’antiga gestoria on havent passat tant temps ja no constava res meu, vaig consultar amb la meva persona de confiança i vaig anar a l’Ajuntament per a assabentar-me’n. Es tractava de l’IAE corresponent als exercicis 2001-2002. Encara no sé com, en tancar la meva escola de dansa, d’alguna manera s’havia traspaperat.

Durant el 2003 vaig estar vivint en un altre habitatge de Salou i, encara que no treballava ni tenia local, vaig regalar un show professional de nou persones al Parc de Nadal. També vaig organitzar l’últim de tants festivals creats per la ciutat, el Dansa-Lou en l’envelat de la Festa Major d’Hivern del 2004, amb els bitllets d’avió comprats i les maletes llestes. Havent visitat el consistori per a tots aquests tràmits artístics, a ningú se li va ocórrer avisar-me de bona fe que passés per caixa i liquidés un impost pendent.

L’Ajuntament va continuar enviant més cartes a l’adreça on ja no hi era. Així va passar el temps fins al 2015. En la finestreta, vaig rebre la recriminació de què havia d’haver informat que deixava el país i facilitat la meva nova adreça, ja que les cartes constrenyent aquest pagament havien estat retornades. Comuniquen els residents que marxen on van a viure? No.

De tota manera i, segons la perícia dels inspectors de l’FBI, la CIA, la Interpol, la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil, així com els serveis del padró i Hisenda, amb un DNI es troba una persona en altre municipi, en el meu cas Cambrils i Mont-roig.

Encara que tingués altre compte bancari, havia estat localitzable fiscalment sempre i m’hagueren trobat.

Amb cada any transcorregut sense saber res, es van sumar uns interessos i el que era una quantitat petita va passar a una més seriosa de quatre xifres. L’assumpte es va resoldre pagant, quan se’m va autoritzar a fer-ho.

Per què no em van embargar el primer any o el sisè? No se m’ocorre altra cosa: perquè la banca mai perd. Qui vegi usura és una persona maliciosa i perversa.

No badeu, criatures, ara els aviso on soc fins i tot quan vaig al servei, no sigui cas…

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

La gallina serà el plat estrella del Sabor Salou

 

Salou, cuna de tradiciones y valores patrióticos, se prepara para celebrar la próxima edición del certamen gastronómico Sabor Salou con una destacada novedad. El ilustre alcalde de la ciudad, don Pedro Viva España, ha decidido convertir la gallina en el plato estrella del evento, en un gesto de agradecimiento y reconocimiento al Ejército español por la gloriosa jura de bandera celebrada ayer en la emblemática Plaza de las Comunidades Autónomas.

El acto de jura de bandera, que llenó de orgullo y emoción a todos los asistentes, marcó un hito en la vida de Salou. Ante la presencia de autoridades civiles y militares, la plaza se vistió de gala para acoger a los valientes que juraron lealtad a nuestra enseña nacional. La ceremonia, cargada de simbolismo y fervor, reafirmó los lazos indisolubles entre la ciudadanía y nuestras fuerzas armadas.

En este contexto de patriotismo y reconocimiento, el alcalde ha decidido que la gallina, símbolo de nuestra rica tradición culinaria y de la laboriosidad de nuestro pueblo, sea el plato protagonista de Sabor Salou. Este certamen, conocido por exaltar la gastronomía local, rendirá así un homenaje a nuestros héroes con una selección de recetas que destacan la versatilidad y sabor de la gallina.

Don Pedro Viva España, en sus declaraciones, expresó su profundo agradecimiento al Ejército por su dedicación y sacrificio en defensa de la patria. “La jura de bandera fue un acontecimiento que quedará grabado en la memoria de Salou. Queremos que nuestro certamen gastronómico refleje ese espíritu de unidad y gratitud, y la gallina, con su presencia en nuestras mesas, simboliza ese agradecimiento a nuestros soldados”, afirmó el alcalde.

Los chefs locales se han volcado en la creación de innovadoras y deliciosas recetas que destacan la gallina en su máximo esplendor. Desde tradicionales guisos hasta sofisticadas creaciones contemporáneas, Sabor Salou promete deleitar los paladares de todos los asistentes, celebrando así nuestra rica herencia culinaria y honrando a quienes nos protegen.

De esta manera, Salou no solo reafirma su compromiso con la cultura y la tradición, sino que también fortalece los lazos de agradecimiento y admiración hacia nuestro glorioso Ejército. Con orgullo y emoción, nos preparamos para vivir una nueva edición de Sabor Salou, donde la gallina será el emblema de nuestro agradecimiento y unidad patriótica. Todo ello amenizado por la banda municipal.

¡Viva Salou y viva España! (Font: No-DO).

L’Exèrcit regala un bust del dictador Franco a l’alcalde de Salou

 

Sobretot, no us oblideu de posar la musiqueta…

En un solemne acto de juramento a la bandera, llevado a cabo el día de ayer, la ilustre ciudad de Salou vivió una jornada de fervor patriótico y exaltación de los valores nacionales.

Bajo un cielo despejado y ante la presencia de autoridades civiles y militares, la ceremonia se inició con el desfile de las fuerzas armadas, seguido de la jura de bandera por parte de nuevos reclutas y ciudadanos voluntarios. Los asistentes, llenos de orgullo y emoción, aplaudieron con entusiasmo cada momento del evento.

El clímax de la jornada llegó cuando, en un gesto de reconocimiento y gratitud, las autoridades castrenses hicieron entrega al excelentísimo alcalde de Salou, Pedro Viva España, de un busto del insigne Caudillo de España, Francisco Franco. Este significativo homenaje se realizó en reconocimiento a los esfuerzos del municipio por mantener viva la memoria histórica y los valores que guiaron al país hacia su grandeza.

El busto, una obra de arte cuidadosamente esculpida, fue recibido por el alcalde con visible emoción y respeto. En su discurso, don Pedro Viva España expresó su profunda gratitud y afirmó que la figura del Generalísimo presidirá su despacho como símbolo de orden, progreso y unidad nacional.

La ceremonia concluyó con la interpretación del himno nacional, entonado por todos los presentes, y con un desfile final de las tropas, que marcharon con marcialidad y disciplina, enalteciendo aún más el espíritu patriótico de la jornada.

Así, Salou se une a la larga lista de municipios que honran la memoria de aquellos que forjaron la España moderna, reafirmando su compromiso con los valores y principios que nos unen como nación.

¡Arriba España! (Font: NO-DO).

Indignació entre els militants d’ERC per la jura de bandera

 

La jura de bandera que va tenir lloc ahir a la plaça de les Comunitats Autònomes de Salou de seguida va aixecar polseguera entre la militància independentista. Especialment, a ERC, un partit que governa amb Pere Granados (més conegut ara com a Pedro Viva España). Els afiliats republicans no entenen per què els seus regidors no van fer res per impedir el macarrònic acte.

És cert que els quatre regidors havien llegit un comunicat dient que no compartien aquest homenatge a la pàtria espanyola, però allà es va acabar el seu rebuig. Els militants entenen que els seus representants municipals havien d’haver fet més en lloc de sotmetre’s a aquest ridícul i caspós acte, més propi del temps de la dictadura franquista que d’un país que diu ser democràtic.

Per si no n’hi hagués prou, la resta dels partits i formacions independentistes tampoc van protestar. Junts sí que va fer un comunicat en contra, però allà es va acabar la queixa, com si amb això ja haguessin complert amb l’expedient. Per no parlar de la CUP, l’ANC i Òmnium Cultural, que van optar per quedar-se muts i a la gàbia.

Recordem que Pedro Viva España va intentar en el passat prohibir les manifestacions a favor de la república catalana al passeig de Jaume I. El d’Alvox entenia que aquestes marxes malmetien turísticament la imatge de la capital de la Costa Daurada, malgrat que qui muntava el guirigall era la ultradreta, que les aprofitava per sortir al carrer també i fer-se veure.